Mot-li!, la joia de la corona més recent

D’ençà del primer dia d’agost els seguidors de l’espai que el portal de VilaWeb dedica als jocs disposen d’un al·licient addicional d’alta volada. Així, al costat dels Minimots –el boccato di cardinale en forma d’encreuat que cuina cada dia Pau Vidal–, del Posa’t a Prova que ens interpel·la sobre el coneixement que tenim dels Països Catalans, i del Paraulògic (la darrera perla del conjunt a propòsit de la qual tots els aclariments són sobrers), ara irromp la novetat del Mot-li!, el joc que cada dia ens desafia a descobrir una paraula oculta esmerçant-hi un nombre màxim d’intents.

De tot el repertori de jocs de paraules que han triomfat ací i per tot el món, el de creació més recent és, sense cap mena de dubte, el Wordle, la font de la qual emanen les aigües del nostre Mot-li!.

Conta la llegenda que, de fet, el Wordle és un altre dels moltíssims projectes que es van poder afinar i enllestir durant els llargs mesos que la covid va forçar mig planeta a tancar-se a casa. Un confinament que per a alguns va ser motiu de depressió i per a alguns altres, en canvi, va ser un estímul per a la feina i la creativitat.

Wardle, l’enginyer gal·lès

En aquest segon grup trobem Josh Wardle, un enginyer informàtic gal·lès que havia fet un primer prototip del joc l’any 2013 i que el va abandonar fins que l’octubre del 2021, en plena pandèmia, va penjar una versió més completa del joc a la seva pàgina web perquè hi juguessin la família, la parella i els amics. Com totes les grans idees, el mecanisme del joc era molt senzill: es tractava de descobrir cada dia un mot de cinc lletres amb un nombre màxim de sis intents.

A partir d’aquell moment, el nombre de seguidors del Wordle –una barreja de Wardle, cognom de l’inventor, i word, que en anglès vol dir ‘paraula’– va créixer de manera exponencial, el grup de The New York Times li va comprar tots els drets i ara mateix hi ha ben poques llengües al món en què no s’hi pugui jugar. He repassat una enciclopèdica pàgina penjada a la xarxa sobre el joc i he anotat que, entre moltes llengües més, hi ha versions en llatí i grec clàssics, armeni, bretó, esperanto, ladí, occità i jiddisch.

De fet, la consagració i popularització internacional del joc no va trigar gaires mesos: el primer diumenge de febrer del 2022, enmig de l’escàndol per les festes clandestines que es feien al 10 de Downing Street, residència del primer ministre britànic Boris Johnson, en plena època de confinament per la covid, el diari escocès The National va publicar en portada un Wordle amb les paraules party, liars, shame, leave (festa, mentiders, vergonya, vés-te’n) acompanyades d’un peu final amb la frase “Cal que t’ho lletregem, Boris?”. Va ser un dels elements que pocs mesos després van precipitar el final de la seva carrera política.

Mot-li!, un Wordle expandit

La novetat del nostre Mot-li! és que entoma les virtuts del Wordle i les expandeix. La idea original és de la gent de Xarxa de Mots –la mateixa font que el Paraulògic, cosa que ens ha de fer pensar que som en bones mans– i amplia el repertori diari a un àmbit de mots entre quatre lletres i nou que permeten de resoldre l’enigma amb un màxim de sis, set o vuit intents, segons la llargada de la paraula.

A diferència del Paraulògic, el Mot-li! és molt més flexible amb les paraules que admet, atès que poden pertànyer a qualsevol dialecte del català i ser singulars, plurals, masculines o femenines. També accepta qualsevol temps verbal. Igual que el Paraulògic, tan sols es publica un Mot-li! el dia, a partir de les dotze en punt de la nit, i, a més, sempre ofereix la definició de cada solució amb la descripció analítica que en fa Rodamots, el producte –també de Xarxa de Mots– que d’ençà de fa gairebé un quart de segle envia per correu electrònic als seus seguidors un mot cada dia, cosa que li proporciona un arsenal de quasi vuit mil paraules perfectament definides i analitzades. Tal com ho veig, aquesta relació que en tots dos jocs es crea entre la solució i l’explicació del significat és un valor afegit que demostra que l’objectiu principal no és lluitar per superar l’estatística d’encerts de cada jugador, sinó que es tracta de jocs pensats per emprar lúdicament la llengua i, de passada, familiaritzar-nos amb mots que coneixíem poc i aprendre’n nous significats.

A tall d’exemple esmentaré unes quantes solucions aparegudes d’ençà que el Mot-li! va entrar en funcionament. Hi ha solucions de quatre lletres, com ara deix, call i camí, fins a nou lletres, com ara solellada i primmirat. O com el pleniluni, del primer d’agost, que corresponia a la fase lunar del dia i amb el qual es va estrenar el joc a VilaWeb. Entremig hem tingut mots valencians, com ausades i furta, balears, com doblers i etxem (un esternut; mot que, per cert, no és al DIEC), i uns altres de registres variats, com ara ensurt, fontades, viarany, colguen, encalç, desmesura i assedegat.

La importància de la intuïció

Certament, en el Mot-li! hi ha un mínim component de, diguem-ne, atzar relacionat amb l’encert/intuïció que tenim a l’hora de triar, quan comencem a jugar, una paraula que aplegui un bon nombre de coincidències amb la solució. Poso un exemple de fa pocs dies: per arribar a call no és el mateix començar escrivint teca, que té dues coincidències, o llec, que en té tres, que posar muts, que no en té cap. Això mateix es pot dir amb un mot llarg com pleniluni: si comencem proposant panellets, tindrem cinc coincidències, cosa molt diferent que si la nostra primera opció ha estat avortaràs, que no en té cap.

Un petit truc a l’hora de començar el joc és proposar paraules amb vocals variades, com ara jeia, boina, tauler, relació, tocaríeu i acotaríeu, que ens poden donar una primera aproximació interessant a l’esquelet de la paraula del dia. I respecte de l’actitud, el secret és dedicar una mica d’atenció, una altra mica de paciència i, sobretot, moltes ganes de passar una bona estona tot cercant la paraula amagada amb una eina tan noble com és la llengua.

Una eina que, tot i que val molt, no costa diners i ens fa cada dia una mica més civilitzats i entenimentats. Virtuts que, vists els temps que corren, no és qüestió de menystenir.