Un estudi revela que més de cent mil persones s’han mort a Europa per exposició a l’ozó troposfèric

L’exposició als nivells actuals d’ozó troposfèric (O3) a Europa és una de les principals causes de mortalitat prematura per la contaminació atmosfèrica. Un estudi fet per l’Inserm, el Barcelona Institute for Global Health (ISGlobal), i el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) quantifica per primera vegada l’impacte de l’exposició a l’O3 sobre la mortalitat europea, i més precisament l’impacte de l’O3 anomenat “importat”, és a dir, la producció del qual emana d’uns altres.

L’estudi calcula que el nombre total de morts relacionades amb l’ozó a Europa durant el període entre el 2015 i el 2017 és de 114.447 persones, de les quals el 88,3% es relaciona amb l’exposició a l’ozó importat. Aquests resultats, publicats a Nature Medicine, subratllen la necessitat d’accions coordinades a escala local, continental i mundial per part de tots els països per a reduir les concentracions d’O3 i el seu impacte en la salut.

Què és l’ozó troposfèric?

L’ozó troposfèric és un contaminant atmosfèric nociu format a la troposfera per la interacció de la radiació solar amb diversos gasos precursors, principalment òxids de nitrogen (NOx) i composts orgànics volàtils (COV) provinents de fonts naturals i antropogèniques. Els alts nivells d’O3 s’associen amb uns quants efectes adversos en la salut respiratòria, com ara, l’augment de l’asma, la broncopneumopatia crònica obstructiva, la disminució de la funció pulmonar i les infeccions, que en els casos més greus condueixen a l’hospitalització i la mort.

Els científics d’Inserm, ISGlobal i BSC-CNS han mesurat per primera vegada l’impacte d’una exposició a l’O3 importat d’altres països sobre la mortalitat europea. Aquestes mesures s’han fet arran de l’anàlisi de les dades recollides entre el 2015 i el 2017 en trenta-cinc països europeus.

Per seguir les concentracions d’O3, l’estudi ha fet servir el sistema de qualitat de l’aire CALIOPE desenvolupat al BSC-CNS. Aquest sistema segueix a la vegada l’O3 i els seus precursors (és a dir, els NOx i els COV) que es formen o s’emeten a cada regió. D’altra banda, per obtenir dades fora de la zona d’estudi, els científics han fet servir una metodologia que els ha permès de seguir la dispersió i el transport dels contaminants atmosfèrics en llargues distàncies. El mètode també ha tingut en compte les emissions procedents de la terra i la mar. L’anàlisi s’ha basat en les dades de l’anomenada estació càlida (del maig al setembre), en què els valors d’exposició a l’O3 són els més alts. Les dades sobre les morts registrades durant el període procedeixen de l’Eurostat.

Aquest estudi ha permès d’obtenir alguns resultats fonamentals: els científics han fet un treball estatístic que els ha permès d’estimar en 114.447 el nombre de morts atribuïbles a l’O3 entre el 2015 i el 2017, sobre el conjunt de la zona dels trenta-cinc països europeus. Segons aquest estudi, el 88,3% d’aquestes morts estan relacionades amb l’exposició a l’O3 procedent d’altres països; i l’11,7% a una exposició d’origen estatal. Més concretament, el 20,9% de totes les morts observades estan relacionades amb l’ozó que té el seu origen en altres països europeus analitzats, el 60,2% amb l’ozó procedent de fora d’Europa i el 7,2% restant, amb l’ozó procedent del transport marítim.

L’estudi també ha demostrat que, a Europa, l’O3 destinat a la mortalitat procedeix principalment dels països europeus més industrialitzats. Per exemple, l’O3 procedent de França ha tingut un impacte significatiu en els seus països fronterers, com Luxemburg (32,3% de les morts atribuïbles a l’O3), Suïssa (29,3%), Bèlgica (24,4%) o l’estat espanyol (16,8%). L’O3 procedent d’Alemanya també ha tingut un impacte significatiu en països veïns, com Luxemburg (24,2% de les morts), la República Txeca (23,3%) o els Països Baixos (21,5%).

“El nostre estudi subratlla la necessitat d’una quantificació sistemàtica de les contribucions nacionals, europees i extracomunitàries dels nivells de contaminació de l’aire i dels seus efectes sanitaris associats. L’objectiu és posar en marxa mesures de reglamentació i d’atenuació per lluitar contra l’efecte dels contaminants atmosfèrics com l’O3 que són fàcilment transportats més enllà de les fronteres” explica Hicham Achebak, investigador a l’Inserm a i a l’ISGlobal.

Finalment, l’estudi recorda la importància de lluitar contra l’escalfament global: “L’escalfament global reforçarà les condicions de formació de l’O3 troposfèric en el futur, ja que els mecanismes fotoquímics de formació de l’O3 són afavorits durant les onades de calor i els períodes de forta radiació solar. La lluita contra l’escalfament global és necessària per a millorar la qualitat de l’aire de manera sostenible. També serà important fer més recerques per a identificar millor les fonts de contaminació que contribueixen més a la mortalitat, sigui l’O3 o uns altres contaminants els efectes dels quals són igualment nocius per a la salut”, conclou Hicham Achebak.