31.12.2022 - 10:43
|
Actualització: 31.12.2022 - 11:49
Benet XVI, Sant Pare emèrit, s’ha mort a noranta-cinc anys al monestir de Mater Ecclesiae, al Vaticà. Nascut a Marktl, Baviera, el cardenal Joseph Ratzinger esdevingué papa el 19 d’abril de 2005, després de la mort de Joan Pau II, i ho fou fins que hi renuncià, el febrer del 2013.
El pontificat de Benet XVI, d’un to marcadament conservador, va destacar pel seu intent d’impulsar una “nova evangelització”, convençut que la secularització dels estats de tradició catòlica conduïa el món devers “una dictadura del relativisme”. En l’homilia que féu just abans de ser nomenat papa, Ratzinger identificà com una amenaça les ideologies “d’un extrem a l’altre: del marxisme al liberalisme, passant pel llibertinatge, el col·lectivisme, l’individualisme radical, i de l’ateisme a un vague misticisme religiós”.
La tasca no va reeixir. Benet XVI va trobar una forta oposició i el van superar les intrigues de la cúria, fins al punt que li van fer perdre “el vigor tant del cos com de l’esperit”. “He de reconèixer la meva incapacitat per exercir bé el ministeri que se’m va encomanar”, va dir quan renuncià.
Ratzinger fou un teòleg progressista determinant durant el Concili Vaticà II (1962-1965), que portà una renovació important de l’Església Catòlica. Tot i que va continuar defensant les reformes del concili, després evolucionà cap a posicions conservadores que es van concretar sobretot en els vint-i-quatre anys com a responsable d’un dels departaments més decisius i poderosos del Vaticà, la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Allí, durant el pontificat de Joan Pau II, va dictar mesures disciplinàries contra els sectors més oberturistes de l’Església, com els teòlegs de l’alliberament.
Com a cardenal i com a papa va ser un fort opositor del sacerdoci de les dones, de l’avortament, del matrimoni dels capellans i de “les formes de la dissolució del matrimoni, com les unions lliures i els pseudo-matrimonis amb persones del mateix sexe”, que considerava “expressions d’una llibertat anàrquica”.
El febrer proppassat, l’informe d’uns advocats encomanat per l’arxidiòcesi de Munic va acusar Ratzinger de no haver fet prou com a arquebisbe (1977-1982) perquè sortissin a la llum quatre casos d’abusos sexuals d’un sacerdot. En una carta, el papa emèrit va negar els encobriments i va expressar a totes les víctimes d’abusos sexuals la seva “profunda vergonya, gran dolor i sincera petició de perdó”.
La xacra dels abusos a menors va ser un dels grans maldecaps de Benet XVI. Com a prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe en va prendre consciència i va mirar d’establir mecanismes per a combatre-la, com ara els acomiadaments per la via ràpida de l’estament clerical per als abusadors condemnats i el reconeixement com a delicte de les ofenses contra menors a internet. Així i tot, crítics i víctimes li han retret que no eren mesures prou eficaces o que no tocaven el moll de l’os. L’esclat de nombrosos casos al final del seu pontificat va ser determinant per a la seva renúncia.
El final del seu pontificat fou enfosquit per la filtració a la premsa de documents confidencials de la Santa Seu i personals del papa emèrit. El 2012, un tribunal va condemnar el majordom personal de Benet XVI, Paolo Gabriele, i un informàtic de la secretaria d’estat com a còmplice. L’afer era la cirereta del pastís, un símbol de com els problemes amb la cúria van ser sempre un entrebanc per a Ratzinger, el papa teòleg.
Benet XVI va visitar dues vegades el país. La primera, el 2006, per presidir a València la cinquena Trobada Mundial de les Famílies, un esdeveniment enormement polèmic perquè es calcula que la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de València van invertir entre vint milions d’euros i trenta en la visita del papa.
La segona vegada, el 2010, vingué a Barcelona per consagrar com a basílica el temple expiatori de la Sagrada Família.
Ratzinger va tenir també una carrera acadèmica notable abans de ser papa. Va ser professor a la Universitat de Bonn, la Universitat de Münster, la Universitat de Ratisbona i la Universitat de Tubinga.
Fou també important i prolífic com a teòleg, autor de molts llibres i articles que han estat èxits de vendes. Com a papa escrigué tres encícliques: Deus Caritas Est (“Déu és amor”), Spe Salvi (“Salvats per l’Esperança”) i Caritas in Veritate (“La caritat en l’amor”).
Benet XVI va ser el primer papa que es retirà en vida d’ençà de Gregori XII, el 1415, però podria haver obert un camí. El seu substitut, Francesc, de vuitanta-sis anys, ha explicat fa poc que té escrita una carta de renúncia per si la salut li falla.
