17.12.2018 - 21:50
Casa i motxilla són dos conceptes que esdevenen un de sol quan es viatja durant molt de temps. Per aquest motiu, acostuma a ser una de les qüestions que genera més dubtes en aquells que han decidit d’emprendre un gran viatge. Si és el vostre cas o si la idea us ronda pel cap, ací hi trobareu respostes.
Quina mena d’equipatge?
Primer de tot, cal decidir quin equipatge ens endurem. N’hi ha de moltes menes: maletes rígides, bosses d’esport, maletins, bosses de mà i, fins i tot, baguls. Per motius de capacitat i de comoditat, la millor opció és la tradicional motxilla de viatges. És absolutament tot-terreny, hi ha una gran varietat de mides i, bàsicament, ha estat dissenyada per convertir-se en la vostra nova casa.
Normalment, aquestes motxilles tenen dues cremalleres principals: una per dalt i una altra per baix. Però és recomanable que tingui també una entrada pel centre, a la panxa. D’aquesta manera evitarem estar-nos gaire estona removent l’equipatge si la tovallola que busquem és just al mig. A més, permet de tenir-ho tot més endreçat. També s’agraeix que la motxilla tingui més compartiments i llocs on poder encaixar o enganxar material que pot anar a l’exterior, com ara bastons de caminar, màrfegues i sabates.
Si la motxilla és la casa dels viatgers, val més que sigui feta de bon material. Ningú vol que se li trenqui enmig d’una excursió de tres dies per l’Amazones. A més, és important comprovar que el teixit sigui mínimament impermeable i que inclogui una capelina per protegir de la pluja.
Com de grossa ha de ser la motxilla?
Pel que fa a la capacitat, s’ha d’escollir una motxilla en què, òbviament, càpiga tot, però que també sobri una mica d’espai. D’aquesta manera, hi podrem afegir objectes que ens hàgim oblidat d’incloure al començament o que en algun moment sigui important d’afegir (per exemple, una jaqueta d’hivern quan t’enxampa el fred a Mongòlia).
A més a més, s’ha de tenir en compte que la motxilla ha de ser tan lleugera (i petita) com sigui possible. L’error més freqüent és omplir-la amb coses que no es faran servir. Una de les realitats que més sorprenen al principi és comprovar que necessitem molt poca roba i pocs objectes per a viure lluny de casa.
Segons els experts, la motxilla hauria de pesar només el 10% del nostre pes. Sembla impossible, però hi ha persones que viatgen pel món amb una motxilla escolar de només 6kg, de debò. De tota manera, es considera que és acceptable fins a un 20% del pes. Amb més pes, perilla la integritat física de l’esquena i es limita la capacitat de fer desplaçaments llargs a peu.
Per això es recomana que la motxilla sigui d’uns 45 litres. A tot estirar, de 65 litres si, a més de viatjar, també treballem. Un dels avantatges de viatjar amb algú altre és que es poden repartir els instruments comuns, com ara la tenda d’acampada, la càmera de fer fotografies, la farmaciola… En aquest cas, les motxilles haurien de ser, com a molt, de 45 o 50 litres.
Un bon consell és incloure-hi una motxilla més petita. D’aquesta manera, si la gran s’ha de deixar al maleter d’un autobús o s’ha de facturar en un avió, es poden agafar les coses de més valor i portar-les sempre a sobre. Per seguretat i per tranquil·litat. També és útil quan es vol visitar una ciutat o fer una excursió: podem desar la gran a l’habitació on ens allotgem i moure’ns més lleugers.
Què s’ha de portar?
Roba: No en cal gaire, amb quatre mudes o cinc n’hi ha prou. Quatre samarretes, dues de transpirables i dues de cotó, quatre mudes de roba interior, uns pantalons curts, uns de llargs i uns de fer esport que també es poden fer servir de banyador o pijama. Si volen sortir alguna nit, també podem portar alguna camisa. També és important afegir-hi un jersei o un forro polar i un paravent primet. La tovallola, per descomptat, ha de ser de microfibra: ocupa molt menys i s’asseca més de pressa.
Pel que fa al calçat, n’hi haurà prou amb unes sabates esportives que es puguin utilitzar en totes les situacions. També convé portar unes xancletes o sandàlies.
Documents: Podem renovar el passaport abans de marxar i, així, anirem més tranquils. Alguns consolats demanen el passaport vell per a poder tramitar el visat, o sigui que és una bona idea portar-lo. Tot i això, comproveu les relacions diplomàtiques del país on voleu anar amb els llocs on heu estat. Hi ha països que tenen fòbia a determinats segells al passaport… En aquest cas, penseu-vos-ho dues vegades abans d’adjuntar el passaport vell amb la sol·licitud de visat.
És molt útil de començar el viatge amb unes quantes fotografies de carnet de diferents mides. Us poden servir per a mil situacions diferents. També és bo de portar un paper amb els detalls de l’assegurança per si hi ha qualsevol emergència.
Electrònica: La càmera de fotografiar acostuma a ser un dels millors companys de viatge, tot i que alguns telèfons mòbils prenen imatges de molt bona qualitat. Un altre imprescindible del viatger modern és el llibre electrònic. És una biblioteca infinita de llibres, ideal per a fer accelerar el temps quan es fan viatges llargs o, senzillament, per a relaxar-se. I pesa, fins i tot, menys que un sol llibre. Tant si es porten dispositius electrònics com si no, les targetes de memòria SD també són molt útils.
Un altre giny que ens pot salvar en determinades ocasions són les bateries portàtils. N’hi ha de totes mides, pesos i preus.
Salut: Per descomptat, no hi pot faltar un necesser d’higiene amb raspall i pasta de dents, tisores, pastilla de sabó. I una petita farmaciola amb pocs analgèsics, antiinflamatoris, antihistamínics i sobres de sals de rehidratació oral. No cal portar-ne gaires, perquè normalment es poden aconseguir fàcilment a qualsevol país. També és important d’incloure antifúngics, antidiarreics i material de cura. De totes maneres, abans de marxar, informeu-vos en un centre vacunal o en una unitat de salut internacional si cal afegir-hi res més, segons les regions que tingueu pensat de visitar.
Altres: Imperdibles, mosquetons i un metre o dos de corda poden solucionar pràcticament qualsevol contratemps. Un endoll universal també pot ser vital segons on aneu. Un encenedor i una navalla multiusos ocupen molt poc i són extremadament útils.
Un article indispensable del viatger ha estat, tradicionalment, la ronyonera interior, per desar-hi diners i el passaport. Ara també es poden trobar cinturons amb una butxaca interior on cap un bon grapat de bitllets.
Personalment, també m’agrada portar fotografies de la meva família, del meu poble, de Catalunya… La gent amb qui us topareu durant el viatge tindrà tanta curiositat sobre el vostre entorn i la vostra cultura com vosaltres de la seva. És una bona manera de trencar el gel encara que no es parli el mateix idioma.
De la mateixa manera, és bonic tenir coses senzilles però especials per a regalar. Quan vaig començar el viatge, anava carregat de fuets que donava a la gent que m’acollia a casa seva. Unes simples fotografies de carnet són molt més portàtils i és un record encara més personalitzat.
Tant si es vol fer acampada com si no, en tota motxilla hi ha d’haver una cantimplora i un sac de dormir.
Acampada: Dormir enmig de la natura és absolutament opcional, és clar. Per aquells que creguin que el seu viatge inclourà nits lluny de la civilització, una tenda d’acampar ultra lleugera és una molt bona inversió. N’hi ha que pesen menys de 2kg. En aquest cas, també s’hi haurà d’afegir una màrfega sobre la qual reposar.
I en cas que acampar sigui una cosa habitual, aleshores és una bona opció carregar la motxilla amb un fogonet i estris per a cuinar i menjar. Per a alguns viatgers, és una manera d’estalviar-se de pagar una picossada per àpat en països cars i, a més, una gran experiència enmig de la natura. Això sí, cal pensar-s’ho dues vegades perquè és un pes extra important.
Un viatger, una motxilla
Cadascú ha de trobar la seva fórmula. Hi ha a qui li agrada més d’anar a ciutats i hi ha qui prefereix la natura. Alguns viatgers creuen que experimentar la vida nocturna forma part del viatge. N’hi ha que no pensen trepitjar cap zona freda i, en canvi, n’hi ha que veuen més bellesa en els paisatges blancs i gèlids que no pas en una platja de palmeres.
Si bé sempre s’ha de procurar que la motxilla pesi com menys millor i que estigui a l’altura de les situacions amb què ens trobarem, també és veritat que no hi ha una única opció bona a l’hora de farcir una motxilla per a un gran viatge.
Cada viatger té unes necessitats, unes preferències i uns objectius que el fan tan únic com la motxilla que l’acompanyarà.
Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada’:
—(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia
—(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
—(3): Comprant cavalls a Mongòlia
—(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
—(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
—(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
—(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
—(8): La Xina de l’alta tecnologia i el control extrem
—(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
—(10): L’autèntica religió d’Hong Kong
—(11): Els paradisos naturals d’Hong Kong
—(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d’Hong Kong
—(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
