07.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 08.05.2020 - 18:57
Els governs de les Illes i del País Valencià han proposat que dilluns la totalitat dels seus territoris passin a la fase 1 del desconfinament, que flexibilitza les restriccions actuals. De la mateixa manera, també dilluns Catalunya Nord passarà a una situació gairebé de desconfinament total i Andorra fa setmanes que avança en aquesta flexibilització.
En canvi, a Catalunya, la Generalitat preveu que tan sols tres regions sanitàries, de les set que hi ha, passin a la fase següent. Això vol dir que és probable que prop del 90% de la població es mantindrà en la situació actual la setmana que ve. I diem probable, perquè el govern espanyol encara ha de decidir què en fa, de les propostes que han fet els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes per a la setmana vinent.
Malgrat que la mena de recompte que fa cada govern és diferent, les dades mostren clarament que on hi ha més concentració d’afectats pel coronavirus és en àrees molt concretes de Catalunya. La regió sanitària de Barcelona, que agrupa la capital i l’àrea metropolitana –i que se subdivideix en Barcelona Ciutat, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud–, durant els deu darrers dies ha concentrat el 69% dels casos i el 68% de les morts de tots els Països Catalans. Si s’hi afegeix la Catalunya Central –que inclou la conca d’Òdena– i la regió de Girona, acumulen el 80% dels casos i el 85% de les morts del país.
Girona, al punt de mira de la Covid-19
La regió sanitària de Girona, malgrat que no era una zona especialment afectada, aquests últims deu dies ha tingut 930 casos i 115 morts, una xifra molt més alta que no pas la de qualsevol altre territori, llevat de Barcelona.
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha advertit que la setmana passada s’havia detectat un augment del 50% de casos positius a la regió de Girona, la majoria dels quals a les residències de gent gran.Tanmateix, els tres darrers dies hi ha hagut un descens en el nombre de pacients ingressats, després d’un repunt que va haver-hi dimarts.
Ara la incidència és molt superior que no pas a la de la Catalunya Central (294 casos i 73 morts), que fins fa poques setmanes era un dels principals focus de preocupació. Aquests dies Girona ha tingut fins i tot més defuncions que el conjunt del País Valencià.
Al sud del país, els casos i les morts es concentren principalment a la rodalia de València i de l’àrea metropolitana d’Alacant-Elx, que és on hi ha més població. Tanmateix, la incidència ha estat molt menor darrerament: 99 morts els darrers deu dies, és a dir, menys de 10 casos diaris de mitjana.
En la incidència acumulada d’ençà del començament de la crisi sanitària, el departament de Requena és el més afectat, amb més casos i morts en relació amb la població, seguit de la Marina Baixa, la Plana i Alcoi. Això demostra que no hi ha un focus principal, sinó un repartiment pel territori.
Les zones on gairebé ha desaparegut el coronavirus 2019
A l’altre extrem hi ha l’illa de Formentera, que no ha tingut cap nou cas d’ençà del 17 d’abril. A Menorca només hi ha hagut un cas en deu dies i a Eivissa, 8. A Mallorca, en canvi, encara n’hi ha uns quants cada dia. Aquesta setmana fins i tot hi ha hagut un dia sense cap cas nou de Covid-19 a les Illes.
A Catalunya també hi ha zones gairebé sense presència del virus. La regió sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran no ha tingut cap defunció per coronavirus en deu dies i només s’hi han detectat 17 casos nous. A les Terres de l’Ebre també hi ha hagut 17 ingressos d’infectats i, en aquest cas, 5 defuncions. Al Camp de Tarragona, amb més població, s’han registrat 163 infectats i 23 morts. Són les tres regions amb menys incidència i per això la Generalitat ha proposat que entrin a la fase 1 del desconfinament.
També Andorra ha tingut uns quants dies sense cap nou infectat, fins i tot ara que ha passat a un confinament més flexibilitzat. En deu dies hi ha hagut 11 casos d’infecció i 6 defuncions.
A Catalunya Nord només hi ha hagut 9 ingressos en deu dies. Al nord del país la incidència més forta del coronavirus és entre la comunitat gitana. De les primeres 23 morts nord-catalanes, 15 eren d’aquesta comunitat a Perpinyà.