Aquell dia que uns mossos ploraven desconsoladament

Hi ha una filera d’agents dels Mossos d’Esquadra just a l’entrada de l’Institut d’Aran de Viella. Darrere, dempeus i repartits per les escales d’accés, desenes de votants del referèndum que aquest Primer d’Octubre han desafiat la por de les imatges que corren ja de primera hora de la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra la gent que ha anat als col·legis. La tensió entre la repressió desfermada i la reivindicació del dret de votar ha carregat l’ambient de tanta electricitat a tot el Principat i la Vall d’Aran que qualsevol gest o paraula commouen. I per això aquests agents dels Mossos que hi ha davant els votants ploren; perquè fa una estona havien anat a blocar l’entrada del centre, en compliment de l’ordre judicial d’impedir el referèndum. I ho han fet, però la gentada que s’hi aplegava els demanava que deixessin passar una parella d’avis que volien votar. Fins que un sots-inspector ha decidit d’obrir el cordó i que passessin, hi ha entrat més gent i aquests agents, commoguts i emocionats, han vist que allò no ho podien aturar, i segurament no ho volien aturar. Per això ara romanen drets i amb els braços plegats, els ulls humits, i n’hi ha un que s’ha de tapar la cara amb una mà perquè no es vegin les llàgrimes, però el sacseig de les espatlles el delata: plora desconsoladament. Un dels votants s’hi atansa i l’abraça. I finalment una companya se l’endú passant-li el braç per l’espatlla.

Dos anys i quatre mesos després, el fiscal Miguel Ángel Carballo sotmet el major Josep Lluís Trapero i els comissaris dels Mossos que declaren al judici a l’Audiència espanyola com a testimonis a uns interrogatoris llarguíssims, esgotadors i amb un munt de preguntes sobre el paper del cos durant l’1-O, sobre les actituds i els gests que van tenir i les comunicacions i les ordres que es van intercanviar molts agents. Carballo preguntant per què els binomis (les parelles de mossos que anaven a cada col·legi) no s’afegien a repartir garrotades amb els guàrdies civils, per què, en compte d’això, n’hi havia que gosaven atendre ferits; per què els agents de l’Arro dels Mossos no van fer ús de la força, per més que tanquessin desenes de col·legis. Li és igual tots els tancaments fets amb mediació; ell vol saber aquells en què es pegava a la gent, perquè són els que compten. O bé per què la Brimo no va anar a tancar per la força centres de votació i en canvi va anar a controlar una manifestació de tres-cents ultres que es manifestaven per Barcelona, que aixecaven tapes del clavegueram, amenaçaven els vianants i van acabar agredint de manera salvatge un jove a la plaça de Catalunya. Per què havien d’anar a controlar grups feixistes agressius quan es pot anar a pegar a votants? Aquesta mena de preguntes són les que fa el fiscal Carballo als responsables dels Mossos.

Però mai no ha preguntat per què hi havia agents que ploraven. Per què ploraven els Mossos a Viella? O al CAP de Cappont de Lleida, o a la ronda de Sant Pau de Barcelona? De l’1-O van córrer imatges com aquestes, i més en què es veien mossos encarant-se a guàrdies civils per la manera tan salvatge d’agredir els votants. Hi ha vídeos de tot plegat difosos per webs ultres acusant els Mossos d’haver estat còmplices d’un cop d’estat, d’una rebel·lió. La mateixa acusació que formula la fiscalia. Però de les llàgrimes, res. Potser perquè és més incòmode de preguntar, d’introduir en un relat d’agents perversos i malèvols que conspiren contra l’estat.

Incòmodes també per als comandaments dels Mossos que van declarar al Tribunal Suprem en el judici contra el procés i que declaren ara a l’Audiència espanyola al judici contra Trapero, Laplana, Puig i Soler. Perquè aquells agents plorant revelaven la tensió entre la repressió i la protecció de drets fonamentals, que és la tensió a la qual l’estat espanyol va voler sotmetre el major Trapero i tot el cos dels Mossos aquells dies, per fer-los petar, per perseguir-los ja l’endemà mateix del referèndum. El problema no és que en alguns casos els Mossos protegissin els votants, que atenguessin els ferits o fins que ploressin per la violència contra la seva gent exercida pels policies espanyols; el problema és que això sigui matèria digna de judici, que sigui fonament d’una acusació de rebel·lió.

Que els vegin ben allunyats de Platí

Però tanmateix és així, i Trapero i els comissaris es blinden per protegir-se, construeixen un relat d’obediència judicial i distància envers el govern al qual servien, perquè pensen que és la manera de defensar-se més bé, és a dir, entrar dins la lògica del relat acusatori i provar d’escapar-ne amb arguments jurídics tan sòlids, convincents i rotunds com segurament inútils a causa de la determinació de l’aparell judicial espanyol de castigar Trapero; de fer-li retre comptes en aquesta segona part del gran judici contra els dirigents independentistes responsables de l’1-O. I en aquesta lògica de defensa, Trapero i els comissaris López, Castellví, Molinero i companyia van decidir d’allunyar-se del govern empresonat, acusat, jutjat i sentenciat per sedició, i van oferir uns testimonis al Suprem que no van pas ajudar els presos polítics en la seva defensa, començant pel conseller Joaquim Forn. Perquè tots venien a dir que havien avisat el president i els consellers que tirar endavant l’1-O era una temeritat, que hi podria haver violència… I que per això van ser uns irresponsables. Xavier Melero explica en el seu llibre com va maldar per coordinar-se amb la defensa de Trapero i per aconseguir declaracions de testimonis de descàrrec de Forn dins del cos dels Mossos. Però fou picar ferro fred.

Perquè el cos havia quedat tan tocat després de la declaració d’independència, l’aplicació del 155 i l’acusació contra Trapero que es va fer de pedra. I que les llàgrimes no sortissin, que fossin ben enterrades. D’aleshores ençà, el relat havia de ser inequívoc: aquell dia es va fer tant com es va poder per tancar col·legis i impedir el referèndum. I heus ací la carta amagada que l’advocada de Trapero, Olga Tubau, va fer pública al començament del judici: el detall del pla per a detenir Puigdemont i els consellers que, com que no té pràcticament cap suport documental perquè es pugui demostrar, depèn de les declaracions dels comissaris que hi van estar implicats, Ferran López i Joan Carles Molinero, sobretot. Aquesta setmana, Molinero ha fet un esforç en la seva declaració per a donar-hi tota la versemblança possible, a aquest pla, en un diàleg surrealista entre un fiscal fanatitzat que no sap ni que el Parlament de Catalunya és dins el parc de la Ciutadella i un comissari que malda per demostrar que eren els més ben preparats per a detenir el president Puigdemont i els membres del govern si els ho ordenava la justícia espanyola.

—Molinero: El 25 d’octubre vaig rebre un correu del comissari Gámez en què demanava que es prenguessin totes les mesures necessàries amb vista a la possible declaració d’independència. Però el mandat per a elaborar un dispositiu específic per a la detenció del president de la Generalitat el va fer personalment el major dels Mossos als comissaris superiors.
—Carballo: Per què aquest correu parla d’activar unitats canines i els Tedax?
—Perquè parla d’encarar els escenaris que es puguin produir els dies següents derivats d’un mandat judicial.
—Parla de ‘trancament [sic] del parc’…
—’Tancament.’ Cierre.
—De quin parc?
—Del parc de la Ciutadella, que és on hi ha l’edifici del Parlament de Catalunya.
—I això quina relació tenia amb la detenció del senyor Puigdemont?
—És que el parlament és dins d’aquest parc i el comissari Gámez ens diu que preparem tots els escenaris eventuals…
—Però això no tenia relació amb la detenció de Puigdemont.
—Sí. Perquè si ens arribava una hipotètica ordre per a detenir el president Puigdemont no sabíem si l’hauríem de detenir al Palau de la Generalitat o a l’edifici del parlament o al seu domicili particular. Per tant, es van estudiar tots els escenaris. El més complex era el del recinte del parlament perquè és a la Ciutadella. És un parc molt gran amb nou entrades i això no ens permetia d’improvisar un dispositiu de manera ràpida, l’havíem de planificar. Si hi havia d’haver cap actuació dels Mossos al parlament s’havia de preparar abans. Per això s’activen les unitats canines i de Tedax, perquè hi ha molts racons on una persona es pot amagar, hi pot haver un artefacte…

Durant l’interrogatori, el fiscal intenta presentar qualsevol acció o decisió dels Mossos en benefici de la seguretat del president Puigdemont o de la resta de membres del govern com una traïció, com quelcom deplorable, prova fefaent d’una rebel·lió en marxa. I tant Molinero, com abans Ferran López i Trapero mateix, treuen ferro a aquestes accions, les aïllen, com si fossin efectivament deplorables. I per què ho havien de fer? És que Carles Puigdemont no era el president de la Generalitat el dia del referèndum i els Mossos no l’havien de protegir aquell dia? És clar que ho havien de fer, i fou així: amb un pla amb diverses opcions perquè pogués votar malgrat el setge de la Guàrdia Civil, amb agents del Grup Especial d’Intervenció (GEI) al seu costat, ‘tranquilo, que a mí el president no me lo quitan‘, tal com relatava Pere Martí en aquesta crònica.

Però a l’Audiència espanyola, quan el fiscal Carballo els demana per això, per la protecció de Platí (tal com es referien a Puigdemont els Mossos en les comunicacions entre ells), a Molinero i als altres comissaris se’ls fa la boca petita. Perquè han convingut, per a la defensa de Trapero, que se n’han d’allunyar. I què té a veure això amb una rebel·lió o una sedició? Res de res. Però estan atrapats en aquesta gàbia i han de convèncer els carcellers que es van portar molt bé aquella tardor. La qüestió és si aquesta estratègia els servirà, sigui ara a l’Audiència espanyola o més endavant al Suprem quan hagin de recórrer contra la sentència. La qüestió és si servirà de res amagar les llàgrimes.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
• Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
• Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
• Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
• Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
• Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau
• 2 de juny: La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó
• Dia 50, 4 de juny: Sense escapatòria: així és el camí del càstig que els fiscals dibuixen a Marchena
• 5 de juny: Impacte a Madrid pel tomb sorprenent de Seoane i la desautorització als fiscals
• 10 de juny: L’interruptor de Marchena: una estratègia minuciosa de quatre mesos al Suprem
• Dia 51, 11 de juny: Les defenses retraten la barroeria dels fiscals i la por de l’estat per l’1-O
• Dia 52, 12 de juny: Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena
• 19 de juny: Els draps bruts de Javier Zaragoza, l’ideòleg de la causa general
• 21 de juny: El primer capítol de la condemna, amb insult a l’ONU inclòs
• 6 d’octubre: Tres fets greus que deixen via lliure a Marchena
• 8 d’octubre: Què pot passar dilluns a Luxemburg amb Oriol Junqueras?
• 13 d’octubre: Guia per a llegir la sentència: set claus i un símptoma de crisi d’estat
• 16 d’octubre: El greu atac de Marchena contra ‘la ciutadania rebel’ de Catalunya
• 3 de novembre: Comencen els paranys en el llarg camí de la sentència contra el procés cap a Estrasburg
• 20 de gener del 2020: El moment que Trapero va restar atònit amb els votants de l’1-O
• 25 de gener del 2020: Els despropòsits més vergonyosos dels fiscals al judici contra Trapero
• 1 de febrer del 2020: L’arrogància de Millo durant l’1-O és avui una arma contra Pérez de los Cobos
• 8 de febrer del 2020: Guàrdies civils venjatius passant males estones amb l’advocada Tubau
• 15 de febrer del 2020: Tres patriotes espanyols en una reunió conspirativa uns quants dies abans del 20-S