El municipalisme celebra el primer pas de l’Estatut de Municipis Rurals al parlament: “És un dia històric”

L’Estatut dels Municipis Rurals ha fet el primer pas de la seva tramitació al parlament i els grups han avalat que superi el debat de totalitat a la cambra. La presa en consideració del projecte de llei ha rebut el suport unànime de la cambra i no ha rebut cap esmena a la totalitat. S’espera que la llei beneficiï 596 municipis rurals. Poc abans del debat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, han rebut batlles i representants d’entitats i associacions amb qui s’ha treballat l’Estatut. Els representants del municipalisme han coincidit que és “un dia històric” i han demanat celeritat i urgència en l’aprovació de la llei.

Durant l’acte al parlament, Illa ha celebrat el consens generat entorn de la llei i ha assegurat que és “un punt d’inflexió”. El president ha afirmat que ajuda a vertebrar el país i busca aturar el despoblament a moltes comarques. Illa ha demanat que la norma s’aprovi amb celeritat i s’ha compromès a aplicar-la “al més aviat possible”.

A més, ha remarcat que es tracta “d’un èxit de tots” i no del seu govern. De fet, ha recordat que qui va aprovar aquesta llei en els mateixos termes inicialment va ser l’executiu encapçalat per Pere Aragonès, tot i que la iniciativa va decaure quan es va acabar la legislatura de manera anticipada. Per tot plegat, ha subratllat que el seu únic mèrit és “donar continuïtat a la feina ben feta”.

Per la seva banda, Rull ha agraït als batlles i representants d’entitats municipalistes tota la seva feina i el seu “acte de generositat”. “Les nacions tenen dret a mirar-se al mirall i agradar-se i avui aquesta petita nació del sud d’Europa es mira al mirall, s’agrada, i és capaç de donar continuïtat al que els nostres avis i besavis van fer, que és construir un país amb una altíssima qualitat”, ha dit el president del parlament.

Paral·lelament, ha demanat als grups parlamentaris que permetin una tramitació ràpida de la llei i ha admès que sovint alguns tràmits s’alenteixen; per això ha demanat als diputats que ajudin a escurçar els tràmits.

Beneficis fiscals i una borsa d’habitatge

La llei incidirà en l’àmbit fiscal per oferir deduccions en l’IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural; econòmic, per dotar els municipis de més autonomia financera i impulsar mesures d’incentivació de l’activitat; i d’habitatge, amb la creació d’una borsa d’habitatge rural i mesures per incentivar la rehabilitació. També es crearà un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia i impulsar una connectivitat digital fiable i de qualitat.

Segons el govern, la llei busca aconseguir l’equilibri territorial i la igualtat material dels habitants dels municipis rurals i dotar les administracions locals de les comarques rurals de les eines adequades per poder prestar els serveis. També vol establir un sistema de finançament propi i afavorit l’arrelament i evitar el despoblament. A més, es proposen garantir l’accés dels residents als serveis públics bàsics.

Aquesta llei s’aplicarà als 213 municipis rurals que tenen menys de 2.000 habitants i que pertanyen a una comarca rural. També s’hi empararan 381 municipis més, entre els que no arribin als 500 habitants i els municipis entre 500 i 2.000 habitants que tinguin una densitat de població inferior a 12,5 habitants/km2, o una taxa de creixement menor al 10% els últims deu anys, o una taxa d’envelliment superior al doble de la mitjana de Catalunya.

Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població de menys de 2.000 habitants i es consideren municipis rurals. D’aquests, 332 no arriben als 500 habitants. Segons l’OCDE una comarca rural és la que un 15% o més de la població viu en municipis amb una densitat de població menor a 150 habitants per kilòmetre quadrat.