The Washington Post · Anika Arora Seth

El premi Nobel Muhàmmad Yunus serà l’encarregat de guiar Bangladeix durant el període de transició en què ha entrat el país aquesta setmana, després d’una onada de protestes multitudinàries encapçalades per estudiants que va empènyer dilluns la primera ministra del país a dimitir i fugir a l’estranger.

Nascut a la ciutat portuària de Chittagong l’any 1940, Yunus va ser reconegut amb el premi Nobel de la pau el 2006 per la seva feina com a pioner dels microcrèdits. Després de la destitució de Sheikh Hasina, els estudiants que encapçalaven les manifestacions van demanar que Yunus prengués les regnes del país. Després d’una reunió de sis hores entre els estudiants, el president i els caps de seguretat, els alts funcionaris del país van acordar de permetre a Yunus que encapçalés el govern provisional fins després d’unes noves eleccions.

Heus ací tot allò que cal saber sobre el nou dirigent de la transició d’aquest país del sud de l’Àsia, que té 171 milions d’habitants.

Per què li van concedir el premi Nobel?

Yunus es va llicenciar en economia a la Universitat de Dhaka el 1960 i va obtenir-ne un màster l’any següent, el 1961. Una dècada més tard va obtenir un doctorat en economia a la Universitat de Vanderbilt, als Estats Units, on va erigir-se en un dels defensors més ferms entre la diàspora bangladeixiana de la independència del Paquistan durant la guerra del 1971.

Yunus era professor d’economia a la Universitat de Chittagong, al sud del país, quan la fam va assolar Bangladeix, el 1974. Els habitants de baixos ingressos de la ciutat de Jobra van trobar-se obligats a demanar préstecs a prestadors locals, que cobraven interessos exorbitants, per a poder comprar menjar, i alguns van haver de treballar com a esclaus per poder pagar els deutes contrets.

En una entrevista concedida el 2016, Yunus va descriure el cas d’una dona de Jobra, Sophia, que el va colpir particularment. “Era fabricant de tamborets de bambú, però havia de demanar diners a un comerciant per poder comprar el bambú”, digué. I afegí: “És una història horrible. El comerciant s’embutxacava tot el benefici i ella no en rebia res, tot i que feia tota la feina.”

Però, i si, en compte de dependre de prestadors locals que cobren tipus d’interès desorbitats, les dones com la Sophia poguessin rebre i retornar un petit préstec, o “micropréstec”? Així va néixer el concepte de microcrèdit.

El 1983, Yunus va fundar el Banc Grameen –en bengalí, “Banc del poble”– per concedir sumes de diners molt petites a persones pobres, particularment dones, que mancaven de garanties de crèdit i, per tant, no podien optar a rebre préstecs per canals convencionals. La filosofia que hi havia rere el sistema bancari que Yunus proposava es basava en una intricada xarxa local de confiança mútua que esperonava la gent a retornar-se els diners els uns als altres, sense provar d’enganyar ningú. Yunus va titular la seva autobiografia, publicada el 1999, Banquer dels pobres.

D’ençà que Yunus va desenvolupar-lo per primera vegada, fa més de trenta anys, el concepte de microcrèdits i microfinançament ha guanyat una gran popularitat, sobretot en el context de programes destinats a treure de la pobresa les dones pobres i rurals.

Quan va rebre el premi Nobel de la pau el 2006, més de set milions de prestataris havien rebut microcrèdits, un instrument que la pàgina web dels Nobel descriu com a “petits préstecs a llarg termini en condicions fàcils”. Més del 95% dels préstecs del Banc Grameen havien anat a parar a dones o grups de dones. Quan Yunus va fundar Grameen, les dones tan sols representaven un 1% de la clientela del sistema bancari de Bangladeix.

“Vam descobrir que, en comparació amb els homes, que gastaven els diners amb més llibertat, les dones donaven molt més a les seves famílies”, va declarar Yunus a la revista Time el 2006. “Les dones volien estalviar i invertir i crear actius, a diferència dels homes, que volien fruir dels diners immediatament. Les dones són més abnegades, volen veure els seus fills més ben alimentats, més ben vestits: en conseqüència, si se’ls donen més diners milloraran les condicions de tota la comunitat”, afegí.

Quan es va torçar la relació entre Yunus i l’ex-primera ministra?

La turbulenta relació entre Yunus i l’ex-primera ministra del país va començar l’any 2007, poc després de l’anunci de Yunus que estava interessat a entrar en política. El 2008, el govern de Hasina va encetar un seguit d’investigacions judicials sobre el premi Nobel. Entre més càrrecs, el va acusar d’haver emprat la força per obligar les dones pobres de zones rurals que havien demanat préstecs al Grameen a retornar els diners demanats al banc.

L’any 2011, el govern de Hasina va començar a revisar les activitats del Banc Grameen i va destituir-ne Yunus del càrrec de director, tot argumentant que ell –que aleshores tenia setanta-tres anys– havia romàs a la direcció més enllà de l’edat legal de jubilació, fixada en els seixanta anys. Aquest gener, Yunus va ser condemnat a sis mesos de presó per presumpta violació de la legislació laboral. Sis mesos després, ell i més d’una dotzena de persones també van ser acusades per un tribunal de presumpta malversació del fons d’una empresa de telecomunicacions fundada per Yunus.

Sota el mandat de Hasina, Yunus ha hagut de plantar cara a més d’un centenar d’acusacions com ara d’emblanquiment de capital, violacions de la llei laboral i subversió de la llei de jubilació. Yunus ha negat vehementment totes aquestes acusacions i ha confiat que tots aquests “casos falsos” s’arxivin després de la destitució de Hasina.

“Tots estem contents, el monstre que teníem a sobre ha marxat. Avui som lliures”, va dir Yunus dilluns a The Washington Post. “Ha aparegut una nova força: els joves”, afegí.

Per què els manifestants volien que Yunus encapçalés el país?

Abans que Hasina fugís, dilluns, Bangladeix havia estat sacsejat per setmanes de protestes contra un sistema de quotes que reserva una part de les places dels funcionaris a les famílies d’aquells qui van lluitar per la independència del país el 1971. Les manifestacions i la resposta policíaca a les protestes han deixat més de 250 morts fins ara.

Yunus s’ha erigit en un dels principals contrapesos de Hasina durant bona part del segle XXI. No és d’estranyar, per tant, que els activistes estudiantils hagin fet costat a un dels crítics més ferotges a l’ex-primera ministra.

En un discurs televisat dilluns, el cap de l’exèrcit de Bangladeix, el general Waker-uz-Zaman, va anunciar la dimissió de Hasina i va dir que es constituiria un govern provisional els dies següents. Dimarts, els estudiants que van encapçalar les protestes es van reunir amb el president i els caps de seguretat de Bangladeix després de nomenar Yunus com a candidat a encapçalar la transició del país. Sis hores després, les parts van arribar a un acord.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb