Com els Mossos o l’Ertzaintza: tindran mai una policia pròpia les Illes?

A les Illes hi ha un sector que vol impulsar la creació d’un cos de policia propi. Com els Mossos a Catalunya o l’Ertzaintza al País Basc. Ho fa partint de la premissa que “allò que no és públic és un privilegi”. Més per Mallorca va presentar dimarts proppassat una proposició de llei al parlament per a la creació del Cos de Guaita, previst a l’estatut ni més ni manco que d’enççà del 2007.

“El privilegi de la seguretat és dels que se la poden pagar”, deia el coordinador general del partit, Lluís Apesteguia, davant la cambra. Utilitzava aquestes paraules per reforçar el moment que es viu, ara més que mai, amb la crisi de l’habitatge i la creació de bandes parapolicials privades que utilitzen la violència en contra dels qui tenen menys recursos, com és el cas de Desokupa.

Però un dels factors clau per a defensar la creació del cos, més enllà del servei públic, és que la ràtio d’agents per ciutadà que hi ha a les Illes és molt baixa. Segons el partit, un agent per cada 304 habitants, sense tenir en compte la pressió turística i, per tant, la població flotant. En uns altres territoris, com per exemple La Rioja, tenen un agent per cada 194 habitants. La pressió humana és un factor clau en un arxipèlag on l’estiu es duplica la població. Això també fa créixer, defensava Apesteguia, la criminalitat, que ha augmentat d’un 2,4%: “El model socioeconòmic que tenim impulsa aquest problema.”

Per què seria necessària?

Els arguments per a la creació d’unes forces de seguretat pròpies són més, segons els impulsors de la iniciativa. En primer lloc, perquè les places de funcionaris són més difícils de cobrir a les Illes. La mitjana de permanència dels agents espanyols –que en tenen les competències– és molt més baixa que en uns altres indrets, i arriba a ser pràcticament la meitat. Passa igual amb metges i unes quantes professions més. L’alt cost per a accedir a un habitatge fa que les Illes siguin una destinació que es percep com un càstig més que no pas com un premi. No compensa.

I això origina un fet transcendental: com més aliè a la realitat de les Illes sigui un cos policial, que ja de per si ho és, pitjor desenvoluparà la feina. “És important que els agents coneguin la nostra realitat, no poden fer la feina amb la mateixa qualitat perquè gran part d’ells hi són de pas”, defensava Apesteguia al faristol. L’escassa adhesió social als cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol agreuja més aquesta situació.

“El marc legal que ens regeix i tenim és aquest: correspon a les Illes la creació d’un cos de policia propi. No només hauria de ser una fita pel desenvolupament estatutari, sinó per una assumpció de la responsabilitat cap als nostres ciutadans”, defensa Més, i assegura que si l’estat espanyol no garanteix prou cossos per a una convivència correcta, les Illes compten amb aquesta eina. Per això advoca per la creació “d’una policia de proximitat, coneixedora de la realitat on actua”. En aquesta línia, Apesteguia recordava que cap territori on s’haviainstaurat una policia pròpia havia tornat enrere.

Com funcionaria?

La proposta de Més per Mallorca no preveu de substituir ni la policia espanyola ni la Guàrdia Civil, sobretot en la posada en marxa. “Ve a complementar les mancances, que siguem capaços de garantir-nos allò que ens nega el govern espanyol. No per una quimera identitària, sinó per una qüestió d’orgull”, insistia Apesteguia.

Aquest cos autonòmic, segons la proposició de Més, hauria de tenir una vocació molt local. Per això es donaria la possibilitat als ajuntaments de transferir la policia local al Cos de Guaita, sense perdre mai els efectius disponibles, per alliberar de càrrega els consistoris. A més, el govern podria assumir la responsabilitat de proporcionar policia als municipis de menys de 1.000 habitants que no en tenen.

Josep Castells, de Més per Menorca, assegurava: “Un cos propi generaria més vocació, la gent vindria per quedar. Crearíem ocupació de qualitat per als residents.” Ell destacava que podria tenir funcions, com ara, custodiar dependències públiques, suplir les funcions en municipis amb pocs efectius –per exemple, al vespre– o de policia administrativa, quant al compliment de les normatives d’activitat, com pot ser la turística.

Què en diuen la resta de partits?

La proposició no va prosperar ni per ser presa en consideració. El Partit Popular i l’extrema dreta de Vox, que tenen majoria a la cambra, s’hi van oposar directament. Un fet que crida l’atenció, si més no, perquè va ser el PP mateix, quan governava Jaume Matas, qui va impulsar la reforma de l’estatut, aprovat el 2007, i que incloïa la creació d’aquest cos, que fins i tot té el nom patentat.

De fet, Castells insistia que “el debat de si hi ha d’haver una policia autonòmica o no ja el va tancar l’estatut d’autonomia” i que només “falta un govern que el vulgui tirar endavant”. I en la llei de coordinació de policies locals es va aprovar una esmena que també hi feia referència. “Els que tenen quimeres identitàries són els qui hi votaran en contra. Els que defensen que disposar de cossos estatals només ens fa més espanyols i ‘mucho españoles’”, ironitzava. La intervenció de Vox li va donar la raó.

Un cos en català

Podem va posar sobre la taula un altre eix clau d’aquesta policia, i potser dels més importants: que estaria familiaritzada amb la llengua i les particularitats socials i culturals pròpies. A més, defensen que permetria una coordinació més eficaç amb els serveis socials, sanitaris i educatius, i també amb els cossos d’emergència que gestiona el govern. “Donaria més control de seguretat pública. Seria una policia que parlaria en català com a llengua vehicular.”

El PSIB, amb algun dubte, no s’hi ha mostrat gaire en contra, però tampoc va ser capaç d’impulsar-la del tot durant els governs d’Antich i d’Armengol. Per part seva, el PP no està gens interessant a tenir aquest cos. Això sí, comparteix gairebé tots els diagnòstics exposats per l’esquerra: “Ens proposen desvestir un sant per vestir-ne un altre.” La dreta insisteix que el problema és la falta d’efectius, que el govern Rajoy tampoc no va saber solucionar, i la falta d’un plus d’insularitat suficient.

“No és l’única recepta. El problema de la seguretat no se solucionarà amb aquesta proposició”, responia al partit del govern Apesteguia, que va recordar que la creació del cos havia nascut del PP: “No és que tenguin un problema amb la proposta, sinó que tenen un problema amb la policia autonòmica, cosa que canvia el parer històric del PP.”

La història rere el Cos de Guaita

Tal com explicàvem, va ser amb Matas que es va introduir a l’estatut el mandat de crear aquest cos policial, el 2007. Però no ho va desenvolupar, perquè just després va haver-hi un canvi de govern. Amb Francesc Antich com a president tampoc no es va avançar. Va ser el 2011 que el ple va aprovar una proposició de llei de l’extinta Unió Mallorquina per a crear-lo, amb l’oposició del PSIB i el suport del PP. Així i tot, la legislatura acabava, per la qual cosa s’havia de tornar a tramitar en el següent curs polític.

Amb José Ramón Bauzá, el PP es va tornar a fer enrere. No va ser fins a la primera legislatura d’Armengol que es va tornar a sondejar la idea. Però no en el si de l’executiu, sinó en el Consell de Mallorca. Va ser el PI –successors d’UM– al Consell de Mallorca qui va instar el govern a donar compliment a l’estatut l’abril del 2018.

Com era previsible, no es va avançar en aquest afer. Però el 2020 el parlament va aprovar d’instar el govern a la creació del cos policial, aprovada pel mateix pacte d’esquerres que governava, a instàncies de Més per Menorca. El va instar, però Armengol ho va deixar enlaire.

Ara l’intent per a tornar a tenir un Cos de Guaita, aquell que un temps enrere vigilava de les torres de defensa estant l’arribada de pirates, ha fracassat. De tota manera, el nom ja ha estat registrat.