Moreno Cabrera: “L’espanyolisme supremacista i etnocida és generalitzat”

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), catedràtic jubilat de lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid, és un dels teòrics de la matèria més importants de l’estat espanyol. Alhora, Moreno Cabrera fa temps que denuncia l’espanyolisme lingüístic, el supremacisme lingüístic a l’estat espanyol, és a dir, la gent que considera el castellà superior a les altres llengües. El senyor Cabrera, en canvi, parla castellà, català i comença a ser fluid en èuscar, i entén el gallec i l’asturià. VilaWeb ha volgut parlar-hi perquè ens ajudés a valorar les manifestacions de la dreta i ultradreta a la seva ciutat. Aquesta és la conversa transcrita i editada.

—Com valoreu les manifestacions de la dreta i la ultradreta d’aquests dies a Madrid?
—Són normals, perquè l’espanyolisme lingüístic és viu, i és una conseqüència normal d’una ideologia estesa a Espanya i, especialment, a Madrid. A Madrid hi ha molta gent amb una ideologia espanyolista. Que no necessàriament són feixistes. Per exemple, els socialistes i els partits d’esquerra també accepten una de les consignes més famoses d’aquestes manifestacions, i que fa servir l’extrema dreta: “No ens enganyen, Catalunya és Espanya!” Molts partits, molta gent que no és feixista, que no és de dretes, creuen que Catalunya és Espanya. I jo dic que només el poble de Catalunya ha de decidir si Catalunya és Espanya, o no. Només el poble català.

—Per què ha sortit, ara, la gent? Per l’amnistia? Per Puigdemont? Pels pactes amb Pedro Sánchez, que ha canviat d’opinió a última hora?
—No hi ha gens d’acceptació de la democràcia. El nou govern és democràticament elegit, però no accepten que no hi siguin ells, al govern. No ho accepten. Ni ho acceptaran mai.

—A Madrid, hom veu que la ultradreta se sent còmoda mostrant-se al carrer. Per què?
—És el que he dit abans. Hi ha una ideologia generalitzada en la població. A Madrid i en unes altres poblacions. I aquesta ideologia (que no és exactament la de l’extrema dreta, però que és la mateixa en les qüestions fonamentals) fa possible que aquestes manifestacions siguin més o menys normals. L’espanyolisme supremacista i etnocida és generalitzat.

—I es pot frenar d’alguna manera, aquest espanyolisme?
—És una ideologia banal, segons alguns autors. És una ideologia que no és vista com a ideologia, sinó com a sentit comú. Per exemple, que Catalunya és Espanya és vist de sentit comú, una cosa normal. No es poden plantejar una negació d’aquesta idea que Catalunya és Espanya.

—Un exemple d’aquest nacionalisme és Pedro Sánchez?
—Sí. I cal dir que, als anys setanta, una de les reivindicacions de l’esquerra va ser la de l’autodeterminació de les nacions. Als setanta vaig anar a moltes manifestacions que cridaven per l’autodeterminació de les nacions a l’estat espanyol. Les esquerres han abandonat aquesta reivindicació. Totes les esquerres. El PSOE, Podem, etc. I crec que és un error fonamental de l’esquerra.

—Vós que viviu a Madrid, què hi feu, avui, a Sant Sebastià?
—Sóc a Sant Sebastià per a practicar l’èuscar, per a anar a les llibreries i comprar llibres. L’estudio perquè és una llengua que m’agrada molt, perquè és molt diferent de les llengües romàniques i té moltes coses interessants per als lingüistes.

—Podeu parlar èuscar de manera fluida?
—Una mica, una mica.

—I el gallec?
—L’entenc molt bé, però no el parlo.

—I l’asturià?
—També l’entenc.

—Deveu ser dels únics ciutadans que entén i parla tantes llengües de la península ibèrica.
—És interessant i necessari entendre aquestes llengües. Tota persona amb una mínima educació hauria d’entendre les llengües que es parlen al lloc que consideren que és el seu país. Espanya, en aquest cas.

—En aquest curs polític el català, l’èuscar i el gallec es poden fer servir al congrés espanyol. Com ho veieu?
—No poder parlar aquestes llengües al congrés ha estat un dèficit democràtic molt greu i heretat del franquisme. Clarament. Aquestes llengües es fan servir poques vegades, i haurien de parlar-se molt més sovint i en totes les ocasions. Sobretot el català, que és una llengua molt pròxima al castellà i es pot entendre sense haver-la estudiada. Els diputats són persones cultes, i, per tant, haurien d’entendre el català sense cap intèrpret.

—Hi haurà conseqüències per als catalanoparlants en vista que el català es parla a Madrid? O la salut de la llengua catalana no canviarà pel fet que es parli al congrés espanyol?
—No n’hi haurà. En tot cas, pot canviar l’estima de la gent per la llengua, i aquí potser hi tindrà una certa influència. Però no per a la salut del català.

—Quin consell donaríeu als catalans respecte d’aquest govern de Pedro Sánchez? Què hem de fer? Fiar-nos-en? No fiar-nos-en? Donar-li una oportunitat? Com ho veieu?
—Del punt de vista polític, crec que no ens podem fiar d’aquest govern. No plantejarà seriosament la necessitat d’un referèndum d’autodeterminació del poble català, ni del poble basc, ni del poble gallec. Aquesta reivindicació em sembla fonamental i no la plantejarà de cap manera. No ens en podem fiar.

—Hi ha gent que diu que anem cap a una Espanya que deixa de ser l’Espanya de les autonomies. Hi ha dues opcions. O anem a una Espanya plurinacional o a una Espanya única, centralista.
—Crec que l’Espanya plurinacional és impossible. Perquè el concepte d’Espanya exclou el reconeixement d’unes altres nacions. Per tant, la lluita hauria de ser dirigida cap al reconeixement de l’estat. No d’Espanya, de l’estat espanyol com a estat plurinacional. Per això és necessari que les diverses nacions s’autodeterminin i decideixin autònomament si volen formar part d’una federació de nacions independents, d’una federació estatal, o no.

—Moltes gràcies. Per curiositat, us he fet l’entrevista en català. Com us les fan els altres periodistes catalans?
—Normalment, en castellà.