29.05.2017 - 17:57
MÀLAGA, 29 (EUROPA PRESS)
L’exalcalde de Marbella (Màlaga), Julián Muñoz, i l’exgerent de la societat Planeamiento 2000, Juan Antonio Roca, han assegurat que no van negociar els convenis signats per l’Ajuntament amb l’empresa Lorcrimar, que, segons les acusacions, van causar un perjudici a les arques municipals de 2,8 milions d’euros. A més, l’exassessor d’Urbanisme ha negat que supervisés les taxacions dels aprofitaments urbanístics.
La Secció Novena de l’Audiència malaguenya ha començat aquest dilluns el judici a Muñoz, Roca i l’empresari Manuel L., als quals la Fiscalia Anticorrupció acusa dels delictes continuats de malversació de cabals i de prevaricació, en el cas del constructor i responsable de l’empresa Lorcrimar –amb qui es van signar els convenis– com a inductor. Aquesta acusació demana set anys i mig de presó per a cadascun.
En el cas de Muñoz, aquest ha assenyalat que si hi havia polèmica llavors sobre urbanisme “és perquè hi havia dubtes” i ha reiterat que no sabia el que signava i no negociava amb els empresaris, només confiava en els tècnics. “Jo mai he preparat un conveni ni he fet mesuraments jurídics ni tècniques. Porto dient això 20 anys”, ha declarat, apuntant que “mai” es va reunir amb Roca per parlar d’urbanisme i que “el cap era Jesús Gil –llavors alcalde–“.
Pel que fa a Roca, que ha tornat a arribar a l’Audiència sense custòdia policial, després d’haver-ho autoritzat la Sala per a aquest judici, ha declarat que, encara que normalment era ell qui negociava els convenis, en aquest cas no va intervenir en cap dels dos que es van signar, un a l’agost del 2000 i un altre al març del 2001, afegint, a més, que aquests no es van elaborar en Planeamiento 2000, ja que, ha explicat, no inclou una clàusula que aquesta societat municipal sempre afegia sobre l’aprovació dels acords.
Ha indicat que el primer dels convenis “és rar, estrany”, mentre el segon, de caràcter compensatori, “és atípic”, apuntant que en aquest cas, el llavors alcalde, Jesús Gil, li va dir que transmetés una taxació i a això es va limitar. Així, ha defensat que aquesta operació no suposa un augment d’edificabilitat i ha incidit que ell “no era supervisor de les taxacions”, en aquest cas, segons les acusacions, a la baixa, dels aprofitaments urbanístics.
En l’escrit del fiscal, al qual ha tingut accés Europa Press, es detalla la forma de gestionar l’urbanisme a l’Ajuntament des de l’arribada al poder de Gil, explicant el paper de Muñoz com a alcalde accidental, el de Roca al capdavant de la societat Planeamiento 2000, així com el de l’empresari “imprescindible per consumar les maniobres defraudadores”.
En aquest sentit, s’incideix, com ja s’ha fet en altres procediments, en Roca “com a persona de confiança de Gil i veritable gestor de fet a l’Ajuntament en matèria urbanística”, sent qui “va controlar l’elaboració de la pràctica totalitat dels convenis que modificaven el planejament existent fins llavors en el municipi de Marbella”.
Així, s’indica que aquest “va negociar, bé l’entrega directa de béns immobles municipals com a pagament de reals o presumptes deutes; bé els convenis urbanístics en els quals s’alteraven els paràmetres urbanístics existents en perjudici dels interessos municipals i afavorint a tercers o a si mateix; o de vegades també utilitzant la seva privilegiada posició i influència per interferir en el procés d’edificació a través de testaferros i societats interposades”.
Quant a la constructora, sota la gestió de l’empresari acusat, el fiscal diu que va ser “creada expressament per dur a terme desenvolupaments immobiliaris” en un sector concret de Marbella, apuntant que “les edificacions executades per aquesta promotora es van efectuar intervenint alteracions del planejament contràries a la legalitat urbanística” i amb base en “llicències d’obra que han estat considerades irregulars o il·legals”.
En aquest cas, segons les conclusions inicials del ministeri públic, l’Ajuntament, a través de Julián Muñoz, com a alcalde accidental, va subscriure amb l’empresari acusat Manuel L. dos convenis urbanístics, el primer a l’agost del 2000 i el segon al març del 2001, que no van ser ratificats per l’òrgan competent.
