08.11.2022 - 17:36
El cineasta valencià Llorenç Soler s’ha mort a vuitanta-sis anys. Soler va ser una de les figures destacades del cinema documentari independent i pioner en el gènere, que va posar el focus en les minories marginades i va donar veu a aquells que mai no l’han tingut. De fet, el DocsBarcelona va atorgar-li enguany el primer premi Docs d’Honor i el seu director, Joan Gonzàlez, ha manifestat avui que Soler era un “mestre de documentalistes i persona que va captar imatges que s’han convertit en icòniques del temps del franquisme”.
Llorenç Soler, mestre i referent del documentari social independent
Soler va inaugurar la seva filmografia als seixanta amb ‘Será tu tierra’ (1965), ‘El largo viaje hacia la ira’ (1969) i ‘52 domingos’ (1966), i en la següent dècada es va incorporar al “cinema marginal”, amb pel·lícules com ‘Noticiario RNA’ (1970), on ironitzava amb unes falses imatges del NO-DO com a vehicle d’adoctrinament franquista, o ‘Sobrevivir en Mauthausen’ (1975), sobre els espanyols deportats a aquest camp de concentració alemany.
Més recentment destaquen títols com ‘Francesc Boix, un fotógrafo en el infierno’ (2000), ‘Del Roig al Blau’ (2004), ‘La mirada de Anna’ (2009) o ‘1000 lunas’ (2018). Ha compaginat les seves tasques de direcció amb les de direcció de fotografia d’altres cineastes com Francesc Bellmunt, Helena Lumbreras o Jesús Garay.
El cineasta va rebre el Premi de Cinematografia de la Generalitat a la millor contribució tècnica l’any 1983, i el 16è Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona va atorgar a Soler el Premi Honorífic per la seva trajectòria compromesa amb els Drets Humans.
