14.12.2024 - 21:40
“Vostè proposava carregar-se la llengua pròpia.” “No intercanviarem uns pressupostos per rebentar la convivència a les aules.” Lluny del que pugui semblar, aquestes dues frases les van pronunciar la presidenta del govern de les Illes, Marga Prohens, i el vice-president, Antoni Costa, dimarts passat. En unes altres èpoques –per exemple, la de la legislatura Bauzá– hauria estat inimaginable que el govern fes un petit tomb en aquesta direcció. Però avui la realitat política del país és diferent i Prohens ho sap bé, malgrat que ha tardat un any i mig a fer-ho notar, almanco, de paraula. Rere aquestes frases i el canvi d’estratègia que ha seguit el PP amb Vox –avui amb el govern acostant-se a les esquerres–, hi ha un element clau: la força indiscutible dels moviments socials.
Parlem de la força que van tenir les samarretes verdes durant la legislatura de José Ramón Bauzá, però també de les entitats i sectors que s’han mogut d’ençà del juliol del 2023, quan Prohens va pactar la seva governabilitat amb Vox. I de la reactivada Assemblea de Docents o de la creació de Sanitaris per la Llengua. En tot aquest temps, sempre hi ha hagut un avís constant: hi ha línies que són infranquejables.
“És molt important que la polèmica hagi acabat aïllant l’extrema dreta més extrema i que al final el PP hagi hagut de prendre posició, aclarint fins on estan disposats a arribar”, diu Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents. I matisa: “És clar que ells no seran grans defensors de la llengua catalana, però d’aquí a fulminar tot el procés de normalització que s’ha fet de fa tants d’anys… Seria molt greu traspassar aquesta línia vermella.”
La reunió d’urgència de la presidenta amb els batlles, entre els quals hi ha l’ala més regionalista del partit, i les conclusions que en van sortir –fins i tot es van demanar eleccions anticipades per trencar del tot amb Vox– van ser més mostres de la força del poble. Si no hi hagués hagut la manifestació del TIL; si el maig passat no haguessin sortit 40.000 manifestants en defensa de la llengua; si desenes de milers persones no haguessin protestat per la saturació turística i els efectes que té sobre l’habitatge, o si la societat hagués acatat la llei de símbols i haguessin retirat els llaços dels centres, dimarts la resposta de Prohens a Vox tal vegada hauria estat diferent. De fet, fins ara l’extrema dreta li marcava el rumb.
Prohens, enfront d’un risc que no es pot permetre
Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear (OCB), assegura que la mobilització social és importantíssima per a condicionar l’acció dels partits. “Quan fan polítiques lesives, ens hem d’activar. Ho vam fer amb Bauzá i ho hem fet des del principi d’aquesta legislatura, fent ús d’accions judicials i mobilitzacions al carrer.” Per exemple, quan una quarantena d’entitats es reuniren davant el parlament en el moment que l’extrema dreta havia facilitat la investidura de Prohens.
Maria Antònia Font, activista per la llengua i aleshores a l’executiva de l’STEI, va ser un dels impulsors del moviment social en contra dels atacs de Bauzá al català i a la cultura. Ella també ho veu clar: “Prohens no es vol arriscar a trobar-se amb un final de legislatura com el que va trobar Bauzá el 2015. Sap que la gent que defensa el català té les coses molt clares i les sap transmetre socialment.” Parla d’una “minoria renouera que ho distorsiona tot”, en relació amb l’extrema dreta, però afegeix que, com deia Carme Junyent, també és responsabilitat dels parlants tenir consciència que tenen un paper amb la salvaguarda de la llengua pròpia. Una responsabilitat que la societat ha sabut demostrar quan ha calgut i que ha tengut una resposta a les institucions. “Els moviments socials han tingut molt d’efecte. A través de les generacions sempre hi ha hagut una consciència clara de la defensa del català. Tenen aquesta responsabilitat i la de ser dignes hereus dels qui ens han precedit”, assenyala.
Un dels punts forts de tot plegat ha estat la unió dels moviments. Font posa d’exemple la força de l’OCB, de l’Institut d’Estudis Eivissencs, d’Acció Cultural de Menorca i de l’Obra Cultural de Formentera, i diu que les victòries es guanyen amb moviments socials en què participen totes les entitats de totes les Illes. I, com la resta d’entrevistats, assegura: “Si no hi hagués hagut aquest moviment de consciència, Prohens no faria ara aquest discurset.” Vergés opina que han tingut capacitat d’unir molts col·lectius: “No tothom que hagi rebutjat el pla de segregació –per posar un exemple– vol dir que defensi tot allò que defensa l’Assemblea de Docents, però ha vist que no tenia sentit.”
Quina incidència tenen els moviments?
Vergés recorda que el PP sap molt bé què pot passar si se sobrepassen segons quins límits: “Juguen a voler tenir tothom content i no funciona. Saben quina resposta hi ha després d’un atac directe i han d’anar molt més amb compte. Bauzá no s’ho esperava, però ells sí que saben què pot passar.”
L’OCB recorda que pactar amb l’extrema dreta era un atemptat contra la convivència i que així que va començar la legislatura ja va reclamar que les forces polítiques democràtiques no pactassin amb partits que són fora del perímetre dels valors democràtics i del consens estatutari en matèria de llengua i cultura. “No podem deixar que una minoria fanàtica i antimallorquina condicioni la vida política d’aquest país”, diu.
Un dels altres fets que corroboren el poder dels moviments socials en les polítiques és una qüestió anecdòtica, diu Llabrés, però aclaridora: “Vox acusa el PP d’estar excessivament condicionat per l’OCB. Ja ens agradaria tenir aquesta força, però sí que consideram que la societat civil fa una pressió afegida als partits polítics a l’hora de prendre decisions.” Un altre exemple molt clar: la diada per la llengua que va reunir 40.000 persones el mes de maig. “Els poders públics van prendre nota de la resposta social. Després d’aquesta mobilització es va aixecar el peu de l’accelerador. Vam viure uns primers deu mesos de legislatura de mesures regressives en matèria de llengua i, després d’això, hi va haver una certa inflexió”, assegura Llabrés, que posa d’exemple que, encara que s’han mantengut les mesures aprovades, no n’hi ha hagut de noves, com l’aprovació de l’oficina de persecució al català.
“Hi ha acords de governabilitat amb Vox que van més enllà del programa electoral del PP que potser no s’haurien acordat si hagués sabut quina resposta tindrien”, diu el president de l’Obra. A més, el canvi de discurs del PP també ha estat notori en àrees com el turisme. Llabrés creu que moltes consideracions que han fet dirigents del PP, fa un any ells mateixos les haurien qualificades de turismofòbiques si haguessin estat en boca d’uns altres agents socials. Com, per exemple, l’augment de l’ecotaxa que proposa ara Prohens i que anys enrere el partit rebutjava totalment.
Canvis, però no tants
L’oposició deia que s’obre un nou panorama polític, perquè ara el PP cercarà l’esquerra per aprovar el pressupost a començament de l’any vinent. Llabrés ho veu amb esperança i optimisme, però sempre sabent que s’ha d’estar actiu en cas de qualsevol maniobra lesiva del govern. En aquesta línia, Vergés no s’atreveix a cantar victòria “fins que no es guanyi la guerra sencera”. No es pot abaixar la guàrdia en cap moment: “És el que esperen. És el mateix que ha fet Vox: van trobar una escletxa –l’errada del PP en la votació– i hi van colar que s’eliminàs el català com a llengua vehicular.”
I Font, directament, no se’n fia ni un pèl: “Amb això del català no em mereix cap confiança; només és una qüestió electoralista. Han après que si toques el català hi haurà un moviment perquè la gent no és beneita. Ella sap que no farà res pel català, però no vol dir que hi estigui a favor. Tot allò que no es fa pel català va en contra del català.” De fet, recorda que una de les primeres mesures que va desenvolupar Prohens, fruit de l’acord d’investidura, va ser eliminar el requisit del català a la sanitat, tot i que més del 80% del personal sanitari ja en té la capacitació.
