Música en groc contra la repressió

El prestigiós intèrpret de tenora i compositor de Blanes Jordi Molina presenta el segon disc personal, Retrat en groc, per deixar constància del seu moment professional i de la situació política i social actual. És un al·legat sonor que denuncia la repressió i reivindica la llibertat d’expressió en nou peces, instrumentals i vocals, de títols suggeridors, com ara Arcàdia o No demano gran cosa.

Molina diu: ‘Fer un disc i no fer referència a la història que vivim no em semblava adequat. Anem arribant a uns límits de repressió increïbles i inimaginables. Volia manifestar-m’hi clarament en contra perquè crec que els artistes, en aquests moments, si pensem d’una manera determinada, hem d’ajudar-hi i definir-nos públicament. He cregut que era el meu deure.’

Al disseny del disc hi predomina el color groc. Tot el treball va dedicat a Carme Forcadell, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Meritxell Serret, Toni Comín, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull i, molt especialment, als consellers Dolors Bassa i Lluís Puig, amics seus. 

Inclou peces de nova creació i arranjaments de Jota llevantina, de Miquela Lladó, i de les tradicionals El comte Arnau i La cançó del lladre. Consolida un septet de luxe amb músics provinents d’àmbits diferents, com ara el músic de jazz Joan Díaz, el multiinstrumentista d’arrel Juan Aguiar i el percussionista Marc Vila. Alhora, compta amb la col·laboració del cantant Carles Dénia i del saxofonista de jazz Ramon Cardo.

Explorar els límits de la tradició
Retrat en groc és un pas més en la difusió de la tenora com a instrument capaç d’encapçalar formacions musicals diverses. Segueix la mena de fusió personal que Jordi Molina va estrenar en el seu primer disc com a solista i compositor, Matèria del temps. La tradició s’hi fa present amb el so dels instruments de percussió i el de la tenora, com també amb alguns ritmes i gèneres musicals, però hi sonen amb harmonies i melodies de jazz, o amb aires de samba i de balada, per exemple. Tot plegat confereix una sonoritat singular en què la melodia pren el protagonisme amb l’instrument més emblemàtic de la cobla.

Jordi Molina diu: ‘El resultat musical no és una cosa volguda. Suposo que quan escrius música reflecteixes allò que ets, les teves influències. I jo vinc de la música clàssica, de la tenora, de la cobla; m’he mogut en la música tradicional i m’ha agradat el jazz. Doncs tot això hi és present. Els discos personals, a més de voler escriure una història, mostren què et surt de dins. I a mi em surt això.’

En el curs de la seua trajectòria, Molina ha dut la tenora a terrenys musicals on no havia arribat: és pioner a l’hora de fusionar-la en formacions musicals diverses i d’investigar-ne les possibilitats tímbriques. A més de ser solista de cobles i cofundador de la Cobla de Cambra de Catalunya i de la Cobla Simfònica Catalana, ha tocat amb la Companyia Elèctrica Dharma, amb Marina Rossell, en orquestres simfòniques diverses, grups de cambra, d’improvisació, de jazz, etc.

‘Quan vaig començar tota aquesta història de posar la tenora a llocs diversos, l’any 1999 –explica–, hi havia com un punt reivindicatiu, en tot allò. Ara és com si ja s’hagués traspassat la línia i ja no hi penso, simplement és el meu instrument. Jo m’hi expresso de manera normal i natural i miro de tocar-lo tan ben tocat com sigui possible. Com qui toca el saxo.’

Jordi Molina ha ajudat a fer de la tenora una ambaixadora cultural. Ha tocat en actes institucionals diversos, com en la presa de possessió dels consellers actuals, on va interpretar l’últim tema del disc, el ball de l’Àliga de la Patum. A més, l’ha dut arreu del món i, de retruc, hi ha dut la cultura catalana.

Molina explica: ‘Tocar la tenora implica un seguit de coses que van més enllà de ser instrumentista. Quan he anat a fora, a tocar amb músics estrangers, sempre he explicat què és l’instrument; el segon pas és explicar què és el país i qui som nosaltres, quina és la nostra cultura. I això és una cosa totalment identitària que porta l’instrument. Això és claríssim, seria un error negar-ho, i m’agrada que sigui així. Abans era clarinetista i saxofonista, però vaig triar la tenora per moltes coses, com ara mirar d’ajudar a la causa i fer passes endavant.’

La presentació del disc
El septet presentarà el disc el divendres 7 de desembre a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. Hi haurà sorpreses: comptaran amb la col·laboració especial del grup vocal In Crescendo, que estrenaran una versió per a tenora i veus de País petit, de Lluís Llach; quaranta-cinc intèrprets de la Jove Orquestra Catalana d’Instruments Tradicionals interpretaran el tema ‘Matèria del temps’i Guillem Balaz farà cançó improvisada; també hi participaran el grup De Calaix, els Berros de la Cort i molts més. Per acabar, hi haurà un acte i la interpretació d’una peça musical dedicats a Dolors Bassa i Lluís Puig.

Jordi Molina acaba dient: ‘Volia que la presentació fos una festa commemorativa, a casa. I que el disc subratllés la situació personal i social que m’envolta en aquests moments.’