S’ha mort Jean Serra, referent de la poesia a Eivissa i activista per la llengua catalana

El poeta eivissenc Jean Serra s’ha mort a setanta-dos anys, segons que ha confirmat el Consell d’Eivissa. Va ser un gran activista cultural a les Illes i un gran promotor de la llengua i la cultura catalanes. Com a artista, va explorar múltiples formes d’expressió, com ara la poesia, la narrativa, el dibuix, la pintura i la crítica literària. Nascut a El Biar, Algèria, l’any 1952, era fill de pares eivissencs exiliats pel franquisme. Va tornar a l’illa el 1957 i hi va viure fins a la seva mort. La seva obra es caracteritza per combinar la perfecció estilística, la subtilesa en l’expressió dels sentiments i una reflexió profunda sobre la condició humana.

⚫️ Lamentam profundament la mort del poeta eivissenc Jean Serra, gran activista cultural per la nostra llengua i la nostra cultura.

Autor destacat per la seua poesia amorosa i la seua obra d’un caire més crític i social contra les injustícies.

Al cel siga. pic.twitter.com/ZLxkmJjS9M

— Consell d'Eivissa (@Consell_Eivissa) November 21, 2024

Va ser un autor molt prolífic, amb títols destacats, entre els quals, Estroncar el soroll: 1975-1988, que recull els seus primers poemaris, i La nostra pròpia veu, escrit amb Isidor Marí. La seva poesia va evolucionar d’un lirisme íntim i amorós cap a una meditació existencial i social. A més de la seva tasca com a poeta, va escriure assaigs –Per arribar a ser, A la vora de Villangómez– i dietaris –Quadern d’Istanbul (2005).

També va col·laborar com a articulista en unes quantes publicacions, entre les quals, Lluc, Diario de Ibiza i Última Hora. Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i col·laborador de l’Institut d’Estudis Eivissencs. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis, en què es va especialitzar en delineació artística. Per això, també era un dibuixant consumat i acompanyava bona part dels seus poemes amb il·lustracions.

Durant la seva vida, va rebre uns quants guardons pel seu activisme cultural i lingüístic, com ara, la Menció d’Honor Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Eivissencs el 1994. A més, la seva obra com a poeta li va valer el premi de poesia Vila de Martorell per Des de la quietud el 2002 i el premi Vicent Andrés Estellés per Convocat silenci el 2003.

La família del poeta ha informat que aquests dies vinents es farà una cerimònia laica oberta al públic.