Quatre morts en un incendi en un local de la plaça de Tetuan de Barcelona

Un incendi en un local ocupat de la plaça de Tetuan de Barcelona ha deixat quatre morts, dels quals dos eren infants. Així mateix, quatre persones més han estat ateses per inhalació de fum. Posteriorment han estat traslladades als hospitals del Mar i de Sant Mar. A la zona s’han desplegat vuit dotacions dels bombers.

Investiguem l'incendi que s'ha produït aquesta matinada en un local de la plaça de Tetuan de Barcelona i on han resultat mortes quatre persones https://t.co/3l3SNex3in

— Mossos (@mossos) November 30, 2021

Ara mateix no se sap què ha originat el foc, tot i que els Mossos d’Esquadra ho continuen investigant. El local, situat al número 20 de la plaça, havia estat anteriorment una entitat bancària. Segons que han explicat els bombers, l’incendi no ha afectat la resta de l’edifici i només s’ha ventilat l’escala comunitària.

El cap d’operacions dels bombers, Àngel López, ha declarat a RAC-1 que les quatre persones que han estat ateses per inhalació de fum “estaven confinades en un pati exterior del local”. Així mateix, ha dit que les quatre persones mortes estaven inconscients dins del local i el SEM no ha pogut fer res per a salvar-los la vida.

D’altra banda, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat que els serveis socials de l’ajuntament havien intervingut al local i feien seguiment de l’escolarització dels dos infants. A més, ha confirmat que l’espai encara és propietat d’una entitat bancària i ha lamentat que no hagi fet res per evitar la tragèdia.

Així mateix, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha dit que aquesta matinada, hores abans de l’incendi, una patrulla de la policia s’ha adreçat al local arran d’una baralla a l’exterior, tot i que no n’ha volgut donar més detalls. En aquest sentit, tampoc no ha confirmat si el local formava part d’una llista elaborada pels Mossos per identificar espais vulnerables després de l’incendi en una nau ocupada a Badalona.

L’Ajuntament de Barcelona admet la seva impotència tot i les 88 intervencions

La tinenta batlle de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, ha admès la impotència dels serveis socials davant les morts. Els serveis socials feien un seguiment periòdic de la família, amb 88 intervencions des del setembre del 2020. El fill gran anava de forma normal a escola, els dos fills tenien seguiment pediàtric habitual i la família rebia diverses ajudes municipals per adquirir roba, bolquers, menjar, medicines o transport. Això no obstant, com que eren immigrants i no estaven regularitzats per l’estat, no podien accedir a prestacions econòmiques ni a la Taula d’Emergència d’Habitatge.

Pérez ha explicat que les víctimes estaven ateses pel SISFAM, un servei de l’Ajuntament especialitzat en casos de famílies vulnerables amb menors. Les 88 intervencions amb la família van abastar entrevistes per conèixer la seva situació o ajuts de diversos tipus per intentar “solucionar els indicadors de vulnerabilitat” que presentava. Se’ls havia acompanyat per obtenir atenció sanitària i educació, d’aquí que totes quatre tinguessin targeta sanitària i el nen de tres anys estigués escolaritzat, amb un bon informe també de l’escola pel que fa a l’atenció dispensada pels pares.

Pérez ha volgut deixar molt clar en tot moment, en aquest sentit, que la família tenia problemes de caràcter econòmic –causats en bona part, segons ha subratllat, per la situació d’irregularitat, que els tancava les portes a la majoria de recursos– però que en canvia no hi havia problemes de desatenció als menors que poguessin motivar un expedient de desemparament.

Un altre eix d’acompanyament era l’empadronament, amb una figura que aplica l’Ajuntament de Barcelona que és l’empadronament sense domicili fixe. És la fórmula burocràtica que l’equip d’Ada Colau utilitza perquè famílies vulnerables d’aquest tipus tinguin accés als serveis bàsics com els esmentats. Amb tot, no és una eina prou vàlida perquè puguin accedir als circuits laborals o a la Taula d’Emergència d’Habitatge, organisme participat en un 60% per la Generalitat i en un 40% per l’Ajuntament.

De fet, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha admès que es podrien canviar els protocols per accedir a la Taula d’Emergència d’Habitatge que, entre d’altres, demana com a requisit per accedir-hi que el sol·licitant tingui NIF, però ha recalcat que això comportaria un augment de recursos i ha dit que en aquests moments la dotació de l’ajuntament “ja és molt superior” a la del govern. També ha explicat que ara com ara hi ha cua per atendre les famílies les sol·licituds de les quals ja han estat acceptades però encara no ateses. Pel que fa a la situació concreta del lloc on s’ha produït l’incendi, les responsables municipals no han pogut dir si l’electricitat estava punxada o no. Pérez ha assegurat que en les inspeccions que s’havien fet al local –segons el consistori propietat d’Evobank–, s’havia comprovat que els interruptors funcionaven amb normalitat i que no hi havia indicis de manipulació de la instal·lació.

Sobre els altres quatre habitants del local, que han resultat ferits lleus, quatre homes majors d’edat, Pérez ha explicat que un havia acceptat l’oferiment d’ajut dels serveis socials, però que els altres tres no. També ha indicat que no tenien cap relació amb la família morta, i que en els darrers temps hi havia hagut rotació de persones al local.

Un informe de l’ajuntament de l’abril passat a petició d’Arrels deia que 735 persones viuen en naus o locals abandonats i 334 ho fan en barraques en solars ocupats, 1.069 en total. En un informe previ, del febrer del 2019, les persones que vivien en solars, locals o naus eren 853, un 20% menys que enguany. Sobre aquell total, els infants representaven una quarta part: hi havia 208 nens i adolescents en situació d’infrahabitatge. Però la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament, Sonia Fuertes, ha dit aquest dimarts a la tarda que els assentaments comptabilitzats són 86, amb 384 persones, 53 de les quals menors d’edat, i els locals allotgen 481 persones, 156 d’elles menors d’edat.