07.09.2021 - 21:50
El treball de recuperació i revitalització de l’obra i la figura de Caterina Albert / Víctor Català (l’Escala, 1869-1966) que fa Club Editor d’ençà de fa uns quants anys ha permès de canviar la mirada sobre l’escriptora, trencar tòpics i prejudicis i impulsar-la a les altures de la gran literatura, i també convertint-la en referència de moltes escriptores catalanes actuals. És el cas de Carlota Gurt, d’Irene Solà i d’unes altres. Ara, a més, la literatura de la Víctor Català comença a travessar fronteres. El gener vinent, l’editorial nord-americana Open Letter publicarà la novel·la Un film (3000 metres) a l’anglès i també es prepara per a més endavant una versió a l’alemany. I encara: creadors d’unes altres disciplines prenen l’obra d’aquesta escriptora i en fan versions: Lulú Martorell prepara el guió d’Un film (3000 metres) per a portar-lo al cinema i Carme Portacelli obrirà temporada al TNC, també com a directora, amb la literatura de la Víctor Català adaptada al teatre.
Totes aquestes novetats les ha explicades l’editora Maria Bohigas, responsable de Club Editor, durant la presentació a la premsa del volum Mosaic III. Intimitats, que conté disset texts fins ara inèdits. Bohigas ha recordat que va començar el projecte de recuperació de l’obra de la Víctor Català amb Un film (3000 metres), publicat el 2015, quan feia gairebé un segle de la primera edició. El llibre va causar sensació el Sant Jordi d’aquell any i es va convertir en un dels cinc títols més venuts. Progressivament es van anar recuperant tots els contes i després va venir l’antologia de contes a cura de Lluïsa Julià, De foc i de sang, el 2017, una edició pensada per a canviar la visió que els estudiants tenien sobre l’autora i la seva literatura. Aquesta antologia ara també sortirà en espanyol a l’editorial Trotalibros, juntament amb Solitud.
Les tres parts del Mosaic
El gener d’aquest any, les curadores de l’edició de les obres de la Víctor Català a Club Editor, Blanca Llum Vidal i Agnès Prats, van dedicar-se a revisar totes les carpetes que conté l’arxiu de l’escriptora, que es conserva a l’Arxiu Municipal de l’Escala, situat a l’Alfolí de la Sal. La intenció era abordar el volum Mosaic, que s’havia publicat el 1946. Va ser un dels primers volums en català que va superar la censura franquista. El va editar Dalmau, però l’època era de restriccions, privacions i penúries, de manera que la distribució del llibre va ser gairebé clandestina i se’n desconeix la tirada i com es va fer arribar als lectors. Vidal i Prats partien de la feina que havia fet una altra estudiosa, Irene Muñoz, que ja va advertir que el Mosaic havia sortit incomplet i que eren tres volums, que el que s’havia publicat durant la postguerra –i que Edicions 62 va recuperar, molt més tard– era el tercer volum i que els dos primers no havien arribat a veure la llum. També disposaven d’unes llistes que havia fet l’escriptora amb els títols dels texts que havia de contenir Mosaic III, inventariades per Benjamí Bofarull, un familiar seu.
La feina d’arxiu que han fet Vidal i Prats ha donat uns grans resultats: per començar, ha fet aflorar una carpeta amb disset texts íntims inèdits, que havien d’anar a Mosaic III, i que ara s’han incorporat al començament del llibre, a la primera de tres parts, “Fòssils”, i que s’afegeixen als vint-i-quatre texts més de la primera edició, organitzats en dues parts més: “Facècies i coses” i “Amics i parents”. Per què els texts de “Fòssils” no es van publicar a la primera edició? Ni les curadores ni l’editora no poden respondre a aquesta pregunta.
Mosaic III porta per subtítol “Impressions literàries sobre temes domèstics”, que, segons Blanca Llum Vidal, és excel·lent per a aconseguir de superar la censura. Diu: “És una manera brillant de fer allò que va fer sempre, que és fer el que li donava la gana. En aquest cas, va marcar un gol a la censura.” Segons la curadora, Mosaic III és una obra que Català va publicar quan tenia setanta-set anys i que va restar completament a l’ombra per les circumstàncies de l’època. Però té molt d’interès perquè és l’única escrita en primera persona i que aporta molts aspectes memorialístics, records molt vius de quan era petita. “És interessant perquè entra en relació i en diàleg amb la resta de l’obra.” I en posa dos exemples: a “Les pintures rupestres”, parla del pare autoritari que tenia, “que contemplava poc l’abús de poder i l’ús de la força” i que Vidal vincula amb la relació problemàtica i amb violència amb els homes, que és recurrent en la seva obra; o “L’hort”, en què l’autora “fa aparèixer la sexualitat femenina esplendorosa”.
La recerca a l’arxiu també ha permès de recuperar la primera i segona part de Mosaic, encara inèdites. Agnès Prats n’ha parlat i Maria Bohigas ha confirmat que Club Editor les publicarà. Segons Prats, Mosaic II porta el nom d’Empunys. Irene Muñoz ja l’havia transcrit. És un conjunt de texts sobre personatges que l’escriptora admirava. Artistes, polítics, arquitectes, pedagogs: Ibsen, Guimerà, Maragall, Eduard Girbal Jaume, Dolors Monserdà, Maria Montessori, Narcís Oller, Gaudí… I sobre el Mosaic I, que porta per nom Vibracions, Prats diu que és el volum més heterodox, que té aire de miscel·lània. “Tracta temes molt diversos: un viatge a Roma, la vivència de la Renaixença, un text que explica com va començar a escriure, el discurs d’acceptació a l’Acadèmia de Bones Lletres sobre Empúries, un text preciós que explica com va arribar el tractor al camp… Segons que va escriure Víctor Català, aquestes peces estan marcades per l’espontaneïtat i la franquesa.”
La recerca de l’arxiu també ha comportat la descoberta d’uns altres inèdits, alguns de molta potència segons Maria Bohigas, dels quals no ha avançat res més, però sí que ha confirmat que Club Editor els anirà publicant.
