Els Mossos publiquen el protocol d’ús dels projectils de ‘foam’

Els Mossos d’Esquadra han fet públic un resum del protocol d’ús dels projectils de foam per part dels antiavalots. S’estableix que l’eina s’ha d’utilitzar sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. Els projectils poden anar dels 5 metres de distància als 50, s’han de disparar per sota de l’abdomen, per ordre d’un superior i després d’haver avisat els manifestants. No obstant això, hi ha tres excepcions: es pot disparar sense avisar si hi ha alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o altres mitjans d’acció violenta; sense ordre prèvia en casos d’extrema necessitat amb perill molt greu per a persones o béns; i es pot disparar a les extremitats si l’objectiu té un objecte llancívol, contundent o arma blanca.

Segons el document dels Mossos, datat divendres passat, l’arma és dissenyada per a “l’ús menys lesiu de la força”. És una eina policíaca més per a casos en què és necessari un “ús transversal o progressiu de la força per a controlar la situació i fer que torni a la normalitat”. En general, diu la policia catalana, es poden fer servir en situacions que comportin: desordres públics greus i amb perill imminent per a persones, policia i béns immobles; per neutralitzar conductes violentes individualitzades que poden causar lesions a persones o danys en béns; risc per a la integritat física de terceres persones; o situacions perilloses per a la seguretat ciutadana.

El model de la BRIMO és el Brugger&Thomet BT-GL06, i utilitza cartutxos del calibre 40×46 “especialment dissenyat per a l’ús menys lesiu de la força“. Les municions que poden fer servir principalment els Mossos són “d’impacte, de curta i llarga distància per a neutralitzar o controlar una situació”, les conegudes bales de foam. La distància curta són de 5 metres a 25 i la llarga va dels 20 metres als 50. També poden disparar fumígens, que són artificis de fum, o gas CS i OC, tots dos per a dispersar persones.

En el cas del llançament de foam, “s’ha de disparar de l’abdomen cap avall”, però “si la persona té un objecte llancívol, contundent o arma blanca, es pot adreçar a les extremitats”. Per disparar gasos i fums s’ha de rebre una ordre directa, que ha d’indicar el sector al qual s’ha d’adreçar el tret.

Abans d’utilitzar l’arma, els Mossos diuen que “sempre que sigui possible cal haver esgotat les vies de diàleg i mediació prèvies”. També caldrà avisar les persones que es farà ús de l’eina, però la comunicació prèvia no serà obligatòria quan, en el cas d’una manifestació o concentració, hi hagi “alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qualsevol altre mitjà d’acció violenta”, i citen la llei de protecció de la seguretat ciutadana del 2015, la coneguda com a llei mordassa, i la llei de llibertat de reunió del 1983.

Quin agent pot disparar els projectils de foam?

En cada servei, el comandament de l’equip designa un agent per a poder disparar. Les persones autoritzades a disparar reben formació a l’Escola de Policia de Catalunya per prevenir i neutralitzar situacions de risc per a persones i béns, se’ls reforça la formació en l’àmbit penal i el marc legal de l’ordre públic, se’ls ensenyen tècniques policials d’ordre públic i situacions de risc, tècniques de tir i armament, gestió emocional i assistència sanitària urgent.

“Com a norma general cal l’autorització expressa de la persona que exerceix el comandament de l’equip o del dispositiu”, diu el document. Però “excepcionalment, i en casos d’extrema necessitat amb perill molt greu per a les persones, per als mateixos agents de policia o per als béns, es podrà utilitzar sense autorització de la persona que exerceix el comandament superior immediat”. En aquest últim cas, cal informar, com més aviat millor, de l’ús, les circumstàncies que han causat la necessitat de l’ús i els resultats de la intervenció.

Un cop s’han usat, les llançadores permeten la traçabilitat i control posterior. A cada escopeter i comandament se’ls demana que informin del nombre de projectils que s’han disparat en cada intervenció, el tipus de projectil, hora i lloc el més exacte possible de la utilització i incidències possibles detectades.

En què es basa el protocol?

Tot aquest protocol es basa en la llei de creació dels Mossos d’Esquadra del 1994, la d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya del 2003, la llei de transparència del 2014 i el decret de transparència el 2021, a més del protocol de reparació del dany i indemnització a les víctimes policials, del 2014, el Codi d’Ètica dels Mossos del 2015 i la resolució del Parlament de Catalunya que va prohibir l’ús de boles de goma. D’altra banda, les disposicions internes del cos que regulen l’ús del foam no es fan públiques per raons de seguretat, però són una instrucció del 2008 sobre l’ús d’armes de foc per part dels agents, una del 2013 sobre l’ús d’armes i eines policials i la del 2014 que la modificava, una del 2014 sobre l’establiment del número operatiu policíac (NOP) a la BRIMO i les ARRO, i una de l’octubre passat que modificava el NOP per fer-lo encara més visible.

Les crítiques d’Irídia

El centre Irídia per la defensa dels drets humans ha criticat que la publicació d’un fragment del protocol “és absolutament insuficient” i consideren que, llevat dels detalls que puguin posar en perill la seguretat del cos, s’hauria de publicar sencer. També consideren “molt criticable” que autoritzi l’ús de les bales de foam per damunt de l’estómac en el cas que el manifestant porti un objecte llancívol perquè, segons que interpreten, això pot acabar permetent “situacions molt greus”, com ara que es dispari a prop de la cara simplement per portar qualsevol objecte sòlid que es pugui llançar. Finalment, Irídia demana una revisió integral del protocol en què “es prohibeixi el llançament [de bales de foam] més enllà de l’abdomen en qualsevol cas”.