03.12.2024 - 13:18
|
Actualització: 03.12.2024 - 13:49
La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assenyalat que l’actuació dels Mossos d’Esquadra el 8 d’agost, durant el ple d’investidura de Salvador Illa, i la presència de Carles Puigdemont a l’Arc de Triomf va venir marcada, també, per l’amenaça terrorista, de 4 sobre 5. Tant públicament com al jutjat, Interior havia dit fins ara que els tres objectius d’aquell dia eren garantir que el plenari es fes amb normalitat, evitar enfrontaments entre mobilitzacions contraposades i detenir Puigdemont. Ara assenyala un quart element a tenir en compte: el terrorisme, tant gihadista com ultradretà. Ho diu Parlon en una resposta parlamentària a la CUP avançada per el Món i a la qual ha tingut accés l’ACN.
El document, de dos fulls i mig, diu que no pot donar la informació que s’ha facilitat al jutjat que investiga la desaparició de Puigdemont, però vol donar “informació genèrica sobre l’objectiu del dispositiu, els antecedents, com es va desenvolupar i els resultats”, tot i que en cap moment no esmenta Puigdemont. A banda de garantir el funcionament del plenari i evitar enfrontaments, el document també justifica l’ús de gas pebre per evitar una entrada en massa de manifestants independentistes al recinte del parc de la Ciutadella.
Diu que “el nivell d’amenaça terrorista de l’acte era moderat, dins de la situació d’un nivell 4 sobre 5 establerta actualment”. “L’acte d’investidura tenia lloc en un moment en què les organitzacions properes al moviment gihadista global han intensificat la crida a atacar interessos occidentals, especialment les democràcies”, afegeix.
Sobre el terrorisme d’ultradreta, també es considera que n’hi havia una amenaça “moderada”, i assenyala que tots els que participaven en l’acte d’investidura podien ser “potencials objectius”.
Tot i que les mobilitzacions independentistes i de Vox teòricament eren pacífiques, els Mossos no descartaven que alguns individus es poguessin infiltrar i dur a terme “accions més contundents contra figures polítiques”. Igualment, també es va preveure la possibilitat que grups minoritaris volguessin irrompre al parlament, danyar l’edifici o dificultar l’arribada dels polítics.