24.12.2024 - 20:40
|
Actualització: 24.12.2024 - 20:50
Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) ha estat l’epicentre d’un dels capítols més negres i sàdics de la repressió espanyola després del Primer d’Octubre. No van caldre ni antiavalots, ni cops de porra, només mentides ben greixades. La Guàrdia Civil, al compàs de l’aparell polític, judicial i mediàtic, ha fet impossible la vida a nou professors de l’IES el Palau, que van ser acusats falsament de vexar i humiliar els fills dels agents.
“Va afectar les nostres famílies i va generar molta angoixa i incertesa. I ens vam veure empesos a deixar l’institut, on havíem treballat durant anys i havíem creat vincles molt forts. Ens vam dispersar i vam haver de començar de nou”, va explicar una de les professores a VilaWeb ara fa uns mesos.
Tot va començar l’endemà del referèndum. El dia abans, la Guàrdia Civil havia tancat dos dels punts de votació a Sant Andreu de la Barca –un era l’institut el Palau–, però les imatges de la brutalitat policíaca per tot Catalunya van fer la volta al món. El dia 2, les aules, com a reflex de la realitat, no van ser alienes als fets ni a les preocupacions dels alumnes. Cal tenir en compte que molts dels punts de votació que es van assaltar eren col·legis.
Ara, les famílies de la Guàrdia Civil van voler convertir les classes en trinxeres i van acusar els professors de discriminar i menystenir els seus fills. El 5 d’octubre, una mare va intervenir a El programa de Ana Rosa, de Telecinco, per dir que una docent havia afirmat que els agents eren “assassins” i “animals que només saben donar cops”. “A la meva filla li han deixat de parlar amigues i l’assenyalen al patí”, va afegir.
Aquell mateix dia s’havia fet una concentració a l’exterior de l’institut. El 9 d’octubre, el batlle de Sant Andreu de la Barca, el socialista Enric Llorca –aquella primavera havia incorporat Ciutadans al govern municipal–, es va reunir amb la direcció dels serveis territorials d’Ensenyament i les famílies de la Guàrdia Civil. La campanya contra els professors havia començat.
L’Associació Espanyola de Guàrdies Civil (AEGC) tenia entre mans la denúncia que perseguiria els docents durant set anys. El 10 de novembre, la fiscalia va tramitar-la, i el gener del 2018 va interrogar el director de l’institut i dotze professors. En tot plegat, hi va tenir un paper clau Bartolomé Barbas, coordinador de l’AEGC a Catalunya i pare de dos alumnes. Les seves intervencions als mitjans espanyols van alimentar gustosament la màquina del fang.
El 23 d’abril, la fiscalia de delictes d’odi va denunciar als jutjats de Martorell nou professors per haver “lesionat la dignitat de les persones per motius de discriminació per nacionalitat”. A més, cinc d’ells també van ser acusats d’un delicte d’injúries greus contra els cossos i forces de seguretat de l’estat.
En declaracions a Efe, Barbas va descriure un ambient apocalíptic a l’institut el Palau. Segons ell, l’endemà del Primer d’Octubre, va haver de treure els fills de l’institut perquè la situació era insostenible.”Papa, ja no puc continuar més aquí”, va assegurar que li havia dit un fill. El coordinador de l’AEGC també va acusar l’escola catalana d’adoctrinar de manera continuada els alumnes.
“Els pares hem dit prou perquè fa molt de temps que mirem cap a una altra banda i hem estat d’alguna manera part del problema i no de la solució. Tot i que això ve de lluny, en algun moment s’havia de començar a dir que hi ha línies vermelles que no s’havien de traspassar. És un sistema educatiu pervertit”, insistia Barbas, en declaracions a Más de uno, el programa d’Onda Cero de Carlos Alsina.
La denúncia de la fiscalia va fer augmentar encara més la pressió sobre els docents i, l’endemà, fins i tot el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va comentar el cas. “He de dir que l’episodi és absolutament lamentable i crec que em quedo força curt en el qualificatiu. Per tant, dono suport a l’actuació de la fiscalia”, va dir en una conferència de premsa a la Moncloa.
Aquell mateix dia, un altre presentador estrella de la ràdio espanyola, Carlos Herrera, també va participar del linxament. “A Catalunya, en alguns col·legis, hi ha fanàtics absoluts, indecents, indesitjables, capaços d’aterrir un nen per ser fill d’un guàrdia civil”, va dir en el seu programa Herrera en Cope, abans d’exigir que s’expulsés els professors denunciats: “Aquests nens arriben plorant a casa per culpa d’aquests mestres de l’odi, que no poden tornar a fer classe mai més. Que visquin del que els pagui el pessebre fantàstic de l’ANC i Òmnium Cultural, que els posin al pessebre, però no poden tornar a fer classe a nens.”
L’assenyalament mediàtic també va arribar al món dels ninotaires. L’il·lustrador José María Nieto va publicar al diari ABC una vinyeta amb un alumne alçant el dit arran del crit inquisidor d’un professor: “Que aixequin la mà els fills de la Guàrdia Civil.” Al fons del dibuix –que va rebre el premi Mingote de mans de Felipe VI i Letizia– l’ombra del nen tenia la silueta de l’estàtua de la Llibertat.
Una diana en mans d’El Mundo, Javier Negre i Albert Rivera
L’assenyalament va arribar a cotes màximes el 29 d’abril, quan El Mundo va publicar un reportatge titulat “Els nou mestres catalans de la infàmia”. En l’article, l’ultra Javier Negre aportava fotografies i informació personal dels professors. El dirigent de Ciutadans aleshores, Albert Rivera, ho va compartir a les xarxes i va exigir mà de ferro. “La fiscalia els investiga per delictes d’odi, però el govern d’Espanya diu que no els obrirà expedient. Amb covardia no es venç el nacionalisme”, va piular.
Los maestros separatistas que señalaron públicamente a hijos de @guardiacivil en Cataluña. La fiscalía les investiga por delitos de odio, pero el Gobierno de España dice que no les abrirá expediente. Con cobardía nunca se vence al nacionalismo. https://t.co/LOaSxV36El
— Albert Rivera (@Albert_Rivera) April 29, 2018
“A partir d’aquell moment, l’assetjament mediàtic i el linxament a les xarxes van ser inclements”, deia una de les professores a VilaWeb fa uns mesos. L’institut el Palau es va convertir en un plató per a les televisions espanyoles, especialment Antena 3, que cercaven carronya per a inflar unes audiències àvides de temes incendiaris. El 30 d’abril, el programa Espejo Público, de Susanna Griso, va esbombar a tort i a dret el relat acusatori de la fiscalia i de la Guàrdia Civil.
🎥Estos son algunos de los argumentos con los que la Fiscalía acusa a nueve profesores de un colegio de Barcelona acusados adoctrinar a sus alumnos tras el 1 de octubre ⤵#AdoctrinamientoESP ▶ https://t.co/CdeaGxx90a pic.twitter.com/iB5MS4t17r
— Espejo Público (@EspejoPublico) April 30, 2018
En aquell programa –a les xarxes es compartia amb l’etiqueta #AdoctrinamientoESP– també hi van aparèixer Javier Negre, que va tornar a fer públic el perfil dels docents, i l’agent Bartolomé Barba. Ambdós van quedar en evidència quan el portaveu dels professors, Josep Lluís Alcázar, els va retreure que utilitzessin els alumnes per fer un espectacle mediàtic amb interessos polítics. “No s’ha buscat la fórmula de resolució habitual en tots els conflictes. No conec cap altre exemple en què hagi passat això”, va dir.
🎥📞🔴Un profesor del instituto investigado por adoctrinamiento al periodista @javiernegre10: "No sé por qué antes de exponer a los profesores y a los alumnos a la opinión pública, no ha seguido los cauces que se suelen dar en la educación: venir al instituto"#AdoctrinamientoESP pic.twitter.com/7HU6gFv4Rq
— Espejo Público (@EspejoPublico) April 30, 2018
A l’espiral d’odi també s’hi van afegir més veus, com la de l’ex-eurodiputat de CIU Ignasi Guardans, que va repetir la cantarella que l’escola catalana era un focus de discriminació. “Hi ha escoles a Catalunya on si un nen no porta alguna cosa groga [pels presos polítics] és assenyalat. Això passa entre adults, imagineu-vos entre els menors”, va dir.
🔴@iguardans: "Hay escuelas en Cataluña donde si un niño no lleva algo amarillo se le señala. Ocurre entre adultos, imagínense entre menores" #AdoctrinamientoESP ▶ https://t.co/CdeaGxOKoK pic.twitter.com/UjBh1qLZQr
— Espejo Público (@EspejoPublico) April 30, 2018
Aquell mateix dia, l’eurodiputat del PP Esteban González Pons va publicar a Las Provincias un article “en defensa dels fills de la Guàrdia Civil assetjats pels seus professors independentistes”. Segons ell, els alumnes de l’institut el Palau eren “les víctimes més innocents i més mal parades de la bogeria instal·lada a Catalunya”.
En defensa de los hijos de @guardiacivil acosados por sus profesores independentistas en colegios de Cataluña. Esos niños son las víctimas más inocentes y peor paradas de la locura instalada en Cataluña. Se tiene que notar nuestra indignation. Mi columna. https://t.co/Pwm72rGFq5
— González Pons (@gonzalezpons) April 30, 2018
Al matí, l’institut havia aparegut ple de pintades amb els noms dels docents i insults, com ara “rates nazis”.
Ens volen trencar l’Institut i la cohesió social dels alumnes #ieselpalau #9delpalau amb noms i cognoms pic.twitter.com/urYVA2tJdj
— Suport IES El Palau (@9delpalau) April 30, 2018
Un filó per a ‘Espejo Público’
Uns dies després, el 2 de maig, Espejo Público –es va compartir a xarxes amb l’etiqueta #SeñaladosESP– va insistir a manipular la desgràcia dels professors de l’institut el Palau per tal de pescar audiència. El professor Josep Lluís Alcázar hi va tornar a intervenir i l’ultra Javier Negre va provar de ridiculitzar-lo amb un cartell dels CDR, però es va enganxar els dits. L’intercanvi va ser el següent:
—Javier Negre [J. N.]: Tinc aquí un cartell d’una conferència: “Suport als processos revolucionaris en el món àrab”, on participa un tal Josep Lluís Alcázar –que vostè deu conèixer–, convidat dels CDR, Comitès de Defensa de la República! És veritat? Vostè ha anat a una conferència com a representant dels CDR?
—Josep Lluís Alcázar [J. L. A.]: No.
—J. N.: No? D’aquests CDR que cremen contenidors? Tinc el cartell aquí. Deu estar equivocat, el cartell.
—J. L. A: Primer, informi’s bé. Aquest cartell l’he vist, perquè l’han publicat. I aquests CDR són els Comitès de Defensa de la Revolució de Tunísia. M’hi van convidar, efectivament.
—J. N.: Era una pregunta.
—J. L. A: Em van convidar a donar suport al poble de Tunísia contra una dictadura. Sí, senyor. Contra la dictadura de Ben Alí. I vaig estar molt orgullós de ser-hi convidat i d’explicar-ho després aquí. Quan vostè veu CDR es descompon.
Uns dies més tard, Espejo Público va tornar a posar els docents en el punt de mira. L’agent Bartolomé Barba va ser un dels protagonistes del programa –que es va compartir a les xarxes amb l’etiqueta #estudiantESPSeñalados–, però tota l’atenció se la va emportar Toni Bolaño, ex-cap de premsa del president José Montilla, que va escridassar una delegada del sindicat UGT: “Si un mestre català comet un assassinat, també el defensareu?”, va dir.
El cas es comença a esfondrar
El 7 de maig, Ciutadans i el PP van demanar la compareixença en comissió del síndic de greuges, Rafel Ribó, perquè expliqués la seva manca d’actuació en el cas del Palau. En conferència de premsa, Ribó va considerar un “greu error resoldre per la via penal” el cas i va retreure a les famílies que esquivessin els protocols del Departament d’Ensenyament. Aquell mateix dia, una delegació del govern espanyol, formada pels secretaris d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i d’Educació, Marcial Marín, es van reunir amb les famílies.
El ministre d’Interior aleshores, Juan Ignacio Zoido, va explicar que la trobada era per a demostrar “suport total” arran d’unes “actituds antidemocràtiques, sectàries i impròpies d’un centre educatiu”. Així mateix, va assegurar que el govern espanyol faria costat als agents de la Guàrdia Civil “independentment de les actuacions judicials en curs”. Tres dies després, els jutjats de Martorell van arxivar de manera provisional les denúncies contra cinc dels nou professors. De totes maneres, la fiscalia va presentar-hi un recurs en contra.
Amb la persecució judicial agonitzant, grupuscles espanyolistes, com ara Societat Civil Catalana i Asamblea por una Escuela Bilingüe, van provar de reactivar el cas amb una concentració a Sant Andreu de la Barca. El lema era “Ni sectarisme ni adoctrinament”. Els organitzadors van assegurar que hi havia més de 2.000 persones, però amb prou feines superaven el centenar.
#PorUnaEscuelaDeTodos #PerUnaEscolaDeTots pic.twitter.com/jjyVojgs5t
— Societat Civil Catalana (@Societatcc) June 17, 2018
Malgrat l’agonia, la campanya havia fet efecte. Al setembre, el curs 2018-19 va començar sense vuit dels nou professors denunciats. Els afectats havien demanat el trasllat a uns altres instituts per escapar del focus mediàtic. L’estiu següent, el jutge va arxivar de manera provisional les denúncies contra tres docents més. La fiscalia també va presentar-hi un recurs en contra i la causa va acabar en mans de l’Audiència de Barcelona.
Casado, l’esclafit final
Pendents de la resolució de l’Audiència, el cas dels docents va entrar en una zona grisa. Tanmateix, el desembre del 2021, el president del PP aleshores, Pablo Casado, el va recuperar en la seva estratègia contra l’escala catalana. “Es pot tolerar que els fills de guàrdies civils i policies nacionals siguin assenyalats i els diguin que no poden estar integrats? Això és el que fan, no tan sols ERC, Junts i la CUP, sinó també el partit que els fa imprescindibles a escala nacional, que és el PSOE”, va dir.
👉 @pablocasado_: “¿Se puede tolerar que se pida aislar a un niño de 5 años? ¿Se puede tolerar que a los hijos de guardias civiles y policías nacionales se les señale? Eso es lo que está haciendo el PSOE, que hace imprescindible a ERC y la CUP a nivel nacional”. pic.twitter.com/qfCMTsEsY0
— Partido Popular (@ppopular) December 17, 2021
Les declaracions de Casado van coincidir amb unes de ben diferents. El portaveu de Ciutadans a l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, Xavier Pla, afirmava, tres anys després de la campanya contra els docents del Palau, que tot plegat havia estat un malentès. “No hi va haver adoctrinament com a tal. Hi va haver un malentès per la situació, pel context”, va dir en una entrevista a El descobert, de la Barca Producció TV.
El 7 de març de 2023, l’Audiència de Barcelona va arxivar definitivament la majoria de les denúncies contra els professors. Arran d’això, el diari ABC va entrevistar Bartolomé Barba, que va assegurar que la causa no havia estat mai contra l’IES el Palau. “Només es va denunciar nou hiperventilats que, senzillament, s’havien equivocat i no van saber demanar disculpes i parar a temps”, va declarar.
El 15 de novembre d’enguany, l’Audiència de Barcelona va arxivar la darrera denúncia contra una professora després de set anys de persecució. “Sempre havia pensat que seria un moment d’alegria, i va ser tot al contrari. Sentia un oceà de tristesa que m’aclaparava”, ha dit aquesta setmana en una entrevista a TV3.
