S’ha mort l’actor Juli Mira

  • Molt conegut per la seva participació en sèries de televisió de Canal9 i TV3, era un dels actors valencians més reconegut, amb una llarga carrera en teatre, televisió, cinema i doblatge

VilaWeb
Fotografia: Agència EFE

Redacció

13.01.2024 - 11:32
Actualització: 13.01.2024 - 18:20

L’actor Juli Mira s’ha mort aquesta matinada a setanta-cinc anys, segons que ha informat l’Ajuntament d’Alcoi, d’on era. “Ha estat un dels actors més sòlids del panorama interpretatiu valencià. Al llarg d’una intensa i dilatada trajectòria, ha alternat el doblatge, el cinema, el teatre i la televisió”, destaca l’ens. És un dels actors més reconeguts del país i ha treballat en tota mena de formats.

Va debutar amb La Cassola (grup d’actors alcoians afeccionats al teatre) el 1972 amb El retaule del flautista, que va tenir molt d’èxit en teatres de Barcelona i Palma. Al començament de la carrera com a actor de cinema i teatre, Mira va passar sis anys fent doblatge. Entre més llocs, als estudis Tabalet de Lluís Miquel Campos. A la televisió, Mira va participar en un bon grapat de sèries per al Canal 9 i TV3.

Va interpretar personatges principals o protagonistes a Herència de sang (1995-1996) i A flor de pell (1996-1997) per a Canal 9, Crims (1999-2000) per a TV3, Hospital Central (2001-2002) per a Telecinco, Arroz y tartana (2003) per a TVE, Las cerezas del cementerio (2004) per a TVE, i Les Moreres (2007) i Unió Musical Da Capo (2009), també per a Canal 9. També ha participat com a actor secundari en més produccions, com ara Ventdelplà, per a TV3, Cuéntame como pasó, per a TVE, Porca misèria, per a TV3, Negocis de família, per a C-9 i La riera, també de TV3. A À Punt, ha aparegut en les sèries Desenterrats i La Fossa.

Mira va destacar en papers com ara el de Blasco Ibáñez al telefilm Cartas de Sorolla, per a la Televisió Valenciana. També va participar en films com ara Gràcies per la propina (1996), de Francesc Bellmunt, El mar (1999), d’Agustí Villaronga, L’illa de l’holandés (2000), de Sigfrid Monleón, Las voces de la noche (2002), de Salvador García, i Ens veiem demà, de Xavier Berraondo.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor