Moviments a Andorra perquè Espanya no veti la investigació contra Rajoy per l’operació Catalunya

Moviments perquè la branca andorrana de l’operació Catalunya no acabi en via morta. L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) ha presentat un escrit a la secció d’instrucció especialitzada número 2 perquè doni resposta a l’Audiència de Madrid i es presentin noves comissions rogatòries. Dimarts, el tribunal espanyol va denegar l’auxili judicial a Andorra per a investigar l’ex-president espanyol Mariano Rajoy; els ex-ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz; i els ex-càrrecs policíacs Francisco Martínez, Ignacio Cosidó, Eugenio Pino i Bonifacio Díez. Tant les defenses com la fiscalia van assegurar que la causa tenia motivacions polítiques.

En l’escrit de petició, al qual ha tingut accés VilaWeb, el lletrat Alfons Clavera sol·licita a la jutgessa instructora que recordi a la policia andorrana que fa dos anys que es va encarregar per providència una investigació que permetés d’esclarir els fets i que encara no s’ha lliurat.

Clavera també demana que es dicti una resolució judicial en què s’admeti l’ampliació de la querella del 2023, on es recullen els presumptes delictes, tot fent referència a les anteriors querelles i les ampliacions corresponents. Així mateix, demana a la jutgessa que lliuri urgentment les noves comissions rogatòries als querellants amb una relació succinta dels fets presumptament comesos, detallant les conductes i els fets delictius, tal com és previst en l’article 14 del conveni europeu d’assistència judicial en matèria penal.

Les defenses i la fiscalia s’oposen a la comissió rogatòria

La investigació de l’operació Catalunya vol esbrinar si el govern espanyol i la policia espanyola van fer maniobres irregulars per obtenir informació bancària de la família Pujol. L’Audiència de Madrid denegà l’ajut a Andorra perquè considerava que la comissió rogatòria no era un simple trasllat de la querella, sinó un acte d’instrucció i, per tant, s’havia de fer un control de la legalitat. En la interlocutòria, critiquen que la petició andorrana no concreti cap exposició dels fets i encara menys cap descripció individualitzada dels fets atribuïts a cada querellat. Per això denega l’auxili judicial internacional.

Tant les defenses com la fiscalia es van oposar a la comissió rogatòria, pel fet de considerar que hi havia una finalitat política en la querella que va crear la causa, que va ser presentada fa més de sis anys per l’IDHA, el col·lectiu de juristes Drets i l’ex-màxim accionista de la BPA, Higini Cierco.