Mundó denuncia que els ministres Catalá i Margallo s’han desentès de les víctimes de Freginals

‘No he tingut cap contacte amb el ministre Catalá per aquesta qüestió els últims dies. Tampoc hi ha hagut massa interès per ser amables per part del ministeri d’Afers Estrangers, malgrat que les víctimes eren estrangeres.’ Amb aquesta contundència s’ha expressat el conseller de Justícia, Carles Mundó, sobre l’actitud del govern espanyol amb el tràgic accident de Freginals. En una entrevista a Rac1, Mundó ha explicat que ‘la tasca s’ha portat a terme per part del conseller Romeva directament amb els consolats i les ambaixades’. I ha conclòs: ‘A nivell internacional, el govern de Catalunya ha donat una resposta eficaç.’

Mundó també ha parlat de l’actuació preventiva que es fa a Catalunya sobre el gihadisme: ‘El Departament de Justícia té 600 comandaments formats específicament per poder identificar a les presons conductes que portin a pensar que s’estan produint comportaments de radicalització, de conductes gihadistes.’ I ha afegit que ‘si es detecten conductes potencialment de risc, se’n fa un seguiment per compartir la informació amb els Mossos perquè no es produeixi cap procés de radicalització’. I ha explicat que ‘cap de les persones internes a Catalunya s’ha radicalitzat’.

També ha explicat que ‘el risc zero no existeix’. I ha dit: ‘Tots els esforços són pocs. Esforços que es fan des de la pràctica policial, però sobretot des de l’àmbit de la intel·ligència. Aquí és essencial la coordinació entre els diferents serveis d’intel·ligència.’

Sobre la judicialització del procés polític català, Mundó que dit que el govern espanyol ‘ha convertit el TC en el noi dels encàrrecs perquè li fa decidir qüestions polítiques i posa en tensió els tribunals i la fiscalia, que els obliga a tramitar causes que en un context normal haurien de resoldre políticament els governs’.

Mundó ha explicat que la llei de transitorietat jurídica ha d’assegurar que en aquest procés no hi hagi buits legals. I ha afegit: ‘Aquest procés polític que es viu a Catalunya té dues característiques. Comença a les urnes i acaba a les urnes. Es farà respectant escrupolosament la voluntat dels ciutadans. I es farà en plena seguretat jurídica, perquè anirà de la llei a la llei.’ I ha explicat que ‘inicialment, serà propi de l’ordenament jurídic català el codi penal espanyol mentre el parlament no legisli sobre aquesta matèria’.