Mou el cul, imbècil

  • L'únic que havia fet el pallasso fins ara al lliurament de la Pilota d'Or era Cristiano Ronaldo

Roger Cassany
05.12.2018 - 21:50
VilaWeb

No sabem quants càstings ni quants tests psicotècnics va haver de superar el punxadiscs francès Martin Solveig (@martinsolveig) per a ser l’encarregat de copresentar part de la gala de lliurament de la Pilota d’Or d’enguany. Segurament cap ni un, que per alguna cosa és famós, ben plantat, ric i representa una imatge hipster i fresca, que falta fa a França aquests dies. Tan fresca que, quan per primera vegada una futbolista recull el premi (fins ara no hi havia hagut mai cap categoria femenina), no se li acudeix res més que preguntar-li, a ella, si pot fer un twerk. És a dir, si pot moure el cul una mica, allà, amb el premi a la mà i dalt l’escenari. Cap pregunta sobre la carrera ni sobre el fet de ser la primera dona de la història que rep aquest trofeu. Ben altrament. El moment, per als qui encara no l’hàgiu vist:

No recordo que es fes cap petició semblant als futbolistes premiats en cap de les edicions anteriors (eren tots mascles, com dèiem). I, de fet, l’únic que ha fet el pallasso al lliurament de la Pilota d’Or aquests darrers anys ha estat Cristiano Ronaldo, potser per allò de famós, guapo i ric. No incrustarem el vídeo d’aquell episodi, que, aquest sí, tots l’heu vist, ni que sigui en forma de mem via Whatsapp. Però qui el vulgui recuperar, el trobarà aquí.

La resposta de la futbolista, la jugadora noruega del Lió Ada Hegerberg (@AdaStolsmo), de vint-i-tres anys, fou impecable. A anys llum del nivell de la pregunta i, tot sigui dit, del nivell de les respostes previsibles habituals a les preguntes previsibles habituals que es fan en aquesta gala als futbolistes mascles. A Hegerberg, li mancava de dir: ‘Mou-lo tu, el cul, imbècil.’ Però fou encara més elegant. I tot això pocs segons després d’haver fet un esperat discurs a favor de l’esport femení.

Les excuses de Solveig, per la seva banda, van arribar de seguida, cert, però van ser lluny de convèncer ningú: Apel·lava al seu baix nivell d’anglès (si més no sorprenent, perquè, la pregunta a Hegerberg, la va fer en francès) i al fet que era una broma, perquè al final de la gala tots plegats van ballar una cançó de Frank Sinatra.

També va fer una publicació més críptica a Twitter, vinculada a Instagram, en què deia que eren instants complicats, però que l’herba continuava creixent a París. Hum… Les emoticones de suor freda i de cares vermelles, com a poc, es van multiplicar (si us vaga, accediu a l’enllaç que hi figura i llegiu-ne els comentaris):

De l’altra banda, els suports a Hegerberg van arribar d’arreu i de seguida. Un dels primers fou el de la periodista esportiva del Telegraph Katia Borsay, que recordava el palmarès de la noruega, per qui en vulgui saber més, i denunciava el sexisme de Solveig:

Uns altres es demanaven si ens trobàvem realment al segle XXI o si algú amb molt mala bava havia manipulat l’hipotètic guió de Solveig (escrit per un hipotètic i qui sap si patètic guionista) per fer-li una mala passada de pebrots (…).

I mentre continuo repassant la cronologia, Twitter em recorda que hi ha dos candidats a presidir la Generalitat que han començat una vaga de fam a la presó (entre més), que Dinamarca vol enviar els immigrants a una illa deserta, que a Andorra l’avortament és delicte, que l’extrema dreta arrasa a no sé quins pobles… Emboirat, em demano precisament què en deu pensar, de tot això de la Hegerberg, el cap de Vox a Andalusia, que, a més d’haver rebut l’enhorabona pública del KuKluxKlan (!), ha publicat piulets tan masclistes com aquest, en què hi apareix una dona amb una estelada a l’esquena i diu: ‘Aquesta desgraciada, no crec que la violin ni en grup, ni en colla, ni amb traïdoria o nocturnitat.’

Potser sí que no som al segle XXI… I potser sí que tots plegats hauríem de començar a moure el cul. De la cadira.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor