Mossam

Sempre que els Mossos surten a escena més del compte, em ve al cap el prec d’un amic meu que hi té despatx: ‘M’agradaria que deixéssim de ser els Mossos i fóssim la Policia de Catalunya.’ I no crec que sigui l’únic de voler-ho, allà dins.

Em sap molt de greu per ell però el nas em diu que ho tenen magre. Des del punt de vista del naming, aquesta feina moderna consistent a facturar molts quartos per batejar les coses, ‘Mossos’ és una troballa. Desprenent-se de l’especificatiu ‘d’esquadra’ (oficialment no, però en l’ús general sí) es va alliberar de l’estigma barretinaire que n’hauria pogut impedir l’extensió i es va convertir en una marca a l’abast de tothom. Pronunciable i simbòlicament assumible. La població castellana (i després també la nova emigració) ho fan de dues maneres: adaptada (mosos) o catalanitzada en estàndard ([los] mosus), incloent-n’hi, per cert, un nombre gens irrellevant dels que hi treballen. Per a molts indígenes no, però per a la majoria dels usuaris de presons del país els Mossos d’Esquadra són exactament iguals de dolents que la poli, cosa que demostra que el principal objectiu del cos ha estat acomplert. La gràcia de l’assumpte, tanmateix, és que per més nostro que sembli, mosso/a és un substantiu forà, no l’hem pas parit en cap bauma lluçanesa ni estimball urgellenc (igual que els xescoboixians xerinola o carmanyola, per exemple, importats de la Pulla i el Piemont, respectivament). De fet és tan forà que no se sap exactament d’on, perquè en circulen dues versions, una del llatí (musteu, ‘mostós, tendre, jove’) i l’altra del basc (motz, ‘motxo, rapat’, pel costum que hi havia de fer anar els nanos amb el cabell ben curt). Per a més inri nacional-filològic, totes dues passades prèviament pel castellà. Sigui com vulgui, per tal que l’anhel dels dirigents d’unificar-se a les policies del món s’acompleixi, primer caldria que desaparegués la competència, perquè a Catalunya mentre hi hagi polis hi haurà mossos. El parlant necessita diferenciar-los. I fins i tot en cas d’independència no fóra fàcil, de tant arrelada com està la denominació.

A un servidor, malgrat el meu propi vaticini, també m’agradaria que els Mossos amb majúscula esdevinguessin polis normals i deixessin el substantiu per als usos comuns, els minúsculs. Els que aplega el diccionari, o com a mínim el més estès: ‘noi gran, xicot, minyó’ (deixo el de ‘fadrí, solter’ per a cançons i rondalles). Que a orelles hipsters deu sonar com un fòssil prehistòric, però en la parla familiar del meu entorn encara és ben viu: ‘És més bona mossa que no et penses.’ A mesura que el substituïem en els registres col·loquials per xaval/a, tio/a i els equivalents dialectals i en els formals per noi/a i xicot/a (ídem), el mosso ha anat quedant reclòs a l’àmbit professional: mosso de magatzem, de quadres, d’hostal… Retrocés que, de passada, l’ha masculinitzat, perquè en principi no són feines tradicionals de fèmines, i per tant les mosses es van esborrant del paisatge lingüístic català underfiftys. I a mi em sap més greu encara per això. Perquè en aquesta croada vallfogonesca en què de tant en tant m’embranco pel món, quan adoctrino estudiants sobre els efectes secundaris de la submissió lingüística, els poso l’exemple del pibón, un modisme més lleig que pegar un pare (només superat per l’augmentatiu, pibonazo). Quan els demano equivalents en català, no se’ls en solen acudir, i llavors aprofito per explicar allò que les llengües no sempre tenen formes o expressions traslladables directament (*), i els suggereixo ‘tros (o llamp) de mossa’. Només com a proposta, eh? I mentre ells es pixen de riure i de vergonya aliena, elles em miren com si fos el típic degenerat que s’alzina amb els uniformes. Pobres mosses, penso jo.

(* En el debat de la setmana passada sobre la correcció/genuïnitat del lema ‘Mai caminaràs sola’, que per a un servidor hauria de ser ‘No caminaràs mai sola’ i per a alguns lletraferits ‘Mai no caminaràs sola’, un piulaire va voler aportar llum assegurant que ‘mai és l’ever anglès, no mai és el never‘. Mira que era fàcil, càsum de filòlegs inútils…)