MP3, una mort lenta però segura

El 23 d’abril del 2017, els propietaris dels drets de la patent del software MP3, Thomson i Fraunhofer IIS, van anunciar que deixaven de llicenciar-lo. Això vol dir que la patent passa a ser lliure i que ja no fa falta pagar per a l’ús del format MP3.

Però calma, els vostres MP3 continuaran funcionant anys i anys. Els fabricants de dispositius no poden llicenciar el producte però, si ja són llicenciataris, poden continuar fent servir la llicència que tenen i els reproductors de software funcionaran.

Què és l’MP3?
L’MP3 és un còdec (Codificador – Descodificador) d’àudio digital que comprimeix arxius d’àudio. Una cançó passa a pesar una vintena part en MP3 respecte al que ocupava en format CD. Això ho fa a canvi d’una pèrdua en qualitat, ja que no registra molts sons que són gairebé imperceptibles per l’ésser humà. Per algunes oïdes aquest canvi es nota, però per a la majoria no. L’any 1993, a l’època on un giga de memòria era una fita per a qualsevol dispositiu electrònic, això va ser revolucionari. Es va acabar convertint en el sistema més popular per a comprimir arxius d’àudio gràcies al poc espai que ocupava.

Amb aquesta taula ho entendreu millor. Exemples amb la cançó Walk on the Wild Side que dura 4’13”:

L’extensió .mp3 es va utilitzar per primera vegada el 1995 i va començar a competir amb el RA (Real Audio). Però la seva generalització va venir de la mà de Napster, el sistema de compartició d’arxius d’àudio. El primer any, el Fraunhofer –la marca propietària– va ingressar 1,2 milions d’euros en patents i els deu primers anys, 26,1 milions.

Sembla que la idea inicial era vendre el sistema de codificació d’MP3, però un estudiant australià va comprar el software fent servir una targeta de crèdit robada i va publicar el software per tothom qui el volgués fer servir. Els fabricants aviat es van adonar de la possibilitat de fer dispositius de hardware, els famosos reproductors MP3, el més famós dels quals és l’iPod.

L’AAC, el substitut
Avui dia els serveis de streaming o les teles o ràdios digitals ja fan servir els codecs AAC, que està a pràcticament tots els telèfons, o el futur MPEG-H amb so immersiu.

L’AAC (Advanced Audio Coding) també és un format d’àudio amb pèrdua també desenvolupat pel Fraunhofer IIS conjuntament amb AT&T, Nokia, SOny i Dobly i és la base de l’MPEG-4, el 3GPP i el 3GPP2, així com el format principal d’Apple pels iPods i l’iTunes, i tenen l’extensió .mp4 (MPEG-4) .m4a (MPEG-4 àudio) o .m4p (MPEG-4 protegit).

Al CES del 2017 de Las Vegas els de Fraunhofer IIS van presentar les versions finals de l’MPEG-H, ja preparades per a sortir al mercat el 2018 amb la intenció d’aconseguir so 3D a les nostres cases, ja que el sistema permet fins a 64 canals d’altaveus.

Què fer?
Si codifiqueu, podeu fer-ho amb un altre mètode, per exemple AAC, però vigileu que després el pugueu reproduir en els vostres dispositius. La gran majoria de mòbils ja accepten aquest format i s’està imposant com el gran dominador.

Com convertir?
No és aconsellable convertir arxius mp3 a un altre mètode de codificació perquè és un format amb pèrdues, però si no teniu una orella molt fina, molt fina, no us n’adonareu.

Via web, sense descarregar cap programa, els de Convertio us faran la feina de pràcticament qualsevol format d’àudio a qualsevol altre format. I estigueu tranquils, l’mp3 té encara molta vida al davant.