S’ha mort la pintora i gravadora Roser Bru, exiliada a Xile d’ençà del 1939

  • Exiliada durant més de vuitanta anys, l'any passat va rebre la Creu de Sant Jordi

VilaWeb
EFE / Redacció
26.05.2021 - 20:13
Actualització: 26.05.2021 - 21:07

La pintora i gravadora Roser Bru s’ha mort avui a Santiago de Xile a noranta-vuit anys. Nascuda a Barcelona el 1923, va arribar a Xile el 1939, a setze anys, després d’un primer exili al costat de la seva família a París.

El seu pare, el diputat d’ERC Lluís Bru i Jardí, va formar part del grup d’intel·lectuals que es va exiliar a Xile amb el vaixell Winnipeg el 1939, impulsat pel poeta Pablo Neruda arran de la guerra del 1936-1939. Aquest grup va influir significativament en la cultura i l’art del país.

L’any passat Roser Bru va rebre la Creu de Sant Jordi, però, a causa de la covid, la recollí Marta Nin, directora de la Casa Amèrica Catalunya, a petició de la pintora mateix, que havia donat suport a aquesta fundació.

“Pensar en Roser Bru és pensar en una lluitadora de la llibertat a través de l’art. En les seves obres hi ha plasmades les seves experiències més profundes. Els exilis a Europa, la guerra civil, el viatge en el Winnipeg a Xile. Són moltes vivències que van deixar una petjada profunda en ella”, ha dit Consuelo Valdés, ministra de les Cultures, les Arts i el Patrimoni de Xile.

Bru es va haver d’exiliar dues vegades: el 1924, quan tenia un any, la família hagué d’anar a París a causa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Quatre anys més tard van tornar a Barcelona, on va estudiar a l’Escola Montessori i a l’Institut-Escola de la Generalitat.

La guerra de 1936-1939 els va obligar a tornar a emprendre el camí de l’exili (definitiu) cap a Xile. El mateix any de l’arribada amb el Winnipeg Roser Bru va ingressar a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Xile per fer-hi estudis lliures d’aquarel·la, dibuix, pintura i mural. El 1947 va entrar en el Grup d’Estudiants Plàstics al costat d’artistes com un altre català, José Balmes (més tard, degà de l’Escola de Belles Arts), Gracia Barrios i Guillermo Núñez.

A mitjan segle passat, ja convertida en una de les integrants més destacades del famós Taller 99, va començar a produir una important obra pictòrica: en una primera etapa (1960-1973), associada a l’informalisme abstracte; i més tard (1973-1988), a una preocupació per a reflectir els conflictes polítics i socials que tingué Xile. Tot plegat li va valer nombrosos reconeixements, com ara el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de Xile el 2015 en “atenció a la solidesa de la seva obra i proposta estètica, la seva conseqüència com a artista i la seva capacitat de fer incursions en unes altres expressions plàstiques, una demostració efectiva de la seva vigència”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor