19.01.2017 - 19:59
El conseller de Justícia, Carles Mundó, s’ha compromès aquest dijous al parlament a inaugurar la presó de règim obert de la Zona Franca de Barcelona l’any 2021 i posteriorment a construir el centre de preventius. A més, ha assegurat que cap treballador, ni funcionari ni interí, serà acomiadat, sinó que, com a molt, serà traslladat de presó segons les necessitats. D’aquesta manera ha respost les crítiques dels sindicats i de l’oposició al fet de tancar la Model aquest 2017 abans d’inaugurar les dues presons de la Zona Franca.
D’aquesta manera, ha volgut esbandir dubtes i ha concretat per primer cop la data de construcció del primer dels centres de la Zona Franca, el de règim obert. Els grups parlamentaris també li han qüestionat les dificultats de transport per a les famílies dels presos que ara són a la Model i que podrien ser traslladats a presons de fora de Barcelona. En tot cas, ha dit que durant el febrer es confirmarà si la Model es tanca aquest 2017 o no. El conseller no ha dit si hi haurà ajudes o millores del transport, però ha explicat que bona part de les famílies no són de Barcelona ciutat i per tant tindran a distàncies diferents els seus familiars presos.
Els vots de JxSí i la CUP han servit per tombar les esmenes a la totalitat de la resta de formacions, i han permès seguir el tràmit parlamentari del pressupost del departament, que pel 2017 és de 951 milions d’euros, 133 milions i un 16% més que el 2015, quan era de 818 milions, i només per sota del pressupost del 2010 quan es va posar en marxa la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Tot i això, sumant-hi organismes com el CIRE i el CEJFE s’arriba als 995 milions de pressupost consolidat. La meitat del pressupost és per a l’administració de justícia, i el 43% és per a presons i mesures d’execució penal. Els salaris de les plantilles arriben als 554 milions d’euros.
Un dels elements que ha destacat Mundó és l’aposta per la digitalització dels jutjats, a la qual s’hi destinaran gairebé 33 milions d’euros, cosa que permetrà arribar a finals d’any a 219 jutjats totalment digitalitzats a tot Catalunya. Així mateix, ha retret a l’estat diversos incompliments, com la falta de creació de nous jutjats o el no retorn de les taxes judicials.
El diputat de C’s José María Espejo Saavedra ha dit que el pressupost del departament és de ‘trilers’, ja que una partida de 120 milions d’euros és per pagar lloguers i drets de superfície d’edificis judicials i presons. També ha reclamat que es redueixi el número de personal designat a dit, els sous d’alts càrrecs i la ‘inflada bombolla informàtica’.
Esperanza García, del PP, ha estat força dura amb el conseller, a qui ha retret que ‘és més un conseller d’ERC que de Justícia’ i que apliqui els seus ‘prejudicis ideològics a un departament eminentment tècnic’. També ha assegurat que el conseller va cometre un ‘error molt gran’, que després hauria intentat corregir, segons ella, en renunciar a la convocatòria d’oposicions a l’administració de justícia i les convertís en un concurs-oposició per als actuals interins.
El diputat de CSQP Joan Giner ha remarcat que el pressupost executat del 2016 és de 954 milions, i el previst pel 2017 és de 951 milions. Giner també ha demanat que la conselleria “afronti el problema dels desnonaments”, ja que considera que des del departament “es pot ajudar molt”. CSQEP proposa “definir un protocol de notificacions de pobreses, en plural, perquè quan funcionari del departament vegi qualsevol tipus de pobresa (energètica, habitacional o de qualsevol tipus), tingui una coordinació específica amb els serveis socials per trobar sortides”. Segons Giner “això alleugeraria molt el gran mal endèmic de la pèrdua d’habitatges de les famílies catalanes”.
Per la seva banda, el diputat de la CUP Benet Salellas, que no ha presentat cap esmena a la totalitat, ha dit que el pressupost és ‘excessivament continuista’ i ha demanat més recursos per a la justícia gratuïta. També vol que es redueixi el percentatge d’interins, que arriba al 40%, proposant que es reconverteixin en personal fix laboral. Per últim, ha criticat la suposada privatització del compliment de mesures penals alternatives, que es fan en empreses i que, segons ell, s’haurien de complir en administracions públiques.
