S’ha mort Armand de Fluvià, referent de l’heràldica i de la lluita per l’alliberament gai

  • En la clandestinitat, va fundar amb amics la primera organització d’activisme LGBT del país · Era especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans

VilaWeb
Armand de Fluvià, en una imatge d'arxiu (fotografia: Júlia Partal).
Redacció
06.09.2024 - 09:57
Actualització: 06.09.2024 - 11:19

Armand de Fluvià i Escorsa, referent de la lluita per l’alliberament gai, s’ha mort aquesta matinada a noranta-dos anys, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. Fill de la burgesia catalana, a part de la lluita gai, també va cultivar una carrera brillant en el camp de la genealogia i l’heràldica, que l’ha destacat com un dels grans referents en aquest àmbit.

No menys important va ser el seu compromís polític, com a monàrquic en un moment que projectava un regnat de Juan de Borbó que hauria estat una ruptura amb el règim franquista; com a independentista d’esquerres quan veié que Franco ho deixava tot atado y bien atado amb Juan Carlos I; i en l’activisme per l’alliberament gai, en un context que tot allò que no fos heterosexualitat era estigmatitzat i perseguit. El 1976 ingressà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), que abandonà el 1979 per ser un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra (Nd’E) i el 1985 de la seva escissió Moviment d’Esquerra Nacionalista (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.

En la clandestinitat, va fundar amb amics la primera organització d’activisme LGBT del país i de l’estat espanyol: el Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual (MELH), una primera pedra del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). També va fundar l’Institut Lambda, gènesi de l’actual Casal Lambda.

Armand de Fluvià, en una imatge d’arxiu (fotografia: Júlia Partal).

En una entrevista a VilaWeb, De Fluvià reflexionava sobre el moviment gai durant els anys quaranta i la relació amb la família. “Al final, em vaig dir a mi mateix: ‘No t’enganyis, tu ets això i ho has d’acceptar.’ I això vaig fer: entendre que sóc com sóc i no faig mal a ningú. Però, evidentment, m’havia d’amagar. Després, els últims anys que vivia amb la meva mare deixava revistes gais per casa, però ella no era una mare tafanera”, comentava.

Sobre la clandestinitat, explica que arran de la revolta de Stonewall a Nova York, l’any 1969, que marca el primer Orgull, amb un grup d’amics es van organitzar per fer alguna cosa semblant. “Aquell any es va presentar l’avantprojecte de llei sobre perillositat i rehabilitació social a les corts franquistes, que perseguia els homosexuals pel fet de ser-ho, i vam voler fer alguna cosa perquè allò era una barbaritat. Ingenus, no se’ns va ocórrer res més que fer una carta a tots els bisbes, que eren procuradors a les corts, dient-los què en pensàvem”, explicava. També van donar la llista d’adreces a André Baudry, director de la revista francesa Arcadie, perquè també els enviessin informació i documentació sobre l’homosexualitat.

A partir d’aquí, fa fundar la revista Aghois [Agrupació Homòfila per a la Igualtat Sexual]. “Per repartir cada número agafàvem el cotxe i anàvem a Perpinyà a enviar-los a André Baudry, que els reenviava als subscriptors. Jo en dic herois, perquè calia ser-ho per atrevir-se a subscriure-s’hi. Hi anàvem amb la por de si ens escorcollava la Guàrdia Civil, però sortosament les divuit vegades que hi vam anar no va passar res”, deia.

Expert en heràldica

De Fluvià també era especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. També va ser membre de l’Institut d’Estudis Gironins (1967) i soci numerari de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l’Arxiu Nacional de Catalunya (1983). El 24 d’octubre de 2007 fundà la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) i actualment n’era el president.

Mostres de condol

La mort de Fluvià ha causat tota mena de reaccions. El Casal Lambda, centre associatiu sense ànim de lucre del col·lectiu LGTBI, n’ha expressat el condol en un comunicat. “Ens deixa la persona més destacada del moviment LGBTI a Catalunya i a l’estat espanyol”, diuen. El FAGC també n’ha fet un piulet. L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia també en destaca que va ser un referent per a la conquesta dels drets i llibertats LGBTI.

El president de Catalunya, Salvador Illa, expressa: “Si avui Catalunya i Espanya som referents en la defensa dels drets i les llibertats del col·lectiu LGTBI, també és gràcies a persones com l’Armand de Fluvià, activista i fundador del primer col·lectiu homosexual del país, Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH)”.

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha dit: “Fou el millor i més prestigiós heraldista del país i fundador del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i dels drets del col·lectiu homosexual. Home de gran sensibilitat, cultura i exquisit tracte.” Elisenda Alamany, regidora d’ERC a Barcelona, ha piulat: “La història de llibertats al nostre país s’escriu amb noms com el seu. Et trobarem a faltar.” Sònia Guerra, secretària d’Igualtat i Feminisme de Generalitat de Catalunya, diu que “la seva valentia va obrir les portes de molts armaris”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor