Motxilles escolars: com triar la més adequada per a evitar dolors

Tornar a l’escola vol dir trobar pel carrer mainada caminant amb motxilles carregades de material escolar. Als països desenvolupats el 90% d’escolars fa servir motxilla per anar a escola.

En observar-los, sovint pensem si aquest excés de pes que carreguen els perjudicarà la salut. La resposta és clara: l’ús indegut d’aquest accessori pot ser nociu i perjudicial per als infants. Per això, un escolar no hauria de carregar mai més del 10% o 15% del seu pes corporal a la motxilla.

Els dolors a la part baixa de l’esquena o les lumbàlgies en nens s’han associat amb l’excés de pes transportat. Especialment, en infants entre deu anys i dotze. Això passa perquè, en aquestes edats, les motxilles solen dur més pes del recomanat en proporció amb el desenvolupament del pes corporal.

Claus per a triar la motxilla més adequada

La clau en l’elecció de la motxilla és que es pugui ajustar perfectament a la forma corporal de cada infant. Les dimensions són importants i la motxilla no ha de ser desproporcionada. Sovint les motxilles usades per escolars sobrepassen la mida de l’amplada de l’esquena o de les espatlles. Això els limita els moviments corporals, augmenta la possibilitat de sobrecàrrega i fa que el nen perdi ergonomia en caminar, cosa que augmenta les exigències físiques per a desplaçar-se. A més, la part inferior de la motxilla hauria de ser còmoda, de manera que la forma s’adaptés a la part baixa de l’esquena. Serà un plus que tingui compartiments de mides diferents per a emmagatzemar material.

Un altre element important són les corretges o nanses, perquè és la peça que més tensió aporta sobre les espatlles dels nens. Per això ens hem de fixar que siguin ajustables, ben amples i de doble capa. D’aquesta manera, reduiran la tensió a la càrrega suportada per les espatlles, la pell i fins i tot la pressió sobre algunes artèries com la subclàvia. Unes corretges adequades fan que caminar sigui més còmode i redueixen l’energia esmerçada en els desplaçaments.

Ajustar la motxilla, un pas fonamental

El pes de la motxilla ha d’anar distribuït correctament en ambdós costats del cos. Per tant, fer servir una motxilla d’una sola nansa o portar-la penjada en una sola espatlla és contraproduent. De fet, contribueix a adoptar una mala postura i augmenta considerablement l’activitat de determinats músculs com el trapezi o erector de la columna (cosa que predisposa a l’aparició de contractures i dolor). Així i tot, els alumnes solen portar les motxilles col·locades asimètricament. Per evitar-ho, una solució possible seria una motxilla amb marques mètriques de colors a les corretges per facilitar un ajustament òptim entre les dues nanses. D’aquesta manera, es distribueix la càrrega adequadament i s’evita que la motxilla oscil·li o colpegi l’esquena de l’individu. A més, una distribució desigual del pes o en posicions molt altes pot fer que el tronc es decanti massa i hi hagi una pressió plantar inadequada, cosa que té riscs, com ara la pèrdua d’estabilitat postural, caigudes, fatiga muscular o mal d’esquena, cames o peus.

Si la motxilla inclou corretges de pit o de cintura, aquestes contribuiran a un ajustament millor, una millor distribució del pes i una disminució de l’oscil·lació de la motxilla durant el recorregut. Les motxilles haurien de ser ajustables en alçària i amplària per adaptar-se a la forma del cos.

Paral·lelament, es recomana que els materials més pesants es col·loquin a la part posterior, és a dir, la que hi ha enganxada a l’esquena, i els menys pesants a la part de davant.

Motxilla de nanses o de rodes?

Tant les motxilles de nanses com les que duen rodes incorporades tenen una acceptació similar entre els escolars de sis anys a dotze i són igualment vàlides per al dia a dia escolar. En els darrers estudis al nostre país, les motxilles de rodes va ser l’opció més triada, amb un 53,8%, contra la motxilla de nanses.

La motxilla de rodes no demana una adaptació postural tan forta com la de nanses, de manera que aporta percepció de seguretat i més cura de l’esquena. Tot amb tot, requereix un esforç asimètric, perquè és arrossegada amb un sol braç, cosa que origina entre un 6% i un 30 % de càrrega addicional respecte de l’altra motxilla. Aquesta diferència prové en part del pes del carretó i de la dificultat d’esquivar obstacles com ara escales.

Finalment, cal saber que les diferències entre aquestes dues classes de motxilla no són importants si la càrrega no supera el 10% del pes de l’infant. Per tant, la de rodes és recomanable per a transportar càrregues altes, entre el 10% i el 20% del pes del nen. En canvi, la de nanses és més adequada per a càrregues baixes, inferiors al 10%.

En resum, tant les motxilles de rodes com les de nanses són vàlides, però no han de sobrepassar càrregues del 10% del pes corporal en les de nanses ni del 20% en les de rodes. Per mitigar els riscs associats a un mal ús, han de permetre un ajustament correcte a la forma del cos i han de distribuir la càrrega simètricament entre les dues espatlles.

Jesús García Lineira és professor d’educació física (Junta de Galícia) i investigador a l’àrea de la salut, esport, activitat física, Universitat de Vigo. Raquel Leiros Rodríguez és professora ajudant i doctora en fisioteràpia, Universitat de Lleó. 

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.