07.08.2021 - 21:50
|
Actualització: 08.08.2021 - 23:27
Els fets es van començar a tòrcer el 2019. L’Agència Tributària espanyola va començar a investigar l’activitat empresarial del Restaurant Siurana, regentat per Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, i els va blocar els comptes bancaris i el NIF de l’establiment. Els acusava de no haver pagat els imposts dels últims set anys. Durant aquest període havien practicat la desobediència fiscal, però en cap moment no havien deixat de pagar. “Nosaltres no fem insubmissió fiscal. Seria insubmissió fiscal si no paguéssim. Nosaltres pagàvem, però ens asseguràvem que els diners arribaven a Catalunya”, precisa Bartolomé. Dos anys després del començament de la inspecció, Hisenda ha resolt de multar-los amb una sanció que pot arribar a 300.000 euros.
Bartolomé és d’ideals fixes i no s’arronsa davant les conseqüències monetàries que poden resultar de les seves accions. Això explica per què va decidir de practicar la desobediència fiscal fins a les últimes conseqüències. Tot va començar el 2012, amb la retallada de l’estatut ja digerida per la societat catalana i el dèficit fiscal com els principals arguments d’un independentisme creixent. Ell i la seva dona van decidir que els imposts del seu negoci els pagarien a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC): “Però de seguida vam veure que res no canviava i que ells ho continuaven enviant a Madrid. Vam optar per fer un exercici que no ens correspon, però ens sentíem a gust fent-lo. Vam fer l’esforç de detectar on feien falta els diners i aportar-los directament”, explica Bartolomé en una conversa telefònica després d’acabar el torn dels dinars del seu restaurant.
Trimestralment i de manera presencial, informaven l’ATC de quins imposts els pertocava de pagar, a què els havien destinat i hi adjuntaven els comprovants de les transferències. Amb aquests diners que haurien d’haver anat a parar a la Hisenda espanyola, van comprar un projector per a l’escola de Poboleda (Priorat); butaques per a la sala d’urgències de l’Hospital de Sant Joan de Reus perquè la gent no hagués de dormir en cadires; van col·laborar amb la Cooperativa l’Olivera i amb Càritas. “L’únic que procuràvem era de no repetir mai a qui fèiem les aportacions perquè no s’interpretés de mala manera.”
El 2019, després de set anys sense comunicar-los res, Hisenda els va obrir un expedient. L’ATC va fer un certificat amb un desglossat de tot allò que havien pagat des del 2012 i que conté la llista d’entitats a les quals havien destinat els diners. Però Hisenda no en va voler saber res i va considerar il·legal la seva actuació. Ara els ha sancionat i per aquí ve la segona sorpresa. Els acusen d’haver defraudat 150.000 euros i, segons el seu gestor, la sanció a pagar podria ser equivalent a la quantitat presumptament defraudada. En total, 300.000 euros. “Tant de bo en fossin 150.000! Això voldria dir que facturem una barbaritat. Aquesta és la part escandalosa, perquè és una multa desorbitada. Mai no hem facturat tant per haver de pagar aquests imposts”, diu Bartolomé, que calcula en 40.000 euros la suma de totes les liquidacions dels set anys pels quals els investiguen.
Han obert una campanya de recaptació, però no pas per a pagar la multa, sinó per a pagar els advocats. “No la pensem atendre. No ens considerem estafadors, sinó que ens considerem estafats. La Hisenda espanyola actua com la Santa Inquisició. És una manera d’escarmentar”, afegeix Bartolomé, que no sembla nerviós per les conseqüències que se’n puguin derivar.
S’indigna més quan valora el paper de l’ATC. Considera que no desenvolupa tot el potencial i diu que no entén per què havent-hi un govern independentista des de fa anys, no es promou que la gent pagui els imposts a l’ATC. “De què serviria? Si tu ho promous, el flux dels diners passa per casa teva, i al final tu tens l’aixeta. I això, encara que no es vulgui veure, és molt important, perquè saps quants diners hi passen i quants te n’haurien de pertocar.”