179 morts en 400 metres de via: un degoteig “macabre” de víctimes a Montcada i Reixac

“Interrompuda la circulació de trens a Montcada i Reixac per un atropellament.” Quan els veïns d’aquesta població del Vallès Occidental llegeixen aquest missatge, el cor se’ls encongeix. Saben que molt probablement és un altre mort a les vies dels trens de rodalia que passen pel bell mig del municipi. Una cicatriu de ferros i passos a nivell que ja ha causat la mort de 179 persones; l’última, la setmana passada. Un degoteig que no cessa i que no s’aturarà fins que no se soterrin les vies, com demana –amb una reivindicació contínua– la societat civil de la vila d’ençà de fa dues dècades.

Dijous passat les barreres eren abaixades perquè havia de passar un comboi semidirecte de la R2 cap a Barcelona. Són trens que no s’aturen i passen a 120 quilòmetres per hora. Va ser aleshores quan un veí de Montcada va voler travessar la via corrents, però va calcular malament i el tren el va envestir.

Què el va empènyer a travessar no ho sap ningú, però n’hi ha prou de presenciar els dos passos a nivell que travessen les vies, separats per quatre-cents metres, per a entendre per què molta gent travessa abans d’hora. El 65% del temps, les barreres estan abaixades, moltes vegades durant més de sis minuts. S’abaixen automàticament quan els trens passen per l’estació anterior. Això vol dir que moltes vegades tarden uns quants minuts a passar i és aleshores quan molts vianants decideixen de saltar les barreres fent un simple cop d’ull a banda i banda. Aquesta impaciència acaba essent mortal en algunes ocasions.

“Ens afecta directament la vida quotidiana. Són passos a nivell al centre del poble, en un eix comercial, on hi ha un centre d’atenció primària, comerços, escoles i on la gent ha de travessar constantment”, resumeix la batllessa de la ciutat, Laura Campos, que d’ençà que va assumir el càrrec, fa vuit anys, ha hagut de lamentar la mort de vint ciutadans.

Aquesta línia de la R2 es va posar en funcionament el 1856 i ja hi ha hagut 179 morts, però els veïns saben que això no s’acabarà si no s’hi aplica una solució definitiva. Totes les víctimes són recordades en un monument a la cantonada dels carrers Colon i Bogatell, batejada amb el nom de “Cruïlla del Soterrament”, just davant d’un dels passos a nivell més mortífers. És el punt on ens trobem amb José María González, un dels portaveus de la Plataforma Tracte Just Soterrament Ja que fa dues dècades que demana que es cobreixin les vies. Les flors de l’homenatge a la víctima de dijous passat ja s’han assecat i ell mateix les retira. Diu que les causes de les morts poden ser moltes, que moltes vegades són errors humans, però que tenen una cosa clara: “Sempre diem que si no hi hagués els passos a nivell no hi hauria morts.” Malauradament, el país n’és ple, de passos a nivell. Ahir mateix una jove de dinou anys morí atropellada per un tren a Alfafar (Horta Sud). En aquest cas, les barreres de seguretat que impedeixen el pas quan circula un comboi es van espatllar.

A Montcada, mentre alguns vianants travessen el pas a nivell –malgrat que la barrera ja és abaixada–, en José María ens explica que un dels moments més tràgics fou el 2016: “En qüestió de quatre mesos, va haver-hi tres morts. Si s’hagués mantingut aquell ritme, hauria estat una escabetxada”, recorda. A partir d’aleshores, la reivindicació pel soterrament es va intensificar molt i els ciutadans es van abocar a ajudar la plataforma, que havia nascut a principi del segle XXI. La van fundar ex-regidors i batlles del municipi de tots els colors polítics. Segons González, que va ser regidor independent per ICV-EUiA, aquest ha estat el gran valor de l’entitat: “Com que la reivindicació sempre ha estat impulsada per tots els partits, ni PSOE ni PP no podien dir que allò no era cosa seva quan arribaven al Ministeri de Foment.”

Una reivindicació de dues dècades

Des que es va parlar de fer el TGV a Barcelona, que actualment passa a cinquanta metres de profunditat de la línia R2 de Montcada, l’ajuntament va aprofitar l’avinentesa per a demanar també el soterrament de la via que divideix el poble en dues meitats. Les promeses de Madrid eren positives, però a mesura que passaven els anys s’anaven diluint en propostes de soterrament parcial i negatives pel cost del projecte. Després de molts anys de batalla, el 2016 el govern espanyol va entomar seriosament la demanda i va crear una comissió integrada pels ajuntaments de Montcada i Reixac i de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri de Foment espanyol per avançar i actualitzar els projectes del soterrament que s’havien fet fins aleshores.

Finalment, el 2021, el govern espanyol va incloure en el pressupost del 2022 el projecte de soterrament de més de cinc quilòmetres de vies al pas per Montcada. L’augment de preus derivats de la guerra d’Ucraïna va augmentar-ne el cost, de 387 milions d’euros a 621. Ara només falta que les setmanes vinents Adif resolgui a quina empresa adjudica les obres. Serà una obra que s’allargarà set anys. “Seran unes obres llargues, moltes i molt traumàtiques, evidentment. Parlem d’una obra faraònica, amb moltes complicacions”, explica la batllessa. Diu que durant aquest període no s’interromprà el trànsit ferroviari i que, per tant, s’hauran de fer desviaments amb vies provisionals: “Valdrà la pena perquè Montcada no torni a ser mai més la mateixa i aturem aquest degoteig macabre de víctimes”.

José María González s’estima més ser cautelós i reconeix que té por que el projecte es torni a endarrerir. “D’acord que ha passat pel consell de ministres, que s’ha ampliat al pressupost per l’argument de preus derivats de la guerra, que s’ha obert a la licitació… Hem avançat més que mai, però sempre queda el dubte de si es culminarà. Mira la Sagrera com està.” Amb tot, no amaga l’alegria que tindria de poder passejar per una zona verda que cobreixi les vies que tantes morts han dut a Montcada. Se li il·luminen els ulls i diu: “I mira que no visc al centre, però el poble és el poble.”