S’ha mort el cineasta Llorenç Soler a vuitanta-sis anys

El cineasta valencià Llorenç Soler s’ha mort a vuitanta-sis anys. Soler va ser una de les figures destacades del cinema documentari independent i pioner en el gènere, que va posar el focus en les minories marginades i va donar veu a aquells que mai no l’han tingut. De fet, el DocsBarcelona va atorgar-li enguany el primer premi Docs d’Honor i el seu director, Joan Gonzàlez, ha manifestat avui que Soler era un “mestre de documentalistes i persona que va captar imatges que s’han convertit en icòniques del temps del franquisme”.

Soler va inaugurar la seva filmografia als seixanta amb ‘Será tu tierra’ (1965), ‘El largo viaje hacia la ira’ (1969) i ‘52 domingos’ (1966), i en la següent dècada es va incorporar al “cinema marginal”, amb pel·lícules com ‘Noticiario RNA’ (1970), on ironitzava amb unes falses imatges del NO-DO com a vehicle d’adoctrinament franquista, o ‘Sobrevivir en Mauthausen’ (1975), sobre els espanyols deportats a aquest camp de concentració alemany.

Més recentment destaquen títols com ‘Francesc Boix, un fotógrafo en el infierno’ (2000), ‘Del Roig al Blau’ (2004), ‘La mirada de Anna’ (2009) o ‘1000 lunas’ (2018). Ha compaginat les seves tasques de direcció amb les de direcció de fotografia d’altres cineastes com Francesc Bellmunt, Helena Lumbreras o Jesús Garay.

El cineasta va rebre el Premi de Cinematografia de la Generalitat a la millor contribució tècnica l’any 1983, i el 16è Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona va atorgar a Soler el Premi Honorífic per la seva trajectòria compromesa amb els Drets Humans.