La retirada dels murals del Saló Sant Jordi descobreix les pintures renaixentistes originals

La retirada de les pintures que cobreixen les parets i el sostre del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, que va començar el 2 de maig, ha fet emergir les pintures renaixentistes originals. Josep Girabal, sots-director general d’Obres i Serveis del Departament de la Presidència, ha recordat que aquest és l’espai més emblemàtic del Palau de la Generalitat i que es va construir el 1596, en unes obres que van durar vint-i-un anys. “És un criteri de la intervenció de potenciar els valors de l’arquitectura renaixentista”, ha dit. La previsió és que el 28 de desembre es retirin totes les pintures i que l’agost del 2024, després d’una segona fase de treballs, la imatge del saló recuperi l’essència de l’espai renaixentista.

Aquesta obra respon a un projecte que es va redactar a partir del 2019, d’acord amb els criteris establerts per una comissió d’experts que va fixar quina intervenció s’havia de fer. Els treballs es fan conjuntament amb el Departament de Cultura, que ha orientat sobre com s’han de retirar i conservar les pintures.

Els murals que es retiren ocupen més de 850 metres quadrats. Són 24 pintures sobre tela de gran format, a les parets, i 45 de més petites al sostre i la cúpula. El projecte es va encarregar a l’empresa Urcotex, amb un pressupost d’1,9 milions d’euros.

La intenció, segons Girabal, és que a final d’any s’hagin retirat totes les pintures. Després vindria la segona fase de les obres, és a dir, l’adequació provisional dels paraments amb un revestiment de feltre.

Girabal ha destacat que, ara que es retiren les pintures, apareixen restes d’obres renaixentistes originals, de quan es va construir el saló, entre els anys 1596 i 1617. Ara mateix es retiren del sostre pintures de l’any 1926 de quan es va fer tota la decoració durant la dictadura de Primo de Rivera. “Els especialistes de l’àmbit patrimonial indicaran què se n’ha de fer, d’aquestes pintures”, diu. I afegeix que són les pintures originals de l’edifici i això ja té un gran valor.

En principi, les pintures que es retiren s’han de conservar perquè, si cal, un museu les pugui recuperar, però això no és possible en les que es retiren de la paret. Per tant, diu Girabal, s’ha de triar si restituir unes pintures renaixentistes originals o unes pintures del 1926 que són decoratives. Ell remarca que tenen molt més valor les renaixentistes.