“Els Nadals”, el “cagatió” i deu paranys lingüístics més

S’acosta Nadal i arriben dubtes lingüístics que fa quatre dies no tenia ningú. La Grossa de Cap d’Any ens ha dut un anunci de gust dubtós i de fonètica feridora, però ha foragitat el gordo de la rifa, que ja convenia. Us oferim tot seguit un arreplec de mots i expressions de Nadal que encara sentim i que podem esmenar ben fàcilment.

1. El “cagatió”

Encara que algun diccionari registri cagatió, és un mot que hauríem d’evitar. Del tronc que dóna regals per Nadal, sempre n’hem dit “el tió” i de l’acció de clavar-hi cops per obtenir-ne els presents, se’n diu fer cagar el tió i no pas cagar el tió. Per entendre’ns, el que caga és el tronc, no pas els picadors. “Que el tió us cagui molts regals”, diem, per exemple. En l’article següent podeu veure alguna confusió que ha originat el tió:

2. La “Nit bona”

Abans, la vigília de Nadal la gent no tenia per costum d’anar a dormir tard, ni de fer cap gran celebració, ni cap tec, sinó a tot estirar un humil ressopó després de la missa del Gall. Potser per això no n’hem dit mai Nit bona, sinó, simplement, nit de Nadal. Temps ha, abans de la missa del Gall s’havia cantat el Cant de la Sibil·la, un costum que es va anar perdent a tot arreu, llevat de Mallorca i l’Alguer. Tanmateix, ara es va recuperant a tot el país, com explica aquest article:

3. “Els Nadals”

En català, “Nadal” és sempre singular, llevat, és clar, que diguem, per exemple, “tots els nadals de la meva vida”. Genèricament, doncs, no hem de fer servir el plural. Diem: “On aniràs, enguany, per Nadal?” (i no pas: “On aniràs aquests Nadals?”); “Bon Nadal” (i no pas “Bons Nadals“)…

4. “El Nadal”

Cada vegada sentim més “al Nadal” o “pel Nadal” allà on abans dèiem “per Nadal”; o bé, per exemple, “El Nadal és una època de celebració” on abans dèiem, simplement, “Nadal és una època…”. Sembla que “la Navidad” ens vulgui fer canviar innecessàriament la manera tradicional de dir-ho.

En el vídeo següent podeu veure el doctor Josep M. Argimon dient: “Al Nadal, això és multiplicat” (on podia haver dit: “Per Nadal, això es multiplica”); i “…trobar fórmules de poder fer el Nadal” (en lloc, per exemple, de “fórmules de poder fer la festa de Nadal” o “de poder fer el dinar de Nadal“).

“Quan ens contagiem és quan estem amb la gent més propera -família i amics- quan abaixem la guàrdia. Hauríem de tenir fórmules per fer un Nadal diferent” Josep Maria Argimon #FAQSestampidaTV3 ▶️ https://t.co/IWIrCYEy3o pic.twitter.com/o6ecwPtz4G

— Preguntes freqüents (@FAQSTV3) December 5, 2020

Podeu llegir-ne més informació i més exemples en aquest article:

5. “Pare Noel” o “Pare Nadal”?

“És un intrús, un visitant d’un món que no és el nostre, una figura banal, un reclam comercial baratíssim, un mite dessubstanciat, un homenet que fins i tot apareix –cada any més abundant, ai dolor– pujant ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figureta sense fantasia, sense màgia i sense majestat.” Així defineix l’escriptor Joan Francesc Mira el personatge (en aquest article) i, alhora, ens fa veure que totes les llengües en tradueixen el nom. A Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas i en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman… És a dir, Noel tan sols es diu en francès. I en castellà, que el copia. Vegeu-ne més informació en aquest article:

6. “Any nou”

Per influència del castellà, molta gent diu any nou, en compte de Cap d’Any, una denominació que compartim amb els italians (Capodanno), però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo). També es manté encara en algunes contrades el nom Ninou, que ja feia servir Jaume I en la Crònica (“Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola”) i que fins i tot ha deixat una dita, referida a l’allargament del dia: “Per Ninou, un pas de bou.”

7. “Fi d’any” i “Nit vella”

De la nit de Sant Silvestre, hi ha qui en diu la nit de fi d’any o, simplement, el fi d’any, calcant l’espanyol fin de año. Tampoc no és estrany de sentir Nit vella (còpia de Nochevieja). Doncs ni l’una cosa ni l’altra: així com hem dit que la nit de Nadal no té cap nom particular, tampoc no en té la de la vigília de Cap d’Any, que anomenem, simplement, nit de Cap d’Any.

8. El “revellon”

Fa anys, de les revetlles de les diades assenyalades, que solien anar acompanyades de ball, de xampany, de coca, etc., en dèiem verbenes. Sortosament, el mot revetlla es va difondre eficaçment i avui aquell barbarisme podem dir que ja ha estat oblidat. Tanmateix, encara hi ha gent que de la revetlla de Cap d’Any en diu revellón, copiant el castellà, que al seu torn copia el francès réveillon. Tenint revetlla, no hi ha cap necessitat d’imitar ni l’espanyol ni el francès, oi?

9. Els dotze “raïms”

Sembla que aquest costum de menjar raïm quan toquen les campanades de mitjanit va néixer al País Valencià. Sigui com sigui, recordem que raïm és el nom de la fruita, però no el de cada baia, que es diu, simplement, gra de raïm. Per tant, la gent que segueix aquest costum no menja dotze raïms, sinó dotze grans de raïm. Sobre l’origen de menjar raïm quan toquen les dotze, vegeu aquest article:

10. “Feliç any nou”

La fórmula tradicional per a felicitar el canvi d’any és Bon any!, tot i que sentireu Bon any nou i fins i tot Feliç any nou, amb aquesta fal·lera de posar feliç a tot arreu. Si mirem les llengües del voltant, veurem que el francès sol optar per una fórmula curta, la mateixa que el català (“bonne année”), el portuguès es decanta per l’ús de “feliç” (“feliz Ano Novo”) i l’italià també (“felice anno nuovo”), tot i tenir la versió breu (“buon anno”). Tornant al català, doncs, és ben normal que en una felicitació nadalenca hi diguem Bon Nadal i bon any! o, simplement, Bones festes!, per bé que els diccionaris i manuals també registren Bon Nadal i feliç any nou. Hauríem d’evitar, això sí, aquell calc del pròsper any nou, que va estar tan en voga anys enrere.

11. “La cavalgata dels Reis Mags”

El dia 5 de gener al vespre arriben els Reis. Així és com s’anomenen aquests tres personatges bíblics, tot i que el nom sencer és Reis d’Orient o Reis de l’Orient. En canvi, no n’hauríem de dir Reis Mags ni Reis Màgics. De la passejada dels Reis pels carrers, se’n diu la cavalcada (no pas cavalgata). Aprofitant l’avinentesa, procurem que no es perdi l’ús del verb passar associat a aquesta tradició, tant per a la desfilada (“A quina hora passaran els Reis?”) com també per a l’acció de dur els obsequis, com a sinònim de ‘portar’ (“Què t’han passat els Reis?”).

12. “El sorteig del Nen”

Malgrat aquest anunci publicitari de gust més que dubtós, la Grossa de Cap d’Any ha ajudat a desplaçar el castellanisme gordo per a referir-se al primer premi (el premi gros) de la loteria. Posats que hi som, també podríem mirar d’estintolar un sinònim de sorteig, que és rifa (mot documentat ja al segle XIV, molt abans que sorteig) i que ha acabat essent sinònim també de ‘loteria’. Ah, i de la rifa (espanyola) del dia de Reis, no n’hem de dir “el sorteig del Nen”, sinó, simplement, la rifa de Reis.

PS1. Shaudin Melgar, del Canadà, em fa veure que no s’hi ha dit mai Father Christmas i per això ho he esmenat. Moltes gràcies.