13.07.2021 - 19:39
El balanç de morts en les protestes i disturbis registrats durant els últims dies a Sud-àfrica en el marc de les mobilitzacions contra l’alliberament de l’ex-president Jacob Zuma ha augmentat a quaranta-cinc. El ministre principal de la província de Gauteng, David Makhura, ha indicat que com a mínim dinou persones s’han mort en els incidents, inclosos deu durant una estampida en un centre comercial a Meadowlands.
Així mateix, el ministre principal de KwaZulu-Natal, Sihle Zikalala, ha ressaltat que vint-i-sis persones s’han mort en els disturbis en aquesta província, una xifra que podria augmentar en les hores vinents.
D’altra banda, la policia ha confirmat la detenció de vora de vuit-centes persones pel seu paper en els disturbis, després d’aprovar el desplegament de com a mínim dos mil cinc-cents militars per fer front a les protestes.
Nacions Unides va mostrar ahir la seva preocupació pels incidents i va demanar als manifestants que “no recorrin a la violència”, mentre que el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, ha incidit que hi ha “violència oportunista”. “No hi ha motius, no hi ha causes polítiques que puguin justificar la destrucció que hem vist”, ha lamentat. El mateix Ramaphosa va afirmar diumenge que les protestes estan fonamentades “en la mobilització ètnica” i va denunciar la destrucció de propietats i infrastructures.
El Tribunal Constitucional de Sud-àfrica va condemnar a Zuma a quinze mesos de presó per negar-se a testificar davant un tribual que investiga els presumptes casos de corrupció en els quals va estar implicat durant els seus nou anys de mandat. Zuma es va esdevenir així en el primer president elegit democràticament a Sud-àfrica que és condemnat a presó d’ençà que el Congrés Nacional Africà (ANC) es va fer amb el poder el 1994.
La caiguda de Zuma va tenir lloc enmig de la indignació popular pel pes de la família Gupta, d’origen indi, en l’economia i la política de país africà, acusacions que van ser recollides en un informe de l’ex Defensora Pública sud-africana Thuli Madonsela titulat ‘La captura de l’Estat’.
