Munté no aclareix si Mas anirà a la Meridiana però veu ‘coherent’ el seu paper institucional de les últimes Diades

La vice-presidenta i portaveu del govern, Neus Munté, ha assegurat que no qüestionaven que el candidat a la presidència de Junts pel Sí fos Mas. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Munté considera curiosa la ‘dèria’ d’unes quantes forces polítiques sobre el candidat a la presidència. Munté ha avançat que aniria a la manifestació de l’Onze de Setembre i considera que la presència del president de la Generalitat és una qüestió ‘que ell ha de valorar’. Però creu que té molta ‘coherència’ el paper institucional de Mas les últimes diades, perquè vol ser el ‘president de tothom, dels qui aniran a la Meridiana i dels qui no’.

Per Munté, el president Mas sempre ha volgut mantenir un paper institucional i aquesta opció, ‘coherent des de fa anys’, creu que l’empara per a decidir una cosa o una altra. ‘L’esperit de ser el president de tothom té molta coherència’, ha reblat.

Així mateix, ha argumentat que, malgrat que el període electoral era al mateix temps, l’acte a la Meridiana no era electoral, ‘ni d’un partit ni d’un govern’, sinó que era organitzat per les entitats civils. ‘Això no li treu cap força’, ha assegurat, i ha recordat que es tractava d’una diada reivindicativa.

Quan li han preguntat sobre la polèmica arran de qui seria el candidat a la presidència a la Generalitat de Junts pel Sí, creu que hi ha hagut declaracions clares de les entitats, ERC i Raül Romeva mateix, i veu ‘curiós’ com forces polítiques ‘tan diferents tenen el mateix encaparrament i la mateixa dèria’ per un aspecte que ‘no qüestionen’. ‘El candidat és el president Mas’, ha conclòs.

Els ‘cants de sirena’ de la reforma constitucional
Munté s’ha mostrat ‘escèptica’ per una proposta eventual de reforma de la constitució i, seguint allò que ja va expressar el conseller Homs, únicament entrarien a debatre-ho si hi tingués cabuda el dret de l’autodeterminació per a Catalunya. Tampoc no s’ha mostrat partidària de la disposició addicional a la constitució proposada per Duran, perquè creu que no n’hi haurà prou perquè Catalunya pugui exercir els drets i llibertats d’una manera plena. ‘És impossible’, ha asseverat.

Quant al finançament català, la vice-presidenta veu ‘evident’ que el model actual no és el just per a Catalunya, però considera un ‘déjà vu’ parlar ara d’una reforma. ‘S’han fet moltes propostes, com ara el pacte fiscal i la resposta de l’estat i del govern espanyol va ser un cop de porta ben sonor’, ha detallat.

En conseqüència, diu que es tracta de debats que obeeixen ‘al passat’ i dels quals el govern no farà continuisme. ‘Aquests cants de sirena arriben tard i no són creïbles’, ha reflexionat.

L’eix social i l’eix nacional caminen ‘plegats’


La portaveu del govern veu ‘indestriable’ el fet que l’eix nacional incorpori sempre l’eix social perquè, si no disposen d’eines, ‘no hi ha progrés’. Així, considera que sovint, tot i que ‘no sempre ni tothom’, els qui fan valer l’eix social ‘abandonen’ l’eix nacional. ‘Un no s’anteposa a l’altre, han de caminar plegats’, ha conclòs.