Prou amagar-se: tenir més morts que ningú sí que és responsabilitat del govern de Pedro Sánchez

El paisatge a Espanya és desolador. Campions del Món en ineficàcia. Marca España. L’eslogan “Ese virus lo vamos a vencer unidos” només és superable per un que digués “A por ellos, los virus”. I sembla que aquest Gobierno, sobre el paper era el millor possible. I treuen els militars al carrer i a fer esperpèntiques rodes de premsa. I fan compres de medicaments i material sanitaris als encants internacionals.
És clar que em costa d’imaginar com hauria respost un govern Rajoy. Potser els virus serien “pequeñas bolitas diminutas de plastilina” i encara estaria pensant en prendre alguna mesura o deixar que la pandèmia s’ho endugués tot, estil Trump, Boris Johnson o Bolsonaro.
De totes maneres, tinguem clar que amb les noves mesures que Sánchez proposa és possible un repunt d’infectats. Però no us preocupeu, Ningú no dimitirà. I ens tindran tots a casa. Ben quiets. I les forces d’ordre hi continuaran, perquè quan vinguin les garrotades econòmiques ningú pugui sortir a protestar. Potser llavors haurem de sortir al carrer i les nostres armes de destrucció massives siguin els esternuts, la tos i les escopinades.

Tant Pedro Sánchez com els qui formen part del seu govern i tots els que els recolzen han demostrat, més enllà de una mala entranya digna d’esment, una inutilitat còsmica. Una incapacitat per a qualsevol acció amb trellat inimaginable. I esperem al desconfinament, que segurament, també serà grossa, tal i com la planteja. La seua supèrbia només es pot entendre des de la seua ignorància absoluta. Ni dimiteixen ni dimitiran; ni admetran cap responsabilitat perquè ni tan sols això saben. Ara bé. Sempre és més perillós un neci que un malànima. Per la part que ens toca.

Pedro Sánchez i el PSOE no són capaços d’assumir la responsabilitat del seu fracàs perquè per fer-ho haurien de reconèixer que en la seva resposta a la crisi va primar el seu interès polític per davant de qualsevol consideració científica. I, també, que són presoners de l’ESTAT, amb majúscules, aquest grup d’alts funcionaris que copen el primer nivell de poder “no-polític” de l’administració. Gent que no podia tancar Madrid perquè des del seu punt de vista, Espanya és l’extraradi de Madrid.
Quan Pedro Sánchez va assumir tota la responsabilitat de la crisi no va ser conscient que la responsabilitat és dels èxits, però també dels fracassos. La resta d’administracions han comès els seus errors, no hi ha dubte, però en el moment que existeix una única “autoritat competent” fins i tot els errors dels nivells inferiors de l’administració són la seva responsabilitat.
Tanmateix, la seva supèrbia l’impedeix simplement canviar d’estratègia (sense reconèixer els errors) i copiar allò que està funcionant en altres països. Han d’intentar accions “originals” que molt probablement perllongaran el problema i ens conduiran a una crisi econòmica posterior més profunda. Ja ho va dir un tal Marquina, “España y yo somos así, señora”

España violenta, España asesina, España genocida, España que tiene degradada la Conciencia moral, destrozada la capacidad de la Razón, de la Empatía e de la Inteligencia.

En el panorama de una pandemia espantosa que justo ha empezado a desplegarse en todo el mundo España es el país al mundo con el mas alto numero de contagiados y de muertos por numero de habitantes.

Es una constatación que por si sola tendría que ser suficiente a hacer las cosas con mucho cuidado, a usar la razón y mirar las experiencias como China que han levantado el confinamiento de las zonas afectadas por el contagio en modo muy gradual y de todo modo solo después de unos días de no haber detectado nuevos contagios.

Sanchez el Payaso asesino y toda la chusma autoritaria que llevan el poder en España tienen prisa. Quieren volver al estado inicial antes de la difusión de la pandemia y el único medio que tienen es la violencia.

La Razón, la Empatía y la Inteligencia son facultades mentales totalmente estropeadas y humilladas en un desgraciado país que tiene la repugnante desfachatez a nivel mundial de llamar “Cultura” el gustazo de la sangre y de las torturas de animales indefensos.

Es la “Cultura” de la violencia y del genocidio aquella de este desgraciado país que desde siglos ha ido por el mundo para robar haciendo genocidios de gente inocente.

Que nos esperemos lo peor de esta chusma arrogante con la mente estropeada por la violencia y que piensa solucionarlo todo con la violencia.

Un sistema colonial no és responsable, ni digne, ni just perquè el seu objectiu és abusar, oprimir i explotar. Més conseqüent seria preguntar-se qui vota un sistema tan desolador? Com són aquests individus que el fan possible? Tan inconseqüents entre la retòrica i la realitat? Només se m’acut individus amb un marc mental completament deteriorat per la manca de pràctica del sentit comú, coneixement, de fer i de comprendre. Una societat perillosa avocada a l’extinció per inanició.

L’independentisme ha de recuperar la mentalitat de nació per a fer propostes, compartir-les i implementar-les. Fer-les realitat. Treballar per a descolonitzar-nos. Per a salvar vida, família, hisenda i futur. Cal preparar-nos per a la recuperació que serà molt dura i feixuga. Cal comptar amb tots els ciutadans lliures i democràtics per encarar els reptes quotidians, lliures de la llosa colonial espanyola, que impedeix afrontar-los d’acord amb les nostres capacitats i maneres de fer pròpies.

Daniel Crespo encerta i rebla el clau fins al moll de l’os, quan diu: “són presoners de l’ESTAT, amb majúscules, aquest grup d’alts funcionaris que copen el primer nivell de poder “no-polític” de l’administració”, però jo hi afegiria que:
Segons el Principi de Peter “el Primer Nivell d’Incompetència en una organització”, és com una cadena (en tots els sentits del mot) que necessita eliminar qualsevol baula que uneixi l’origen polític-ideològic i de supervivència de l’espècie (la veritable CASTA) amb la última baula que és qui posa en pràctica cegament allò que “viene de arriba”, sabedor de què qualsevol “canvi” (decidir posar-hi sentit comú) pot tenir funestes conseqüències.
En el procés a Catalunya aquest “modus operandi” s’ha palesat en les declaracions davant del TS: L’ESTAT prem la primera baula (Rajoy, Saez-Sª -avui al gabinet Quatrecasas sense esperar el període d’incompatibilitat) qui tot seguit la passa a Zoido (avui eurodiputat) que a la seva vegada ho envia a Lopez de los Cobos (ascendit a general), que ho trasllada al Tinent Coronel de la GC (ascendit a coronel) que, com el tenen ensinistrat i a punt, saben que hi posarà tot l’odi acumulat. No cal que l’insinuin que si ho aprofita be pot millorar el seu estatus. Amb aquest esquema, si Zoido pot ser ministre, ell… farà de Maquiavel.
El misteri del ministeri d’Illa s’ha desvetllat! Qui millor per fer callar a YZ i alhora aconseguir que es cremi algú que no sgui de la Colla. Recordeu en Millo. la darrera baula de la cadena PP.
Taponades les fugues dels que JA NO PODEN obrir boca que, per cert, els ha sortit molt barat emmudir-los.
Aquesta esquema viscut, observat i sofert de molt a prop, sense sortir-ne contaminat, és el que ignoren per activa o passiva els Asens, Pisarello, Colau i molts altres. La prova la tenim, dia si i dia també, quan toca gestionar assumptes seriosos de governança (no festes majors, ni pessebres, ni..), ràpidament els passen a tercers, esperant que segueixi la cadena de baules greixades i untuoses. Però encara el nivell d’incompetència és a escalons baixos. Fins que arribi al punt de no retorn, caldrà esperar (40 anys ?) per disposar-ne d’una.
Si no és que, abans, altres els hi prenen la tanda… i ja comença a ser una VOX populi entre els CIUTADANS.
Qui avisa no és traïdor!

Bon dia, i sense voler excusar a P, Sanchez, ni a cap altre polític, de veritat us penseu que es tan fàcil confinar tot un territori? una comunitat? un país?, sii la població no està el suficientment educada? A les hores l’única manera de fer-ho es manu militari, però a les hores la gent es queixaria, de que viuen sota una dictadura.
No es pot col.locar un policia a cada cantonada del carrer, mi a cada rotonda, ni a cada estació de tren etc, no hi han prous efectius, si jo vulgués, em podria saltar el confinament cada dia… no estem a Suïssa ni a Suècia, on no fa falta perquè tothom es molt mes responsable,
I si aqui ni es reprodueix el patró de Madrid, en bona part, es gràcies a la ciutadania… mes val no treure gaire pit per si de cas. Encara queda molt de temps…

No. No es pot col·locar un policia a cada cantonada, Carles, ni a cap societat ben educada l’hi passaria pel cap de fer-ho per a suplir una manca absoluta d’educació ciutadana. Però quan un poble ha estat voluntàriament desculturalitzat i educat amb perversió en l’odi als altres, llavors és condició indispensable per no perdre un poder mai merescut i imposat per la força. Tot allò aconseguit per la força, només és mantenible amb més força. Que aquest gobierno és un zero a l’esquerra i que ha demostrat una incapacitat i irresponsabilitat completa per a conduir un país tan mal educat socialment com aquest, ho poden testificar tots els morts que si haguessin viscut a altres nacions més sanes, avui serien vius. Tot el dolor estèril que han causat a les famílies per pura estupidesa i incompetència, l’hauran de pagar la resta de la seva, si és que tenen un mínim de sentit moral, cosa que dubto profundament. Jo, per la meva banda els desitjo, com en Lluís, que mai no tinguin repòs en cap dels seus dies i que en la mort els persegueixin les nostres memòries. Assassins!

Quan a Madrid es forma un govern al voltant d’una taula, tots esperen a que entri l’amo o el seu representant, a veure que dirà i quins deures tenen els propers quatre anys. Així portem segles, per tant no puc estar sempre llegint coses del gobierno. No són ningú.

Qui subscriu, que, a diferència de l’entrevistat i cómode independentista canadenc senyor Muntaner, estic fart de ser independentista i vull deixar de ser-ho.
Tinc pressa i la necessitat de mirar endavant amb l’esperança de què algú entengui que, des de dins l’estimada Europa, sóc encara una persona colonitzada. Tambè espero que aquests “compatriotes” colonitzats que tinc pel voltant, entenguin d’una pu.ta vegada que ser un botifler, votant de partit traïdor o simplement viure el mig de la ignorácia, reaccionin. Foten tant de mal com el virus, i que em disculpin totes les famílies que ho pateixen.

LES MORTS, NOMÉS SÓN NÚMEROS PER SÁNCHEZ…

Irritació i indignació a gavadals. Inútil parlar de responsabilitats quan ostenten un càrrec públic només per exercir poder per damunt de la ciutadania que ha de votar, obeir i prou. Res a veure en capteniments democràtics. Sánchez és responsable de l’estúpid i criminal comandament únic que ha portat Espanya aquesta munió de morts evitables que no s’aturen… Qui li demanarà comptes, l’oposició feixista corrupte o els súbdits espanyols que l’han votat? I els podemitas? “Unidad del destino…”

Des de Catalunya hem d’aprofitar aquesta cruel lliçó que patim, de qui ens sotmet, congriant una nova consciència que som un país (ni millor ni pitjor com a persones) però amb una societat civil més preparada, més crítica, per a governar-nos democràticament amb millor harmonia amb els valors d’igualtat i solidaritat. Alimentem amb la ràbia l’empoderament per quan tot esclati.

Prou amagar-se: la responsabilitat de tenir més morts dels que toquen a Catalunya també és nostra. M’irrita bastant veure a què ens hem vist reduïts: uns comentaristes de luxe d’aquesta gran farsa que és Espanya. Espanya és el pitjor país del món en la gestió de la covid-19. I? Quina és la novetat? Per mi no és per res destacable que Sánchez assumís el poder únic i fos aplaudit per Vox. El destacable de debò és que som espanyols i ens enfonsem amb ells. Estem bloquejats en la rumiació, l’addició al victimisme, escudats en la seguretat que dóna l’ase conegut; sempre se’l pot culpar dels nostres mals. El mal vertader però, ja està fet i com que nosaltres no canviem el nostre plantejament ni a fum de sabatots doncs ens tornaran a donar pel sac a la mínima de canvi.

Creure que Sánchez s’ha equivocat o no creure-ho. Aquesta és la qüestió. Si el govern volia afrontar la crisi sanitària per tal d’evitar el què finalment ha passat, és evident que s’ha equivocat, ell i Unidas Podemos que, qui ho havia de dir els gripaus que s’estan empassant. Aquests nois i noies del 15 M, republicans, anticapitalistes, … que ara han de pagar una hipoteca astronòmica perquè el xalet s’ho val. Però si el govern el que volia es aprofitar la crisi per recentralitzar, recuperar competències i posar la “unidad de la patria” – que està en procés de descomposició- al nucli de la seva actuació i al cervell de tots els espanyols, no podia deixar passar aquesta oportunitat, encara que fos a costa de més morts que ningú. Això és el que ha fet, exhibir múscul militar i pregonar que tots els espanyols son iguals davant de la malaltia i la mort encara que ja sabíem que som molt diferents en riquesa i benestar social. Controlen l’escenografia i, tret de Catalunya i Euskadi, tots els mitjans de comunicació i d’informació, com s’ha vist amb les subvencions a les Tv privades. Com he dit en altres comentaris el catalans tenim un problema molt gran, no sabem com penetrar en aquesta bossa de ciutadans que viu tan a prop però que viu una realitat tan diferent, que només veu televisió però cap canal català.

La gravetat del problema m’obligue a a sintetizar la situació amb la meba modesta opinó i ull amb aquesta serp de tants caps a tallar perque si no posem un odre de prioritats jo no veig pas que en sortirem.

Resumeixo:

1- per asegurar el control de la pandemia i la sortida del confinament l’estat hauríe de mantenir el confinament fins que tingui els mitjans de detección i localización rápida per focalitzar y evitar una segona propagació. AIXÒ EL GOVERN DE MADRID A HORES D’ARA , NO HO TÉ RESOLT; de fet encara no té ni les unitats individuals de detección ni el sistema per posar-ho en marxa a nivell Estat. Tot el que ha fet fins ara ha estat fallit.

2- S’han de proveir dels equipamients i mitjans necessaris a tots els hospitals i personal sanitari. AIXÒ EL GOVERN DE MADID TAMPOC HO TÉ RESOLT. L’unic que s’em acut es que es tornin les competencias de sanitat a mans de gent responsable i capaç com sembla que teníem avans al menos aquí Catalunya.

Tercer i a nivell economic: El Gobierno de Madrid ha de posar un xec a mans de cada ciutadá perque pugui anar a comprar els básics per viure.
La resta son mandangues típiques de “sirleros” que acabarán fent patir gana a la població ( que no als seus per descomptat). Totes les ,mesures económiques anunciades fins ara, acabarán siguent negocis pels bancs i gent de mal viure però gana per els ciudadans de classe treballadora i petites empreses . l’unic que ha fet el gobierno de España es ensenyar l’exèrcit per quan la gent ens tirem al carrer que això sí que ho veig clar que passará, quan es pateixi gana haurem de pasar comptes de la única manera possible amb aquesta gent.

D’acord, els governs espanyols (així, en plural, doncs no hi ha diferències entre pp, vox o psoe en temes “nacionals”, eh Rufians i cia) són incompetents, acritics, superbs, evasius, mentiders, totalitaris, inoperants, ignorants, ineficaços, lents, cecs, estúpidament orgullosos, vils, dictatorials, profundament incults… Però tenen presa la mesura per manipular el seu poble perfectament, cosa gens complicada, donat que el seu poble és com ells, però en major grau. La resposta dels colons residents aquí, front a les crítiques al seu govern són el silenci (cosa que s’agraeix) i l’encongir d’espatlles, com dient “és el que hi ha, qué hi farem”. Imagino que els seus compatriotes igual o pitjor… Una rojigualda, un militar, un unidos, un qué grandes somos, un enemic comú (preferiblement català, ampliable a europeu) que els enveja… I controlada la crisi. Cap raonament, cap crítica (sería antipatriòtic), cap responsabilitat (si de cas, dels xinesos).
I amb tot això, qué fem? Nosaltres, que som tot el contrari, qué fem? La queixa, la denúncia, l’acatament (eh, erc?), el demanar permís per tot, lamentar la pèrdua de competències… on ens porta? I ens portarà, que és pitjor. El dèficit fiscal que patim, serà la xocolata del lloro amb el que vindrà. Competències? Per el campionat de petanca i poc més i la repressió més bèstia que mai… això sí, sort en tindrem que ens ho farà un govern d’esquerres, que si no…
En la meva opinió i per l’experiència viscuda, oblideu-vos que això serveixi per ampliar la base, ni mínimament. Ni per aconseguir cap canvi favorable en res, al contrari. Tan de bo serveixi per fer-nos més decidits i ferms en la lluita per la llibertat.
Acabo obrint una qüestió: fins a quin punt sería lícit utilitzar políticament aquesta crisi sanitària (ells ho fan sense miraments), per comparació, en favor de la causa? (entenent que no és ètic, ni homologable a cap cultura democràtica, ni respon a la nostra manera de fer, però com vivim en una colònia espanyola…) O ens perdrà l’estètica, com sempre?
PS. Perdó a Albert Miret per copiar el format d’un comentari excel·lent seu. Gràcies.

“La conjura dels necis, necis triats i votats per el poble, després que altres necis deixessin el sistema sanitari al nivell del betúm.
Cal recordar aquí aquells necis perversos que es ventaven que les hemos destrozado la sanidad. A aquests també els va votar el poble. ”
Jaume Bosch

No cal dir massa cosa més. Felicitats, n’ha fet un bon resum pel que fa a l’origen del problema.

Ara, amb calma però sense perdre el temps hem de començar a proposar i obtenir solucions. Per a mi, la reconciliació amb la nostra classe dirigent ha de començar després que demanin perdó, i es comprometin a dues coses. Una : deixar pas gradualment a d’altres de més preparats i menys sectaris. Dues: llistes obertes per rebaixar el poder absolut que té l’estructura de cada partit.

Recordem-ho senyors. El poder corromp. El poder absolut, corromp absolutament.
Una altra vegada : EL PODER CORROMP. EL PODER ABSOLUT, CORROMP ABSOLUTAMENT.

Limitació de mandat. Llistes obertes. Fiscalitació ciutadana dels polítics (a través d’un consell de ciutadans que vetlli, sense biaix ideològic, perquè el sentit comú regni en la política)

La situació actual és la Tempesta Perfecta del naZionalisme espanyol.

Un gobierno “d’esquerres”, que inclou lo més esquerrà d’espanya:Podemos-Comuns.
Incompetent, fins a extrems astronòmics, fent polítiques de dreta feixista, i que es fotarà una ostia de l’alçada d’un campanar.

Ja no hi haurà esquerres i vindrà la ultradreta a assumir el control, un cop la feina bruta (donar visibilitat de primera línia a l’exèrcit, la GC i la PN).
Jugada mestra.

Mentre a Catalunya alguns que volen ser la nova CiU (cal dir qui: Rufián, Junqueras, Roger Torrent) per a gestionar les engrunes dels amos faran moviments per a dividir i canalitzar al no rés la indignació majúscula de l’independentisme.

Si no es canvia la llei electoral, es fan llistes obertes i s’escapsa la cúpula pactista de partits independentistes, no tindrem eixida.

Els polítics que tenim no son ningú, son gent sense professió per guanyar.se la vida i per aixó s’apunten a partits deficients i pugen com l’espuma. Pitjor que el Sanchez es impossible, es un incompetent, inepte i sense cap preparació. Deixar el poder a aquesta gent nefasta, es anar de pet al precipici. Paguem impostos per que ens maltractin, ens insultin i ens matin. Cal el vot electrònic per a tot, i sense representants politics, o sigui democràcia directa sense corruptes politiquets. Tècnicament es possible, cal evacuar la politica de politiquets

Capitalismo y salud.
No, no van en la misma dirección.
Nikola Tesla el precursor del electromagnetismo, el padre de la electrificación de ciudades y fábricas, se encontró sin dinero, cuando las garras de J.P.Morgan descubrieron, que sus préstamos los estaba dedicando a desarrollar la forma en la que toda la humanidad tuviera electricidad gratis.
Igualmente fue destruido el científico que descubrió los efectos nocivos del plomo en las gasolinas. Los grandes fabricantes de los combustibles, inundaron de dólares a corruptos “investigadores” para negar la evidencia.
Bhopal, en la India es el holocausto particular y privado de “Union Carbide”.
La presa de Vajont en Italia, el tributo a la ambición criminal de una empresa eléctrica.
Ejemplos hay por todas partes, hasta hartarte.
Hoy las compañías farmaceúticas, cotizan en el mercado de futuros de nuestra muerte, el negocio de sus vacunas o cuentos chinos, mientras silencian o secuestran cualquier intento de gente sabia y honesta de poner su granito de arena.
Son los dueños de la muerte, que cotizan en bolsa, contra la sabiduría colectiva que es fuente de vida y libertad.
Curioso, en Canadá está “prohibida la medicina privada”, la medicina y la salud para ganar dinero.
Toda la industria farmaceútica, como la banca, tendría que ser de dominio público, como el aire que respiramos, como el agua que bebemos.
Alguna explicación tendría que dar el Caudillo guapo, que se ha puesto al frente del mundo, en muertos por millón de habitantes, más allá del estúpido “sin novedad” cuartelero, de un matarife de uniforme. Más allá del “nada de que arrepentirse” de un llamado juez, que no ve delante de su cínico rostro, caras desfiguradas por la tortura criminal de sus “agentes judiciales”.
Qué las cicatrices de este bicho coronado, no oculten, ni olviden, tanta y tanta bichería.