22.06.2019 - 21:50
La plataforma Yes Cymru, que promou la independència de Gal·les, ha començat una campanya perquè a escala municipal s’aprovin mocions en favor d’un estat independent.
La primera localitat a aprovar-ne una va ser la de Machynlleth el 28 de maig. L’elecció no és casualitat, perquè allí el príncep gal·lès Owain ap Gruffydd hi va establir el primer parlament de Gal·les el 1404, amb la intenció de crear un regne independent deslligat de la corona anglesa.
Posteriorment la iniciativa de les mocions s’ha estès a més viles de Gal·les com ara Nefyn, Ffestiniog o Porthmadog, i la previsió és que el moviment s’escampi a tot país, ara que la qüestió sobre l’encaix en el Regne Unit és més viva que mai. Històricament l’independentisme ha tingut un suport minoritari, d’aproximadament un quart dels ciutadans, però el Brexit ha reactivat el debat sobre la unitat d’Irlanda, la independència d’Escòcia i també ha normalitzat el debat sobre el futur constitucional de Gal·les.
L’onze de maig d’enguany va ser un punt d’inflexió per a les aspiracions gal·leses, perquè va haver-hi la primera manifestació en favor de la independència, que va reunir 3.500 persones a Caerdydd, la capital. Va ser convocada per AUOB Cymru (‘Tots sota una bandera Gal·les’), un moviment transversal que aplega tots els grups que comparteixen l’objectiu d’assolir la independència.
Una altra gran fita va ser el resultat del partit independentista Plaid Cymru en les eleccions europees, que va superar el partit laborista per primer primera vegada en noranta-quatre anys d’història i es va convertir en el referent dels partidaris de romandre a la Unió Europea.
La següent convocatòria la trobem el 27 de juliol, amb una nova manifestació independentista. Aquesta vegada a Caernarfon, la capital de comtat de Gwynedd, la zona on la llengua gal·lesa és més emprada i on la independència té un suport social més gran.
