13.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 13.01.2025 - 22:50
The Washington Post · Anthony Faiola i Stefano Pitrelli
Roma, Itàlia. Comparteix amb ella la passió per El senyor dels anells, i n’ha dit que és “encara més bonica per dins” que no per fora. Ella s’hi ha referit com un “geni” injustament tractat de “monstre”. Ara la seva relació es troba a l’ull de l’huracà de la política italiana.
Durant setmanes, el debat al voltant de la influència d’Elon Musk sobre la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha dominat el debat polític a Itàlia.
Un dels punts que ha creat més polèmica ha estat la notícia que el govern italià negociava amb SpaceX, propietat de Musk, perquè la companyia es convertís en el proveïdor de telecomunicacions de l’exèrcit, les ambaixades i els serveis de seguretat d’Itàlia. Meloni ha negat que les negociacions tinguin res a veure amb la seva relació amb Musk o amb la seva visita a la residència del president electe dels Estats Units, Donald Trump, a Mar-a-Lago la setmana passada. Però res d’això no ha fet apaivagar la polèmica.
“1.500 milions és un preu massa alt a pagar per l’amistat [entre Meloni i Musk]”, va dir el dirigent opositor Elly Schlein, cap del Partit Demòcrata, en al·lusió al cost estimat de contractar els serveis d’SpaceX. I va afegir: “Itàlia no és en venda”.
Musk ha causat controvèrsies semblants a Alemanya i el Regne Unit, on els crítics l’han acusat d’immiscir-se en la política nacional per promoure figures i formacions d’extrema dreta. Però el cas d’Itàlia és lleugerament diferent: Meloni no és una figura marginal amb qui Musk tot just acabi d’establir relacions, sinó tota una primera ministra amb qui fa temps que manté un vincle personal molt estret.
L’exemple d’Itàlia mostra que lucratives que podrien ser les ingerències de Musk en la política europea, del punt de vista estrictament comercial.
D’ençà que va esdevenir la primera dona que arriba a primera ministra d’Itàlia, Meloni ha provat de definir el seu propi estil polític, i s’ha distanciat de les arrels neofeixistes del seu partit, els Fratelli d’Italia.
Als Estats Units, la seva agenda ultraconservadora en qüestions socials han convertit Meloni en tot una referent del moviment trumpista. Paral·lelament, la primera ministra italiana ha seguit una línia en matèria de política exterior que l’ha fet guanyar l’aprovació dels seus homòlegs europeus, i també de Joe Biden, avui encara president dels Estats Units.
Musk i Meloni es van conèixer el juliol del 2023 en una trobada organitzada per Andrea Stroppa, un aliat de Musk a Itàlia, i Nicola Porro, un periodista de ràdio i televisió italià que fa temps que és amic personal de Meloni.
En declaracions posteriors, ambdós van explicar que els havien volgut reunir perquè consideraven que podrien tenir moltes coses en comú.
“Crec que la Giorgia [Meloni] s’hi va entendre amb molta facilitat. A ell no li agrada la cultura woke, i a ella no li agrada la correcció política. Era d’esperar que trobessin punts en comú”, va dir Porro.
Stroppa explica que, durant la trobada, Musk i Meloni van tractar sobre unes quantes qüestions en comú, incloent-hi la intel·ligència artificial i la seva admiració compartida per El senyor dels anells –un llibre que Meloni i el seu partit han citat sovint com a metàfora de la lluita de la dreta contra les forces progressistes. Segons que afegeix Stroppa, a Musk el fascina Itàlia, i el multimilionari està profundament preocupat per l’impacte de la immigració al país.
“Veu la immigració il·legal com un risc per a un país que creu que és la columna vertebral de la civilització occidental. Crec que la majoria dels italians hi coincideix”, diu Stroppa.
La relació entre Musk i Meloni va començar a acaparar portades la tardor passada, quan Musk va presentar la primera ministra italiana de manera inusualment efusiva durant una cerimònia de lliurament de premis de l’Atlantic Council de Nova York. Va ser aleshores quan el multimilionari va esplaiar-se sobre la bellesa exterior i interior de Meloni, i ella el va lloar per la seva genialitat, “especialment preuada en l’època en què vivim”.
Poc després, ambdós van haver de sortir al pas de les especulacions per desmentir que compartissin res més que una simple amistat. “No hi ha cap mena de relació romàntica amb la primera ministra Meloni”, va escriure Musk a X en al·lusió a una fotografia que els mostrava intercanviant-se mirades durant el sopar.
Immediatament després de les eleccions presidencials dels Estats Units, Meloni va publicar a les xarxes socials que havia parlat amb Musk, i que “el seu compromís i visió” podien “representar un actiu important per als Estats Units i Itàlia”.
Caldrà veure a quina mena d’actiu es referia la primera ministra.
Meloni, en declaracions als periodistes dijous proppassat, va negar que hagués parlat mai amb Musk d’un possible contracte amb SpaceX, i va afegir que les negociacions seguien “la línia de l’interès nacional”, en compte de respondre a “amistats o afinitats polítiques”. La primera ministra italiana, en aquest sentit, va admetre que tancar un acord en matèria de seguretat amb una empresa privada no era òptim, però va matisar que la tecnologia de SpaceX permetia “comunicacions segures, tant en l’àmbit nacional com, especialment, en l’àmbit planetari”.
Ni Musk ni SpaceX no han respost a les preguntes de The Washington Post sobre el cas.
Una persona informada sobre les negociacions entre el govern italià i la companyia de Musk, que accedeix a parlar-ne amb la condició de mantenir l’anonimat, explica que encara hi ha posicions oposades al si del govern italià sobre l’acord. A alguns funcionaris, explica, els preocupa que l’acord inicial obri la porta a la possibilitat que els satèl·lits de SpaceX s’emprin també per a oferir serveis de connexió als consumidors italians, cosa que podria fer perdre terreny als gegants de les telecomunicacions del país i, de retruc, convertir el sector en un monopoli comandat per Musk.
“Si Europa i els rivals de mercat [de Musk] no s’afanyen, acabarem veient una gran concentració de poder al sector”, explica Vittorio Colao, ex-ministre italià d’Innovació Tecnològica i ex-director executiu de Vodafone Group, un dels principals operadors de telecomunicacions d’Itàlia i la resta d’Europa. I, en referència a SpaceX, afegeix: “Aquest operador nou tindrà 10.000 o 12.000 satèl·lits de telecomunicacions, mentre que la resta tan sols en tindran uns pocs centenars.”
Per contra, el vice-primer ministre de Meloni, Matteo Salvini, ha defensat d’ampliar l’acord. “Elon Musk és una figura capdavantera en innovació global: un possible acord amb ell i SpaceX per a garantir la connectivitat i la modernització de la xarxa d’Itàlia no seria cap amenaça, sinó una oportunitat”, va escriure fa poc a X. “Confio que el govern avançarà en aquesta direcció, perquè té el deure d’oferir el millor servei possible als ciutadans.”
Alguns crítics de l’acord han expressat preocupació pel risc que un multimilionari amb una agenda política tan marcada com la de Musk pugui tenir accés a dades confidencials de milions d’italians.
Alguns altres han mostrat dubtes pel preu elevat –1.500 milions d’euros– d’allò que, en essència, és un contracte de serveis. “La cosa que més em desconcerta és la dimensió econòmica d’aquest contracte”, explica el senador Antonio Nicita, del Partit Democràtic. “Si parléssim de 200 milions o 300, no ho veuria com res fora de la normalitat. Però parlar de 1.500 milions per llogar satèl·lits?”, continua.
Meloni ha negat vehementment que un acord entre Itàlia i SpaceX arribi a menystenir el programa europeu –encara en fase inicial– per a construir un gegant continental en el sector dels satèl·lits de comunicacions. En aquest sentit, la primera ministra italiana ha suggerit que Europa no havia fet els deures en aquest àmbit i que, a curt termini, tan sols SpaceX podria satisfer les necessitats de connectivitat d’Itàlia.
Però alguns analistes consideren que Meloni posa en risc els vincles entre el govern italià i molts dels seus socis –tant a casa com a l’estranger– per prioritzar la relació amb Musk. Sigui com sigui, la primera ministra no s’ha fet pas enrere, i ha defensat públicament el multimilionari.
“Quan la gent em parla de l’amenaça a la democràcia, els responc que [Musk] no és la primera persona famosa i rica que expressa la seva opinió”, va dir la setmana passada, en resposta a les preguntes de periodistes sobre l’afinitat entre el multimilionari i l’extrema dreta a Alemanya i el Regne Unit. “On hi ha el problema, amb això?”
“Em sembla natural poder-hi parlar […] i és curiós que aquells que, fins fa poc, elogiaven Musk com un geni prefereixin ara presentar-lo com un monstre, tan sols perquè s’ha decantat pel bàndol ‘erroni'”, va afegir, en al·lusió als seus rivals progressistes.
Però les intervencions recurrents de Musk en la política italiana han fet arrufar les celles de molts dels alts càrrecs del país, incloent-hi el president i cap de l’estat, Sergio Mattarella. Al novembre, Musk va denunciar públicament els jutges que s’havien pronunciat en contra del pla de Meloni per a enviar els immigrants rescatats a la mar directament a Albània per ser detinguts, en compte de desembarcar-los a Itàlia.
“Aquests jutges se n’han d’anar”, va escriure Musk a X.
En resposta, Mattarella va emetre una declaració inusual, en què apuntava directament contra Musk. “Qualsevol persona –especialment si, com s’ha anunciat, és a punt d’assumir un càrrec d’influència en el govern d’un país amic i aliat– ha de respectar la sobirania [d’Itàlia], i no pot posar-se a impartir lliçons lliurement.”
Cat Zakrzewski, de Washington estant, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
