Morir a Barcelona

Ens hem insensibilitzat al temps que hem descobert que els treballadors amb oficis millor remunerats només eren això: treballadors qualificats. Però que això de la classe mitjana era un miratge. Igual que les promeses d’Esquerra. El que més sobta és que ningú dimitisca, cap càrrec d’aquells que ixen a fer-se colps al pit, quan se’ls enxampa en mentides o errades clamoroses. Deu ser perquè són conscients que si ho fan, tenen moltes probabilitats d’acabar en la pitjor misèria. Com les víctimes d’ahir. Que en paus descansen.

Si el Govern d’Espanya depèn d’ERC, i tot això del pacte educatiu que respectava la immersió i les quotes falses de Netflix, ha sigut un joc de tràilers, per què no van al notari perquè PSOE i Podemos reconeguen l’oficialitat del català a l’estat (congrés, Senat, tv i ràdios públiques i privades amb una quota més alta de català que de castellà, per allò de l'”especial protecció”, oficialitat del català al parlament de la UE, quota catalana en fiscalitat a la manera basca, corredor mediterrani sense més enganys ni dilacions, etcètera). Cal jugar les cartes que es tenen a la mà, perquè si el Govern d’Espanya fa semblant o la mateixa política lingüística, social, repressiva i cultural de catalanofòbia i extermini que la dreta espanyola, amb vulneració dels nostres drets humans com a catalànics, que s’ho repensem… No mereixen romandre al Govern d’aquest estat que ens malgoverna, espolia i maltracta.

Una història molt trista que no hauria de passar amb justícia social i amb els recursos financers que tendria el nostre pais sense el robatori sistemàtic del Règim franquista del 50% dels nostres tributs.

En Partal diu: “… gent que es diu d’esquerres…” mana en l’ajuntament de BCN.

Gràcies, Sr. Partal per no fer com la majoria del gremi i no caure en la trampa de les falses banderes.
Els que es fan dir d’esquerres però no ho són, com els Comuns, estan molt interessats perquè el gremi de periodisme els digui d’esquerres.
Axactament igual com els que es fan dir independentistes, com els ERC, però no ho són. Aquest volen “eixamplar la base” cap als altres perquè són la mateixa cosa, ni d’esquerres ni independentistes, només buròcrates amorrats a la menjadora.

Abatre les mentides és el primer pas per lliurar-nos del neofranquisme i els seus col·laboracionistes de dretes, com de les altres dretes que es fan dir d’esquerres.
Lliurar-nos de l’ocupació neofranquista és la única manera per aconseguir milllor justícia social.

Ha sigut molt trist el que ha passat i amb més gravetat per haver hagut víctimes infantils. No se sap en aquests moments si l’incendi ha sigut un atac d’algun rival com a venjança d’alguns negocis bruts o ha sigut un simple accident.

Les reaccions de la ciutadania ha sigut bastant unànime donat les culpes del que ha passat als responsables socials de l’Ajuntament i Generalitat per deixadesa i per no donar cobertura a les necessitats dels desfavorits i als emigrants. Però la gent actua més pel cor que pel cap en les propostes que donen per solucionar els problemes d’aquest col·lectiu en el sentit de proporcionar-los habitatge, cobertura energètica i altres serveis socials, però no conten el cost econòmic que suposaria cobrir totes aquestes necessitats, per la qual cosa s’haurien d’apujar els impostos per donar tota aquesta cobertura que proposen, i sobre encara hi ha gent que exigeixen que s’obrin les fronteres als emigrants per empitjorar més aquests problemes.
Una altra incongruència és la de per què s’han de quedar viure a Barcelona que tothom sap que és una ciutat molt cara, quan hi ha molts pobles que s’estan buidant per falta de descendència i allí seria molt més barata la vida.

Es comença a obrir la possibilitat que hagi sigut un assassinat. Malgat això, la pregunta és…..quina responsabilitat té el ciutadà que passa a eu o en cotxe par la plaça Tetuan cada dia o cada setmana o cada més?….Doncs per mí que no en té cap de responsabilitat, cap.
Ja fa prou de tirar endavant cada final de més i cada final d’ any…perque si unes persones i es confonen io creuen que aquí viurán millor que no sé ahont, simplement, s’ equivoquen, perque a Catalunya s’ hi viu molt malament, molt malament i ser-hi feliç es molt i molt dificil.

Gràcies, Vicent. Molt d’acord amb tu. A mi em fa mal veure gent dormint al carrer o ocupant algun local abandonat. I ens diem el primer món? Quina barbaritat és això de tenir gent en aquestes condicions? Un país que té gent que malviu al carrer no és un país civilitzat. L’habitatge hauria de ser un dret humà universal, com el menjar, l’aigua potable, l’assistència mèdica i l’educació. Ho dic sempre. I, sí, cert, qualsevol de nosaltres hi pot acabar al carrer; i tal com va tot, abans del que ens podríem pensar.

Els culpables de tot el que pasa i pasarà,som l’avaricia, ho has dit,riquessa que es concentra cada cop en menys gent,i que volen mès i mès,això es tan antic com el fil negre. Però aquestas fortunas inmensas necesitan dels sicaris que trevallan per ells,politics,jutges,policìas,etc,etc. Els humans necessitem socialitzar però som tambè una societat malalta. De tant en tant malauradament tenim una noticia que ens dona un cop de puny al cor,però pasat 3 dias ja s’ovlidat. Crec que el capitalisme y neoliberalisme son fabricants de tot això.
De ERC millor ni parlar,a mès de botiflers,son babaus, han destrossat l’unitat independentiste i pensen que el botxi es bò. Babaus totals

Catalunya Lliure i Independent podria reinvertir gran part del que Espanya li sustrau: De 40 a 60 milions d’euros cada dia, una bogeria de diners i recursos, per fer un país ric, solidari i exemplar.

Què trist, moren dos infants, i dues … en un incendi …
Ai las!

Això que ha passat és un dels efectes de la pobresa que s’està fent gran a Catalunya.

Són víctimes indirectes de la manca de la Independència que de moment no hem estat capaços d’implementar.

Pels voltants de 40 milions d’euros marxen diàriament, i nosaltres, molts, permetem que ens els robin diàriament des de Madrid per engreixar les arques i la corrupció de l’estat enemic de Catalunya.

Diguem “prou!” d’una vegada per totes.

A tots ens fa mal veure i saber que la gent s’està morint de fam, de fred per la irresponsabilitat d’uns governs incompetents i-aquests sí-, completament insensibles al dolor i a la mort. Jo no em sento insensible, i estic segur que la immensa majoria de la gent d’aquest país, tampoc. El que sí som és covards, vergonyosament covards, perquè som incapaços de treure’ns de sobre aquesta lepra de robots fabricats per acumular diners i poders, portant a la misèria a tots els altres… els que sí que som sensibles, precisament. Mentre continuem sent part d’aquesta merda de país veí que només ens ha fet que mal, no ens podem queixar de rebre’n les conseqüències. La violència i la insensibilitat no la tenim pas nosaltres, tal com hem demostrat davant de les seves contínues agressions, sinó que ens és imposada a pressió cada dia i de totes les maneres possibles.

Molt d’acord amb el Sr Josep Soler 00:09.
La mentida, el cinisme i el Lerruxisme, està incrustat en aquest País colonitzat; ja em diràs la Colau i d’en Rufián, ja que dir de l’Iceta i la seva germana, que així la defineix aquesta maricona dolentota, la Cunillera; tots aquests/aquestes Vicent, quant els defineixes els hi dius d’esquerres i progressistes, ja que dir d’en Rufián, que a més els defineixes a ell i el seu partit ER són INDEPENDENTISTES; tela Vicent, tela

Fa molts anys, des que existeix el món, que una part de la societat s’aprofita d’altres parts. La immigració n’és un exemple molt greu. Jo crec que el problema no rau en el lloc i ciutadans receptors d’aquesta pobra gent que s’hi veuen abocats per llurs situacions als seus països. El principal i més greu motiu és qui crea aquests problemes que empobreixen i causen les guerres, expoliacions i misèria en general que empeny a fugir de casa cap a un idílic lloc on fermen els gossos amb llonganisses.
El cert és que a voltes es troben en situacions molt més precàries que les del origen, empenyent-los a malviure i delinquir, perquè la societat receptora no és capaç ni vol en general acollir-los sinó que els deixa molt coll a que puguin ser carn de presó o que alguns se’n aprofitin.
Només ens en fem cabal quan hi ha una desgràcia i sols per uns dies o de vegades només uns minuts.

MESELLS AMB ELS NOMS D’UN PASSAT HISTÒRIC…

(Vicent) “les esquerres, gent que es diu d’esquerres, mana en moltíssimes institucions…”

I vinga amb les esquerres com si el nom tingués significança al segle XXI. Com si fos garantia de res; com si fos eximent de res; com si la tossuda realitat no ens les poses al bàndol dels poderosos…

Vinga blanquejar les esquerres, quan ens estan enterrant vius . Amb els atacs a la llengua, amb la precarietat sostinguda i hipòcritament consentida, amb l’acatament al poder del diner; amb el manteniment de la repressió cap a les llibertats nacionals i socials, etc.

Justament perquè manen passa tot això, aquest dia a dia negre per a molts…

PS. Josep Soler, Carles Serra… també ho comenten.

El greu problema, esmentat a la editorial, és la escletxa social cada cop més gran entre els rics i la resta.
Escletxa que s’ha agreujat manant partits polítics que “suposadament” són d’esquerres o porten el nom de “socialista”. També duia aquest nom el partit nazi de Hitler.

Aquesta classe dirigent, la oligarquia econòmica espanyolista, ajudada per les “esquerres”, ja es preocupa de guanyar més, esclafar la clase mitjana (autèntic indicador de la bona marxa d’un país), i explotar la resta, pagant misèries per guanyar ells milions.

A Barcelona manen els comuns amb el suport dels socialistes, amb una alcaldessa ex-activista de la PAH, “líder” dels Comuns. Quan de cinisme!!!

A espanya tenim el govern “d’esquerres”, Socialistes-Podemos-Comuns, “més progressista” de ka història segons ells.
Però només cal mirar qui pertany a aquests partits: un Felipe González engreixant amb els diners de la oligarquia econòmica espanyolista, n’és l’exemple més aclaridor. I encara el veneren al seu partit com a referent. Quin cinisme!

A la Generalitat tenim un president d’un partit autoanomenat Esquerra Republicana de Catalunya.
La “C” de Catalunya és una careta que ja fa 4 anys va caure a les mans del botifler Junqueras i acòlits com el Rufián, el problema és que molts dels seus votants, els que no edtsn a sou, no ho han volgut veure.
La “E” d’esquerra segueix el camí de la dels seus socis PSOE-Podemos-Comuns.
La “R” de republicana, dubto que tingui camí essent tant tous amb els borbons i amb el dret de que Catalunya esdevingui una República.

PS:
Pel que fa a la enganyifa de la quota del català, com bé diu la editorial, què es podia esperar d’uns incompetents professionals com la majoria dels càrrecs d’ER, professionals de viure de la política sense cap més mèrit de coneixement.?

Els hi van prendre el pèl amb la Llei Celaá.
Els hi van prendre el pèl amb el suport als pressupostos.
Hi ara durant el debat parlamentari els tornaran a cobrar el % de la quota del català, perquè mentre els d’ER es defensen d’això, no demanen res de nou, pagaran dues vegades. INÚTILS.

SENSE TIMÓ NO ES POT CORREGIR DE RUMB
Lamentar les morts injustes sense cap reacció sistemàtica perquè no torni a passar, i lamentar les promeses polítiques que s’incompleixen sense cap reacció sistemàtica perquè no torni a passar, són uns magnífics exemples per plantejar el problema polític.
Resulta que naveguem sense timó i anem a la deriva allà on ens porta el vent i les onades sense cap possibilitat de corregir el rumb.
És un desastre de vaixell.
En la política de partits no s’han disenyat mai els mecanismes necessaris de control per corregir les desviacions.
La gestió oportuna consisteix a donar un cop de timó des del moment que es detecta que no s’arribaria a complir els objectius socials, o no s’arribaria a complir les promeses electorals, o que no es faran les inversions dels pressupost (l’estació de La Sagrera porta un retard de 28 anys…).
Només se senten els laments quan arribem a un port que no volíem. Quan ja hem fet tard i moren quatre persones desamparades a Barcelona.
És més important el disseny dels mecanismes de control que no pas el consens dels objectius d’un pressupost que no podrem controlar.
Democràcia és doncs poder controlar el govern, no elegir-lo i prou.

A mi, sincerament, el fet que quatre persones morin a Barcelona en un lloc okupat, m’afecta en la mesura que aquestes persones han perdut la vida, i no haurien, i que dona una imatge de Barcelona, de ciutat que permet aquestes bosses de pobresa…Però jo discrepo amb el missatge de Vicent: ni totes les esquerres de totes les administracions juntes, ni una Catalunya independent resoldria el problema de la pobresa al món, ja que aquest és un problema estructural del capitalisme. Dit això, no vull dir que aquestes morts no es poguessin evitar, si no que el debat aquí també hauria pivotar en la quantitat d’espais okupats i drapaires que hi ha als carrers de Barcelona.
La solució fàcil és acollir-los i donar-los ajudes, o dir que se’ls hi donen…com fa la Colau, quan tots sabem per amics, que Serveis Socials de Barcelona Ciutat és un desastre. Per tant, aquí també ens hauriem de preguntar perquè hi ha tants okupes i tantes persones al carrer, en comparació a d’altres ciutats de l’Estat…És una decissió política acollir-los, és evident. Però també hem d’assumir el risc que passin aquestes coses, ja que Catalunya té els recursos que té i no arriba a tothom. Repeteixo, ni una Catalunya independent, ni tots els Estats del món governats per les esquerres resoldrien aquest problema, ja que no és un tema de la política, si no del sistema econòmic. En tot cas, es podria minvar el seu efecte…
El que si considero terrible és que Barcelona es converteixi en el camp de refugiats del Sud d’Europa i els Comuns i ERC estiguen contentíssims d’aquesta situació, resolent-la, com fan amb tot, amb engrunes…És una solució covarda.

Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social a l’Ajuntament de Barcelona, ex presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social i amb una llarga trajectòria professional en el món del tercer sector social, ha dit: “a la capital catalana hi ha 105 locals ocupats on viuen 481 persones, de les quals 156 són menors d’edat; i ha afegit que tenen detectats 86 assentaments on viuen 384 persones, de les quals 53 són menors d’edat” (https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2019/09/05/sonia-fuertes-nova-comissionada-daccio-social/). Molts d’aquests locals són ex oficines que els bancs han tancat per mor de fusions i que probablement, en l’era d’internet, són menys necessàries. També naus abandonades d’antigues empreses que han desaparegut. La mort d’aquesta família ens posa la nostra societat tan civilitzada i evolucionada (?) davant el mirall i el què veiem és autèntica misèria moral. En un cantó la part més rica i opulenta de la societat, els bancs, que tanquen oficines que no necessiten ni en format espai ni en valor diners. En l’altre extrem la part més fràgil de la societat, aquells que no tenen ni la consideració de ciutadans, els sense papers, que es refugien com les rates en l’espai que han deixat els opulents, sense les condicions mínimes per dur una vida digne. Entre mig l’administració, l’Ajuntament que, segons l’alcaldessa Colau coneixia molt bé la situació a través dels serveis socials i fins i tot els mossos hi havien acudit per resoldre algun conflicte. Què ha canviat realment a Barcelona, en termes de justícia social, amb l’arribada de “Barcelona en Comú” i la seva líder entabanadora?. No cal ser comunista per resoldre un problema que no costaria tants diners i que la nostra societat es pot permetre. No es tracta d’una revolució bolxevic, es tracta de fer política social i d’ajustar els recursos abandonats i malbaratats. No podem admetre, davant d’aquesta tragèdia, acceptar les paraules tan políticament correcte de l’alcaldessa: “coneixíem la família i s’estava fent un seguiment”. Heu llegit el programa de Barcelona en Comú que NO S’APLICA??? http://barcelonafutura.cat/ca/programa

Sr. Partal: Amb tots els respectes i conscient com sóc que parlar clar i sense eufemismes és i ha estat sempre un exercici d’alt risc, -que ho diguin sinó Valtònic i Pedro Hassel-, em permeto preguntar-li: Per què dieu “sistema” quan voleu dir “capitalisme” ? Josep Fontana, historiador, autor del llibre “El Segle de la Revolució”, ens explica que a molts centres educatius i universitats dels EE UU, conscients els seus dirigents de les connotacions negatives que comporta, el mot “capitalisme” ha estat bandejat subtilment quan no directament proscrit i substituit per la denominació “sistema de lliure empresa”, que vol dir el mateix però sona més bé.

El que jo penso és que les víctimes d’aquest “sistema” contribuim a mantenir-lo i fer-lo fort amb el nostre silenci còmplice. Acceptem tacitament el discurs interessat que el presenta comlo la millor de les organitzacions politico-socials possibles i l’única realment viable, i contribuim a la seva consolidació a través d’una “democràcia” que, en paraules del mateix autor, no pasa de ser, en general, una simple aparença. I, com no pot ser d’altra manera, en anbsència d’unes autèntiques esquerres, que ja no són sinó un record en la Història, acudeix sempre a posar-hi remei a la seva manera el feixisme, fill bord i darrer baluard del capitalisme, que no ha deixat de fer-ho d’ençà dels anys 20 i 30 del segle XX.

També us heu passat molt temps -i no estic segur que hàgiu deixat de fer-ho-, parlant de “independentistes” i “bifurcacions de l’independentisme”, incloent en aquestes denominacions un partit (ERC) que la majoría dels qui us llegim fa molt de temps que hem deixat no només de considerar intependentista, ans l’autor i responsable de la desfeta de l’independentisme, a partir precissament, del seu moment àlgid i de màxima vitalitat.

La disfressa, manipulació i tergiversació de les paraules, hauríem de deixar-les per al poder i els seus beneficiaris. Nosaltres hauríem d’haver optat de fa molt temps per la claredat d’expressió i la fidelitat a la veritable significació dels mots. Comencem, si us plau, per enfrontar el llenguatge mentider del “sistema” amb el nostre propi llenguatge, com féren les esquerrres en un temps que, per oblidat, sembla ja que mai no fou.

Avui maldem per deslliurar-nos d’un poder hostil i opressor que té per màxima aspiració anorrear-nos com a poble, i tant de bó ho aconseguim, perquè ens hi va l’ànima com a individus i la vida com a nació. Però si oblidem que tant a l’Espanya opressora com a la Catalunya oprimida i a la resta del món, domina amo i senyor un “sistema” que considera els homes una peça més de la maquinària al servei exclusiu d’una minoría, si oblidem o no volem saber que som objecte de dues opressions -nacional i social-, seguiren esclaus de la més intel.ligent i subtil de totes dues.

El mal avança sempre per la inacció o col.laboració moltes vegades inconscient, de les bones persones, més que no pas per la seva pròpia força. Fem servir la nostra, començant per desmarcar-nos del llenguatge del poder.

En Pep Agulló crec ho enfoca be. Que significa ser d’esquerres o de dretes?. En els seus orígens tenia la significació de pertinença a una tendència política (socialisme-comunisme versus liberalisme econòmic). Avui em sembla que no te res a veure amb això.
Em pregunto si no s’utilitza l’apel·latiu esquerra, com una cuirassa per protegir-se de qualsevol mal. A vegades sembla que de forma màgica i i tot: Vas , la fas i la cagues i i a continuació amb la paraula màgica de que “soc d’esquerres”, queda tot perdonat i amb disposició per poder anar per fer-ne una altra.
Tenim un munt de polítics/es (i molts periodistes), autoproclamats d’esquerres que son un contingent de “fills/lles de papa”, que inunden molts llocs de responsabilitat i que pel seu desconeixement de com es fa una labor que condueixi a resoldre problemes, amen de la seva manca d’ofici en multitud de coses, moltes vegades constitueixen un verdader perill per a la nostra societat (l’estètica barcelonina actual es una petita mostra) .
No ha d’estranyar gens que en un “domini” com el que es vanta de ser-ne experta l’alcaldessa de la capital de Catalunya, passin aquestes coses que avui ens parla en Vicent (no queda gens enrere un tal Sr. Rufián, comandant una altra estratègia del mateix, en el Congreso de los Diputados).
De passada, voldria suggerir al Vicent Partal, que algun dia ens digui quin es el seu punt de vista, sobre aquest contingent de “tertulians” que inunden a totes i cada una de les nostres emissores de Radio i TV. representant -diuen- a uns determinats posicionaments polítics i que a la practica, mes aviat semblen uns purs portantveus de decisions polítiques preses , força lluny del que s’esta debatent en el mateix programes.

Sr. Riu:
És més important el disseny dels mecanismes de control que no pas el consens dels objectius d’un pressupost que no podrem controlar.
Democràcia és doncs poder controlar el govern, no elegir-lo i prou.

Sr. Sendra:
És una decissió política acollir-los, és evident. Però també hem d’assumir el risc que passin aquestes coses, ja que Catalunya té els recursos que té i no arriba a tothom.
El que si considero terrible és que Barcelona es converteixi en el camp de refugiats del Sud d’Europa i els Comuns i ERC estiguen contentíssims d’aquesta situació, resolent-la, com fan amb tot, amb engrunes…És una solució covarda.

Sr. Aregall:
Què ha canviat realment a Barcelona, en termes de justícia social, amb l’arribada de “Barcelona en Comú” i la seva líder entabanadora?.
No podem admetre, davant d’aquesta tragèdia, acceptar les paraules tan políticament correcte de l’alcaldessa: “coneixíem la família i s’estava fent un seguiment”.

Sr. Soler:
Tenim un munt de polítics/es (i molts periodistes), autoproclamats d’esquerres que son un contingent de “fills/lles de papa”, que inunden molts llocs de responsabilitat i que pel seu desconeixement de com es fa una labor que condueixi a resoldre problemes, amen de la seva manca d’ofici en multitud de coses, moltes vegades constitueixen un verdader perill per a la nostra societat

Gràcies

Tots els que volem la independència per fer un país millor (potser que no ho arreglaríem tot, però si que l’objectiu tindria que ser eliminar la misèria absoluta), ho tenim cada vegada més lluny. Molts, fins hi tot, ja no ho veurem cas que algun dia s’aconsegueixi. Passa que ERC ha comés un error fatal. Amb la seva col·laboració amb el PSOE i Podem, ha tret el problema català dels organismes que vetllant a Europa per mantenir el seus valors fundacionals, i del seu màxim organisme polític: La Comissió europea. Catalunya ja no es un problema per Europa!. En va els esforços dels nostres exiliats exigint la confrontació intel·ligent, per fer visible que el problema segueix existint, i preocupant a Europa, posant de manifest les mancances democràtiques de l’Estat espanyol, que es el que políticament els hi faria mal. Sols els queda l’esperança de la justícia europea. Justícia que esperem es farà pels exiliats perseguits, i per la que han lluitat, patit, i que es mereixen, però no per Catalunya, que amb la política de ERC, amb la seva ambició pel poder, ha arrabassat als catalans les seves esperances, almenys a mig termini.

Dues consideracions.
Primera. Podria ser que les polítiques sobre immigració dels governs d’esquerres afavoreixin l’augment de la extrema dreta a Europa?
Segona. La política basada en “volem acollir” es pròpia d’una esquerra de cartró pedra. Deixen els immigrants tirats al carrer o malvivint en locals o pisos ocupats. Quan això surt a la llum, com el cas esmentat en l’editorial les administracions no assumeixen cap responsabilitat i en aquest cas el culpable és el banc com va dir la ínclita alcaldessa de Barcelona. Una veritable vergonya. La criatura de tres anys estava escolaritzada en una escola del barri de la qual estic orgullós d’haver-hi fet de mestre, és una petita gran escola.

QUI SAP QUINA ÉS LA DIFERENCIA ENTRE DRETES I ESQUERRES?

Molta gent contestaria que ho sap per no semblar nalfabet. Però en el moment actual quanta gent sap de veritat si hi ha alguna diferencia o és el mateix.

La definició que em van donar fa molts anys és aquesta.

L’esquerra anteposa el bé comú al bé privat.
La dreta anteposa el be privat al bé comú.

No és una mala definició, tot i que ens podriem posar a discutir que és bé particular i que és bé comú.

El que és ben cert és que el pas del temps aquets conceptes han qudat fora de lloc.

Ara els progres diuen que son d’esqurres i els consevadors neguen ser conservadors.