08.09.2023 - 21:40
Han passat tretze anys d’ençà que Marcel Fernández, un jove barceloní que treballava des dels vint-i-cinc anys dissenyant productes industrials al seu despatx com a autònom, va girar com un mitjó la seva dedicació professional. Va passar de dissenyar productes a triar-ne, i de demanar vermuts als bars, a servir-los ell mateix. Aquells bons moments que vivia amb els seus amics anant a menjar i beure als bars de tota la vida de Barcelona, ara veu com els viuen els clients del Morro Fi, el nom de quatre bars dels cinc que porta amb dos socis més. Són tots petits espais per al gran gaudi. Serveixen, senzillament, aperitius amb vermut.
El primer local el va obrir ell tot sol al carrer del Consell de Cent, 171, al xamfrà amb Comte Borrell. Era el bar el Petit Trèvol, on baixava a esmorzar quan tenia el despatx a tocar. El portava un matrimoni gran que es jubilava i el volia traspassar. Marcel Fernández feia córrer la veu per si algú en volia agafar el relleu, fins que la seva parella li va suggerir que l’agafés ell. I no li ho deia perquè sí. El veia gaudir d’allò més amb dos amics, en Marc i en Guillermo –un artista i l’altre joier–, quan escrivien cròniques en un bloc que havien creat l’any 2007 asseguts en una taula del bar Gelida. Sense xarxes socials encara, el Blog dels del Morro Fi va tenir un bon grapat de seguidors. Els tres amics sabien farcir-lo amb fotografies i texts espontanis sobre el que veien i menjaven a cada local. “Sense cap criteri estricte, seleccionàvem els bars, reivindicàvem els bars de barri de tota la vida. Molts d’aquells ara ja no hi són”, diu Fernández.
Amb tot aquell coixí de vivències i crítiques gastronòmiques, l’estiu del 2010, ell mateix va passar darrere el taulell del primer Morro Fi de la ciutat. Tenia trenta-cinc anys. Va fer dels vint metres quadrats del local de Consell de Cent una meca per als amants de la beguda més ben reputada de Reus. També tenen cava del Penedès, el duen de Torrelles de Foix, i serveixen platets d’anxoves i seitons de l’Escala; les patates i les olives, les fan portar de Múrcia; i tenen conserves que els arriben de Galícia. Allò que li agradava de trobar en un bar, Marcel Fernández ja ho sabia. Només va fer passar el seu Morro Fi de l’espai virtual a peu de carrer, i tan realment com en un bar, un bar que gràcies a la seva empenta no va haver de tancar.
Al cap d’un any, la bona acollida dels seus aperitius en aquell xamfrà el va engrescar a associar-se amb la seva dona –biòloga i dissenyadora de roba– i un amic consultor d’empreses d’informàtica amb ganes d’un canvi de rumb. I en quatre anys varen obrir quatre bars més, només un dels quals va tancar. Però ara tornen a ser cinc els bars de Barcelona d’aquests impulsors del renaixement del vermut. En tenen un al carrer de Saragossa que es diu Dalt de Tot. Els altres tots es diuen Morro Fi, i són al passeig de la Bonanova, al carrer de Londres i al centre comercial l’Illa Diagonal, on també tenen una petita botiga. Hi venen tots els seus productes que, en associar-se els tres amics, varen vestir amb marca i disseny propi. El vermut i les conserves, les patates i les olives els venen individualment o en lots que també envien a domicili. I el vermut, que els hi envasa el fabricant, De Muller, a la capital del Baix Camp, amb ampolla i etiqueta de Morro Fi, també el distribueixen a botigues i supermercats, dins i fora de Catalunya.
Cada any per Nadal fan una edició limitada d’unes tres-centes ampolles de vermut amb el dibuix d’un caganer que no identifica cap personatge, sinó que homenatja la figura tradicional nadalenca.
Els bars obren cada dia. De 12.00 a 16.00 i de 18.00 a 23.00, els de Consell de Cent i del carrer de Londres. De 10.00 a 21.00, el de l’Illa Diagonal, respectant l’horari dels centres comercial. I Dalt de Tot i el Morro Fi del passeig de la Bonanova tenen horaris diferents segons el dia.
Menys és més
Ni entrepans, ni cafès, el Morro Fi és la veneració de l’aperitiu pur, amb l’embolcall d’un moment de distensió, una bona conversa, i ganes de tornar-hi aviat. “La cosa més bonica de la meva feina ara és que veig que la gent ve a passar-s’ho bé, queden aquí amb els amics per passar una bona estona”, diu. Mira enrere i pensa: “Ha estat bonic començar sol, gràcies al suport de la meva dona, però sumant-hi gent.” Ara són una vintena de persones treballant als cinc bars. Dani Vilches n’és una. Atén tres dies a Consell de Cent i és qui ha dibuixat sobre les rajoles blanques, en una de les parets en aquest primer local del Morro Fi, un bol de seitons, musclos i gruixudes (patates), una de les especialitats de la casa, juntament amb les brotxetes de pop i seitó. Una petita barra i un taulell que dóna al carrer i quatre tamborets, més quatre prestatges amb ampolles de vermut i cava i lots d’aperitiu. Fora, una terrasseta amb dues taules. Senzill, fent bandera del menys és més.
Vilches és veí del barri i abans de treballar-hi va ser client del Morro Fi, un dels primers clients. Marcel Fernández també diu que “en una feina, t’ho has de passar bé i, si no, és millor dedicar-se a una altra cosa”. Tot allò que procura per a les estones viscudes a qualsevol dels seus bars té molt a veure amb el que ell va sentir sempre quan entrava en un bar. “De petit, quan anava a esmorzar amb el meu pare, que tenia una fàbrica d’estampació mecànica al Bon Pastor, m’agradava molt entrar en aquells bars de la vora, de treballadors”, recorda des de la cantonada de Consell de Cent amb Comte Borrell, en plena superilla qüestionada aquests dies. “Esperem que l’ordre de desfer les obres no prosperi”, conclou.
