14.06.2024 - 21:40
“ERC bull, és viva i mira lluny”, deia Ernest Maragall en una entrevista a RTVE. Les plaques tectòniques del partit es mouen. Una conclusió inequívoca del desbordament que va viure dijous el congrés organitzat per la federació de Barcelona per a debatre l’entrada d’ERC al govern de Jaume Collboni, o no, és que els militants volen exercir el seu dret de vot en el debat intern: esperen dir-hi la seva i avalar les decisions que prengui la cúpula, o no. En aquest cas, a Barcelona, com a efecte d’una ebullició nacional que es manifestarà definitivament amb el vot sobre la investidura. A l’Orfeó Martinenc es van congregar unes 500 persones. Eren la meitat del miler dels afiliats que, aproximadament, tenen dret de vot. L’executiva barcelonina no s’ho esperava i és tot un preludi d’allò que vindrà.
A Calàbria, respectaran el parer de les bases sobre el pre-acord amb Collboni. “El que decideixi la militància de manera democràtica és el que assumirà la direcció nacional”, afirmava ahir la secretària general, Marta Rovira, en una entrevista a Ser Catalunya. D’ençà de dilluns, quan Oriol Junqueras va deixar formalment la presidència, Rovira capitaneja el partit fins al congrés de 30 novembre, en què plegarà com a secretària general. Fins llavors, s’ha proposat de facilitar una transició “tranquil·la i serena”.
A ERC, ningú no vol que es repeteixi un congrés com el del 2008. La victòria de Joan Puigcercós davant el sector de Josep-Lluís Carod-Rovira va deixar ferides, i la caiguda electoral posterior, amb el desgast del segon tripartit, va forçar un punt d’inflexió. El 2011, Puigcercós va propiciar un relleu intern reeixit amb Junqueras i Rovira. Aquella va ser una renovació a fons, amb una estratègia i uns lideratges que van permetre que ERC emergís progressivament fins a disputar l’hegemonia de l’independentisme i superar Junts en les eleccions del 2021.
Aquesta dècada llarga d’èxits s’ha esgotat amb una davallada electoral progressiva i un altre punt d’inflexió. Li cal ara, al partit, una renovació com la del 2011? O cercarà una continuïtat en lideratges coneguts o emergents? Els militants ho decidiran, però Junqueras hi vol ser: continuarà actiu els mesos vinents, intentant guanyar el suport de seccions locals, territorials i dirigents per a revalidar el seu lideratge amb el suport de les bases. Es manté la incògnita de si Rovira empenyerà una candidatura de renovació. Mentrestant, el conseller Roger Torrent, que podria ser cridat a tenir un paper en el futur, movia fitxa a RAC1 defensant que el partit triés nous lideratges i repensés l’estratègia.
ERC està forçada a prendre decisions polítiques clau abans de formalitzar el debat congressual. Per això, el futur del govern de Barcelona i de la investidura fixaran a la pràctica l’estratègia del partit, portaran les bases a posicionar-se i impactaran sobre l’electorat si hi hagués una repetició electoral que l’obligaria a designar un candidat ara incert. Així que tots aquests processos –el congressual, el dels pactes a Barcelona i per la investidura, i la tria d’un futur candidat si hi ha eleccions– es relliguen en un de sol. Són etapes d’un mateix procés.
Un revés dels militants a una decisió de la direcció tindrà efectes en el congrés del novembre. Per això és tan important el que passi a la capital. La federació de Barcelona ha defensat el pre-acord amb el PSC des de la unitat del sector encapçalat per Eva Baró –que va rebre l’aval d’Oriol Junqueras en el congrés on va ser elegida– i del que liderava Patrícia Gomà, amb el portaveu adjunt del grup municipal, Jordi Coronas. Un sector, aquest darrer, amb la influència d’Ester Capella i que s’enquadraria en l’antic portabellisme. La previsió era que la decisió dels militants sobre l’entrada al govern de Collboni quedés molt ajustada, i a ERC no li convé que les bases es parteixin en la federació més important del país. Però el desbordament en l’assistència, fins i tot, apuntava la possibilitat que guanyés l’opció contrària a l’acord, elaborat el febrer passat i ajornat per la precipitació electoral.
En la inevitable presa de posicions, Maragall hi deia la seva: “Ara i així, no”. L’ex-dirigent d’Esquerra a Barcelona defensava de no pactar amb Collboni “en aquest moment i d’aquesta manera”, i s’obria a fer un debat a fons sobre la conveniència de fer-ho, i sota quines condicions i contrapartides. Baró va fer un comunicat per a constatar que la intenció de la federació de Barcelona era, i és, poder debatre i votar el pre-acord amb Collboni en el període entre les eleccions europees i l’inici de la ronda de consultes per a la investidura, que serà dimarts i dimecres. Ara cercaran “la data més adient” tenint en compte les reunions dels partits al parlament. El congrés s’ha de convocar amb dos dies d’antelació, com a mínim. Rovira defensava que es fes els dies vinents. Però, sigui com sigui, la direcció nacional desvincula la decisió de Barcelona de les negociacions perquè s’investeixi un president de la Generalitat.
És gairebé impossible que el que passi a Barcelona no impacti sobre els militants de tot Catalunya. El Jovent Republicà i la secció local de Lleida ja es van manifestar en contra d’investir president Salvador Illa. Aquesta és la gran dificultat que entoma el PSC i el PSOE. No tan sols han de fer una proposta prou ambiciosa per a Rovira i els negociadors d’ERC, sinó que necessiten seduir les bases del partit republicà. Fa gairebé dues dècades, els militants d’Esquerra van forçar la direcció a demanar el no en el referèndum de l’estatut. Ha passat molts de temps, però ERC té una cultura política pròpia, arrelada en la democràcia interna. Ara, després d’uns anys de calma, l’ànima assembleària d’ERC reviu i les bases reclamen el seu paper decisiu.
El consell nacional d’ERC votarà avui el reglament de la consulta amb què els militants diran la seva sobre la investidura. La data de la votació dependrà de com evolucionin les negociacions amb el PSC i Junts. Rovira veu molt prematur arribar al primer debat d’investidura amb un acord tancat. Els partits es reuniran la setmana vinent i ERC espera rebre propostes concretes que, fins ara, no li han posat sobre la taula, després de les converses per la mesa del parlament. El president de la cambra, Josep Rull, anunciarà dimecres a la tarda o dijous al matí la seva decisió. Junts i el PSC han deixat clar que no volen sotmetre els seus candidats a una investidura fallida que posi en marxa el rellotge de dos mesos per a la repetició electoral. Si ningú canvia d’opinió, el més probable és que Rull hagi de recórrer a l’acte equivalent i constatar davant el ple que no ha pogut designar cap candidat, però el temps començarà a córrer.
ERC continua en el centre. I si els moviments a Barcelona impactaran en el procés congressual, encara ho farà més el que passi amb la investidura. El sector de Rovira és qui queda més lligat a la negociació, pel paper de lideratge de la secretària general. En canvi, la sortida permet a Junqueras d’agafar distància, encara que tingui dirigents afins en l’equip negociador i en l’executiva. Per això, la diferència la marcarà si la direcció pren les decisions alineada amb la majoria dels militants o no. Junqueras assistirà avui al consell nacional en qualitat d’ex-president, sense que se’n prevegi cap intervenció, i Rovira parlarà en obert davant els quadres i els mitjans de comunicació. Esquerra es repensa en un moment polític especialment complex i cada pas comptarà.
