30.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 01.12.2021 - 01:42
La mort de quatre persones, dues de les quals són xiquets, per un incendi ahir en un local ocupat de la plaça de Tetuan de Barcelona –precisament una sucursal bancària abandonada– és un recordatori punyent i dolorós de la realitat que s’amaga al darrere de l’aparença d’opulència i benestar de les nostres ciutats. Aquestes persones i quatre més, que van ser ateses per inhalació de fum, vivien precàriament al bell mig de Barcelona, en un espai ple de botigues, oficines i habitatges, per on passa moltíssima gent amb cotxe o amb moto cada dia, gent que ignorava que hi vivien dues famílies arribades de lluny només amb l’esperança de viure una vida millor. Parlem de famílies que intenten eixir del pas, construir-se un futur, i que es troben obligades a viure en unes condicions clarament inacceptables per a la dignitat humana.
Dissortadament, el fenomen no és nou ni aïllat. Ara fa gairebé un any que un terrible incendi va cremar una nau industrial abandonada del barri de Gorg de Badalona, una nau que havia estat ocupada des de feia més de deu anys per immigrants en situació irregular. Hi moriren també quatre persones. I a Perpinyà la situació ja s’ha degradat tant que l’extrema dreta ho ha sabut aprofitar per arribar al poder. Però en general tots nosaltres, els qui vivim en ciutats, som conscients de l’abast del problema perquè, emigrants o no, ens trobem al carrer, cada dia, gent que dorm en terra perquè no sap, literalment, on anar.
Ens hem convertit en una societat insensible, però hem de ser conscients que això és molt perillós. Una de les característiques del present que vivim és que ningú no està salvat. El sistema s’ha degradat de tal manera que fins i tot gent amb professió i feina pot ser pobra demà o ja és pobra avui. I en general vivim un moment en què qualsevol de nosaltres, qualsevol, pot ser només a un mal pas de caure en aquest infern. No és solament que les desigualtats entre els superrics i la resta siguen cada dia més grans i intenses, més insultants. És que ara, a més, l’estratificació tradicional de la riquesa s’ha fet miques i la classe mitjana, aquesta que algun dia es va creure protegida o fins i tot privilegiada, viu sota una amenaça permanent. El perill no són, de cap manera, els emigrants o la gent que malda per sobreviure. El perill és la voracitat insaciable d’un sistema que concentra la riquesa i el poder cada volta en menys gent.
Ah! i això passa, a més, en un moment en què les esquerres, gent que es diu d’esquerres, mana en moltíssimes institucions –en totes en relació amb els fets de Barcelona– i ix de seguida per televisió, després de les morts, fent-se cínics colps al pit, llàgrimes de cocodril. I quan a Europa cada dia s’obren nous fronts de crisi, terribles, impossibles de pair. Ara també a la Mànega, com us expliquem en aquest especial que us oferim avui.
PS. S’ha aprovat la llei de l’audiovisual i el català definitivament no serà protegit ni a Netflix, ni a Amazon, ni a HBO ni a Disney+. Esquerra Republicana té en la incontingència de les seues proclames propagandistes un problema evident. Van dir que el català era blindat a l’escola i no ha estat veritat. Van dir que havien aconseguit d’assegurar quotes en català a Netflix i no és veritat. A veure on acabaran…
VilaWeb necessita del vostre suport. Feu-vos subscriptors o feu una donació sense cap més compromís.
Només a VilaWeb
Aquesta nit ha faltat Oriol Bohigas. Montserrat Serra ha escrit el seu obituari, un excel·lent repàs a la vida d’un home clau per a entendre la transformació de Barcelona. També us recomane aquesta entrevista que li vam fer al 2010, quan va començar la seua evolució cap a l’independentisme.