25.03.2021 - 15:20
Com Howard Carter amb la tomba de Tutankamon, la missió arqueològica del Museu Egipci de Barcelona ha necessitat quinze anys per trobar part del temple de Ptolomeu I al jaciment de Kom el-Ajmar Sharuna en una missió conjunta amb la Universitat de Tübingen.
Presentat avui en primícia mundial, el fragment del temple està integrat per uns seixanta blocs, “perfectament esculpits amb les seves divinitats i jeroglífics explicatius sobre la història del temple i dels déus als quals es consagra”, ha explicat el president del Museu Egipci, Jordi Clos.
Clos ha recordat que en els quinze anys que fa que estan excavant juntament amb la Universitat de Tübingen i el Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte han trobat tombes, motlles, aixovar funerari, ceràmica, una gran cova amb més de cinc-centes mòmies de falcó, “però aquesta troballa supera l’anterior i obre noves expectatives per al futur”.
El màxim responsable de l’excavació, Luis Manuel Gonzálvez, ha dit que durant dues campanyes d’excavació (2019-2020) s’han recuperat seixanta blocs de grans dimensions, que pesen uns cinc-cents quilos cadascun i que mostren diversos elements arquitectònics, bells frisos decoratius i importants textos jeroglífics.
Amb aquesta troballa es reinicia “una aventura que va començar el 1838 quan l’egiptòleg Nestor L´Hôte va esmentar per primera vegada l’existència d’un temple a Sharuna, del com es va perdre tot rastre malgrat la recerca realitzada posteriorment per exploradors i egiptòlegs a finals del segle XIX”.
Els carreus van formar part originàriament dels murs del temple i mostren elements arquitectònics com a cornises o toros (motllures convexes) i bells frisos decoratius formats per la successió del cap de la deessa de l’amor, Hathor, i els dos cartutxos que contenen el nom del faraó Ptolomeu I.
Segons Gonzálvez, el més important és, sens dubte, “una inscripció jeroglífica que aporta valuosa informació sobre la fundació del temple, el seu nom i els déus als quals va estar dedicat”.
El conjunt de materials recuperats permetran després del seu estudi plantejar una proposta de reconstrucció hipotètica del temple que fa dos mil anys es va erigir a la ciutat d’Hut-nesut, antic nom de l’actual Sharuna.
La recuperació d’aquest important llegat de l’Egipte faraònic no ha estat fàcil, segons Gonzálvez, doncs “en primer lloc, el jaciment, que es troba en una zona en la qual el nivell freàtic apareix a menys d’un metre de la superfície del terreny, va haver de tenir un sistema de drenatge continu per poder treballar en condicions òptimes”.
Els blocs i les altres restes arqueològiques han estat documentats in situ (dibuix i fotografia, especialment), per després ser traslladats a la casa-laboratori de la missió; i una vegada allí, les tasques es van centrar en la neteja, la restauració i l’emmagatzematge, no sense abans haver realitzat la documentació gràfica dels blocs.
Per a la documentació individualitzada de cada carreu s’han aplicat modernes tècniques que a partir de la fotografia permeten construir models tridimensionals precisos i mètricament correctes.
Com a resultat de les tasques d’excavació s’ha pogut constatar que els seixanta blocs del temple ptolemaic van ser utilitzats al segle VI per a la construcció d’una església cristiana copta, concretament els fonaments i alguns elements del paviment. Es dóna la circumstància que tots els blocs oposats van formar part de les quatre fileres superiors del temple faraònic, per la qual cosa es pot deduir que el temple estava ben conservat en el moment que els constructors de l’església van començar el seu desmantellament.
Així mateix, durant els treballs d’excavació ja es van observar clares connexions entre alguns dels blocs, connexions que han anat confirmant-se i ampliant-se en els treballs d’investigació desenvolupats posteriorment per l’equip del museu barceloní.
La informació recopilada amb els seixanta blocs permet integrar altres carreus i fragments del temple descoberts en el passat com els localitzats per l’egiptòleg Tadeus Smolenski al començament del segle XX, actualment en les col·leccions egípcies de Viena i Budapest, o els recuperats per la Universitat de Tübingen d’ençà de 1984.
Aquesta troballa tan especial no ha estat exempta d’èpica, doncs a les circumstàncies excepcionals d’aigua freàtica es van afegir a partir de febrer de 2020 la pandèmia i davant la imminència del tancament de l’espai aeri egipci l’equip va optar per no tornar i completar el seu treball. L’aventura va continuar amb pluges torrencials (les més intenses en cent anys), plagues de serps, tempestes de sorra i altres penalitats, fins que l’equip va poder tornar a mitjans de maig del passat any.
Per donar a conèixer tant el projecte com els primers resultats de les investigacions, la Fundació Arqueològica Clos té la intenció de realitzar una exposició temporal al Museu Egipci de Barcelona, en la qual s’exhibiran rèpliques a escala real de molts dels blocs decorats més significatius, realitzades a partir de sofisticades tècniques de tractament d’imatges i impressions en 3D.
EL MUSEU EGIPCI DE BARCELONA FA UN DESCOBRIMENT ARQUEOLÒGIC SENSE PRECEDENTS
La nostra missió a Sharuna (Egipte Mig) descobreix les restes d’un temple faraònic construït durant el regnat del faraó Ptolomeu I (304-284 aC).
IMPRESSIONANT!
Segueix el fil per a saber-ne més👇 pic.twitter.com/KBxPYXaFB6
— Museu Egipci de Barcelona (@Museu_Egipci) March 25, 2021
