Moviments de fons en les aigües tèrboles de Més Compromís

Tan sols eren aliats electorals i no faran part de cap procés de reconstrucció de Sumar. Tan taxativa es va mostrar ahir la diputada de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó, en una conferència de premsa a Madrid. Micó va insistir en l’autonomia del seu partit respecte de les altres forces de la coalició. “No hem format part ni formarem part de cap reagrupació estatal de l’esquerra espanyola. Som un projecte polític d’estricta obediència valenciana”, va dir. I va dir que havia estat valenta la decisió de Yolanda Díaz de deixar la direcció del projecte que ella va concebre i va encapçalar pràcticament com una qüestió personal.

És el mateix missatge que dilluns es va afanyar a emetre el síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, quan va celebrar l’elecció d’un eurodiputat i va demanar que Sumar fes una reflexió. Baldoví era ahir al congrés espanyol quan Àgueda Micó feia la conferència de premsa.

Aquest fet de “pertànyer” a l’esquerra espanyola és una de les crítiques que més ha de sentir la direcció del partit dels sectors més crítics i sobiranistes arran dels pactes amb Sumar, justament.

El malestar i les crítiques més o menys obertes s’han succeït arran dels resultats de diumenge. Anant amb Sumar, Compromís ha obtingut 40.000 vots menys que fa quatre anys, quan van concórrer sols a les eleccions. La resposta automàtica de la direcció és que fa cinc anys no van obtenir cap eurodiputat i ara sí.

Poques hores després d’aquesta compareixença, els militants de Compromís rebien una carta signada per la coordinadora general, Amparo Piquer; el nou eurodiputat, Vicent Marzà; el síndic, Joan Baldoví; i la diputada Àgueda Micó. La lletra tenia per objectiu animar la tropa, agraint-los la implicació en la campanya i remarcant la importància de tenir un eurodiputat durant la legislatura sencera. Serà la primera volta que passarà, perquè en l’anterior ocasió, Jordi Sebastià es va repartir el mandat amb Florent Marcellesi dels Verds-Equo amb qui van compartir candidatura.

A continuació, la direcció de Compromís reconeix que els resultats no són els que esperaven i que cal escoltar. “Aprendre de les errades i aprofundir els encerts és el repte que tenim al davant per a ser més forts”, escriuen. Consideren consolidat el projecte polític de Compromís i afirmen que tindran més força si s’obrin a la societat valenciana amb generositat. “És el moment d’enfortir-nos internament com a organització i marcar el full de ruta polític per als propers anys col·lectivament.”

Aquesta carta de la direcció als militants és també una manera de marcar el ritme i el pas en vista del congrés de Més Compromís el mes d’octubre. Ara s’han deslliurat de totes les conteses electorals i l’aparell es posa a treballar. Però les aigües dins el partit no són tan plàcides com els somriures i les abraçades volen aparentar. Encara hi ha una part dels militants que espera que es faça una interpretació crítica dels resultats de les eleccions del 28 de maig de 2023, que algú se senta al·ludit en veure que 90.000 persones que els van dur a les institucions el 2019 es van quedar en casa després de vuit anys de govern.

Bloc i País fa el pas

La mateixa nit electoral, quan tot just havien tancat els col·legis i encara no se sabien els resultats de les eleccions, el corrent Bloc i País va anunciar a X que treballa en la creació d’una candidatura alternativa a l’oficial per al congrés de l’octubre. L’anunci va córrer com la pólvora en aquelles hores i va caure com una poalada d’aigua freda damunt la direcció del partit. Alguns membres destacats de Més van expressar enuig i indignació perquè un corrent de militants fes aquell moviment. Sobre els motius de triar el diumenge electoral, Ricard Chulià, el portaveu del partit, ha explicat a VilaWeb que ho van fer en aquell moment perquè no van trobar convenient de fer-ho durant la campanya electoral, i tampoc no volien que els acusassen d’actuar a remolc d’uns resultats electorals que es preveien dolents. “De manera que ho vam dir quan les urnes ja eren tancades, però abans de saber els resultats.”

Bloc i País encara treballa en l’alternativa i pretenen que no siga exclusiva del corrent, sinó que l’han oberta a més sectors crítics dins Més Compromís. “Obrim la mà a tothom qui vulga un canvi en el partit i treballem amb dues premisses, que són que Més torne a ser un partit democràtic i que torne a ser valencià”, diu Chulià. Bloc i País ha estat molt crític amb els darrers moviments electorals de Més pel fet d’integrar-se en la candidatura de Sumar.

Explica que treballen sense apriorismes, per bé que reconeix que el membre més visible del corrent és Mónica Àlvaro, diputada a les Corts. Al darrer congrés de Més, el mes de juny del 2021, es va presentar una candidatura alternativa a l’oficialista, que en aquell moment encapçalava Àgueda Micó, ara diputada. Àlex Ruiz, que era batlle de Bellreguard, va obtenir prop del 40% dels vots amb uns postulats més sobiranistes que els oficials. En aquell moment va comptar amb bona part del suport de Bloc i País. “Ens mereix molt de respecte per allò que va aconseguir en aquell moment, i voldríem que Àlex s’integrara en aquesta candidatura que anem bastint”, diu Chulià.

Quant als darrers resultats electorals, Ricard Chulià lamenta que l’obtenció del diputat tape la persistent pèrdua de vots de Compromís elecció rere elecció. “No es tracta de tenir un diputat perquè sí. A la web oficial dels resultats electorals ni tan sols apareix Compromís perquè és dins la marca Sumar, és com si no existírem. Si no haguera eixit el diputat, què ens quedaria, ara? Hem salvat una pilota de partit, però què ens queda?”

El moviment de David González, ex-batlle d’Oliva

Bloc i País no és l’únic moviment que hi ha dins les aigües enrarides de Més Compromís. Segons que ha pogut saber VilaWeb, David González, que va ser batlle d’Oliva i director de l’Institut Valencià d’Estadística, fa mesos que treballa per a articular també una alternativa i presentar-se a la secretaria general. Manté converses amb militants disconformes amb la deriva del partit i sembla que la proposta va molt avançada. La primera passa que farà serà fer públiques les esmenes que han presentat a la ponència política del partit. Segons fonts pròximes, va obtenint el favor de militants de comarques tan significatives com l’Alcoià-Comtat, la Safor, les Marines i l’Horta.

Entre les reivindicacions que defensarà aquest moviment hi ha la tornada al valencianisme polític com a eix central, la independència del partit respecte de les altres formacions i un reforç dels sectors que històricament han nodrit l’electorat, com ara la reconnexió amb els municipis i la ciutadania.