24.12.2019 - 19:50
Per als qui només llegireu la primera frase d’aquest article: les comarques de Ponent, a més de fruita, conreen cultura.
Per als qui voleu continuar llegint: a les terres de Ponent no es conrea només cultura antiga i es preserva i s’exposa (fins que els jutges casposos i els ‘benemèrits’ la confisquen sota l’empara de les lleis postfranquistes), també fa anys que tenen cura de la cultura contemporània, tant a la capital com a diversos indrets del territori, des d’Agramunt fins a Farrera, des Balaguer fins a Tàrrega, entre més indrets.
Per als qui heu decidit mantenir-vos en aquest text, m’agradaria explicar que aquest compromís amb la contemporaneïtat per part del territori ponentí té mèrit, perquè Catalunya és un país poc equilibrat en matèria cultural i les terres de Ponent no són, precisament, de les més afavorides. I, malgrat això, ha engegat moltes iniciatives lloables, entre les quals n’hi ha una que ara perilla: el Museu d’Art Jaume Morera. Un museu que fa cent anys que existeix, que es diu aviat la cosa. I que, en aquests cent anys ha estat objecte d’un nomadisme singular: sense seu fixa, ha anat de rellogat a rellogat. Però sense deixar mai d’engreixar un fons espectacular per mitjà del qual pot explicar-se una part de la història de l’art català modern i contemporani. Perquè la seva col·lecció no es remet exclusivament a l’art lleidatà; hi trobem obres i artistes que, al costat d’altres museus catalans, el MNAC a Barcelona i tot un seguit de centres museístics d’arreu del país, fan un relat a l’engròs sobre l’art d’aquests darrers cent anys i una mica més.
El Morera participa en aquest museu comunal de Catalunya amb un percentatge molt més important que no es pensa la gent. Els seus magatzems, les seves parets i les seves lleixes són plens d’adquisicions i donacions d’alguns artistes especialment interessants. I quan dic artistes no em refereixo a una concepció carrinclona de l’art; hi trobem pintura i escultura, és clar, però la seva visió contemporània de l’art es percep en la diversitat de materials i llenguatges que atresora: vídeos, perfomances, còmic, fotografia, cinema, instal·lacions… Només aquells que fan servir el tòpic de la boira de Ponent de manera reductiva poden pensar que aquell museu és poca cosa. La boira, ben al contrari, permet o exigeix la mirada atenta del territori, també de l’artístic.
I sí, el museu Morera ara es troba en perill. Les raons ja les podeu intuir: la miopia dels partits polítics. Després de tants anys de govern socialista, va entrar un nou equip a la Paeria de Lleida (ERC, Junts per Catalunya i els Comuns), amb una previsible empenta de regeneració. I es van trobar amb un projecte que va signar Àngel Ros pel qual el museu Morera podrà tenir una seu nova i definitiva a l’antiga Audiència de la rambla de Ferran. Per aconseguir-ho, s’ha obtingut finançament de totes les institucions, les locals, les nacionals, les espanyoles i fins i tot les europees, amb una alta proporció. I ara, al primer problema que sorgeix, s’aturen les obres i el nou ajuntament juga a la indefinició sobre l’assoliment d’aquest objectiu primordial: que un equipament tan destacat com el Morera deixi el nomadisme que l’ha caracteritzat d’ençà del segle XIX i, des del sedentarisme, pugui construir un museu per al segle XXI.
Ja em perdonareu, però no penso fer cap esforç per a explicar quin és aquest suposat problema sorgit durant les obres per a allotjar el nou museu. Si fos periodista, tindria l’obligació d’explicar què passa, però jo no em dedico a aquest noble ofici ni sabria com exercir-lo com ho fan els bons professionals. Per mi, la cosa és molt més clara, no cal enredar-se en arguments sobrevinguts. No hi ha d’haver cap motiu de pes que expliqui que el projecte del nou Museu d’Art de Lleida no s’acabi. Si han sorgit imprevistos, que s’hi busquin solucions. Ja n’hi ha prou que la cultura sigui sempre una crossa en les polítiques municipals. Com pot ser que el nou equip de govern de la Paeria no surti a refermar el seu compromís amb el museu Morera? Com pot entendre’s que jo, que no visc a Lleida, vingui aquí a cantar les excel·lències de primer ordre d’aquest equipament cultural i els responsables de la ciutat callin? Que no són conscients del gran patrimoni de la ciutat que regenten i que tenen l’obligació d’escampar en les millors condicions possibles? Pensen deixar perdre totes les subvencions rebudes i aturaran definitivament les obres? No puc ni imaginar-me que pugui passar una cosa com aquesta, especialment si vingués dels partits independentistes. Perquè ja va essent hora que Esquerra, JxCat i la CUP comencin a pensar (o, més ben dit, a agafar experts que pensin) el model cultural per a una república catalana. I és que en aquest model, que ha de ser descentralitzat, el nou museu Morera ha de ser una peça clau en la xarxa de museus contemporanis, aquells que tenen com a prioritat, més que emmagatzemar el passat, generar coneixement per al futur.
Per als qui heu arribat fins al final, us dono les gràcies, per avui i per tots els escrits d’enguany que m’heu llegit aquí, més encara si heu discrepat de la meva escriptura, sovint poca-solta. I us desitjo, és clar, bones festes. Que la boira de Ponent, aquesta que ens obliga a filar prim si no volem caure –o que ens facin caure–, ens permeti avançar el 2020 cap a una societat més justa i, si és més justa, també serà més lliure.
