05.02.2024 - 15:51
|
Actualització: 05.02.2024 - 18:21
Un dels animals més longeus del Zoo de Barcelona, el goril·la Xebo, ha mort aquesta matinada, segons que ha informat l’ajuntament. L’animal, d’edat avançada, ha mort després d’un procés de debilitació que no s’ha pogut revertir malgrat l’atenció prestada per veterinaris i cuidadors del parc. Tenia trenta-nou anys, per sobre de l’esperança màxima de vida d’aquesta espècie en el seu hàbitat natural. Va néixer al Zoo de Rotterdam el 6 d’octubre de 1985 i va arribar a Barcelona l’any 1996, dins el programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). Era una espècie de goril·la en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Aquesta nit passada hem perdut el #Xebo, un dels animals més longeus del nostre Zoo. 🦍
Després d’un procés de debilitació que no s’ha pogut revertir malgrat l’atenció prestada per part de l’equip de veterinaris i cuidadors, ens ha deixat amb 39 anys, una edat per sobre de… pic.twitter.com/0CrQFZoRhQ
— zoobarcelona (@ZooBarcelona) February 5, 2024
Al llarg dels més de vint-i-set anys que ha viscut al Zoo de Barcelona, el Xebo ha conviscut amb altres goril·les femelles, els seus fills i filles i també una neta. Durant aquest període, ha tingut un total de quatre parelles: la Kena, la Virunga, la Machinda i la Makena.
Una espècie en perill crític d’extinció
El Xebo era un goril·la de plana occidental (Gorilla gorilla gorilla), una de les quatre subespècies de goril·les que habiten a l’Àfrica central occidental. Concretament, al sud del Camerun, República Centreafricana, Gabon, República del Congo, Guinea Equatorial i nord d’Angola.
Es tracta d’una espècie en perill crític d’extinció, segons la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), que compta amb un programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) del qual el Xebo en formava part.
Aquests goril·les viuen en grups estables formats per una desena d’individus i liderats per un mascle adult reproductor, comunament denominat “esquena platejada”, en referència al pelatge canós de l’esquena que els caracteritza. Les principals causes del seu estat de conservació crític són la destrucció de la selva per introduir cultius, l’extracció de minerals, la caça furtiva, el tràfic il·legal i la caça pel consum de carn.