18.01.2021 - 14:42
|
Actualització: 18.01.2021 - 16:36
S’ha mort Josep Maria Mestres Quadreny, un dels compositors de música contemporània més importants, prolífics i innovadors, després de no haver superat una operació, a causa de l’edat. Tenia 91 anys. Mestres Quadreny, nascut a Manresa el 1929, fou un membre destacat de la segona avantguarda artística de Catalunya, al costat d’artistes com Joan Brossa i Antoni Tàpies, entre més. Va ser precursor de la música electroacústica a la península, el primer a fer servir l’ordinador per a compondre, creador de música aleatòria i autor de músiques visuals. Químic de professió, la combinació de ciència i música el va convertir en un creador únic.
Mestres Quadreny va entrar en contacte amb els creadors d’avantguarda per mitjà de Joan Brossa, que el va presentar a Joan Prats, el barreter il·lustrat, amic de Joan Miró i promotor d’iniciatives com l’ADLAN (Amics de l’Art Nou) i el Club 49 –va estrenar les primeres composicions al cicle de concerts “Música oberta”. Va tenir de mestre Cristòfol Taltabull, però, de fet, el compositor que veritablement el va marcar fou Anton Webern (1883-1945), vienès, que feia les seves composicions sense melodia.
La primera composició que va estrenar en públic va ser en la IV Trobada Internacional de les Joventuts Musicals de Bayreuth (Alemanya) el 1953. D’aleshores ençà, les seves composicions s’han interpretat en escenaris de tot arreu. Va editar llibres amb Joan Brossa i Perejaume, i va compondre també per a cineastes. És autor de diversos assaigs sobre la música, entre els quals destaca Pensar i fer música (2000).
La seva defunció l’ha confirmada Joan Subirats, sisè tinent de batlle de l’Ajuntament de Barcelona, en un piulet.
Lamentablement ha mort Josep M. Mestres Quadreny. Una gran trajectòria de composició i renovació del llenguatge musical, sempre obert a col.laborar amb altres artistes i creadors. El trobarem a faltar. https://t.co/Bu3bWrZk1Y
— joan subirats (@subirats9) January 18, 2021
Mestres Quadreny s’ha convertit en so
Fa poca estona, Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa, donava la notícia de la mort del compositor a les xarxes socials, amb una gran elegància: “Acaba de convertir-se en so l’amic Josep M. Mestres Quadreny, compositor i president emèrit de la Fundació Brossa. Sense ell, la música d’avantguarda no existiria. Va fer de pont amb la primera i ens passà un sentit humanista i d’investigació, de rigor en la ciència i de joc amb la tecnologia, i de racionalitat i de progressisme. De tu vaig rebre l’estímul en la joventut, a la Miró, i ara a la Fundació Joan Brossa. Aplaudiments i homenatge.”
Mestres Quadreny va ser el president de la Fundació Brossa entre els anys 2012 i 2017. Una nota enviada per l’entitat recorda: “A ell devem la negociació amb el MACBA per tal que tot el fons Joan Brossa fos cedit al museu amb l’objectiu de catalogar-lo, conservar-lo, difondre’l i projectar-lo al món. Durant l’any 2019, en el marc de l’Any Joan Brossa, la fundació celebrà el 90è aniversari del músic i compositor amb l’organització de dos concerts que tingueren lloc a la seu d’SGAE Catalunya i a la seu de la nostra entitat. Ambdós concerts anaren a càrrec del grup Cosmos 21 i foren dirigits per Carlos Galán a partir de l’obra musical i visual de Josep Maria Mestres Quadreny. Aquest fou el seu homenatge en vida.”
Si vius el teu temps, únicament pots ser modern
“Si vius el teu temps, únicament pots ser modern”, deia Mestres Quadreny. Recerca i experimentació sense límits aparents van marcar la seva obra. I aquesta actitud el va portar a anar sempre més enllà. Un exemple: l’any 1964 va compondre la seva primera peça electroacústica (la primera que es componia a la península). Es deia “Peça per a serra mecànica” i era un muntatge de materials sonors procedents de l’enregistrament del treball que feia Villèlia amb una serra mecànica per a fer unes escultures. També són seves les primeres obres compostes per ordinador com “Ibèmia” (1969). I peces com “Tres cànons en homenatge a Galileu” (1964), “Aronada” (1972) i “L’estro aleatorio” (1973-1978).
El 2011 l’Arts Santa Mònica li va dedicar l’exposició “De Cop de poma a Trànsit boreal. Música, art, ciència i pensament”. Començava amb el llibre d’artista Cop de poma (1961), projecte que a instàncies de Joan Prats va menar Joan Miró amb la col·laboració d’uns joves artistes: el pintor Antoni Tàpies, el poeta Joan Brossa, el compositor Josep M. Mestres Quadreny, i l’escultor Moisès Villèlia. Miró va tenir una influència destacable en Mestres Quadreny. La primera vegada que Miró va sentir la seva música, en un dels concerts que feia al Club 49, va dir que era música punxeguda, que ja era hora que algú fes música punxeguda.
Precisament per a aquesta exposició, Mestres Quadreny va crear “Trànsit boreal”, una obra aleatòria que cada dia sonava diferent, segons el públic que la visitava i com es movia per l’espai expositiu.
