28.06.2018 - 20:30
|
Actualització: 28.06.2018 - 20:51
TEMA DEL DIA
Discurs. Pedro Morenés és un ambaixador que ja va fent les maletes. En teoria li queden quatre dies a Washington, perquè el nou govern espanyol té previst de rellevar-lo, com passa sempre que hi ha canvi d’executiu. Potser per això l’ex-ministre de Defensa va decidir de deixar-se anar, passant per alt la seva funció de diplomàtic i fent un discurs polític en la recepció del festival Smithsonian Folklife que va anar més enllà de les funcions protocol·làries d’un ambaixador. També havia fet un discurs polític el president de la Generalitat, Quim Torra, però aquest és el seu paper.
El d’un ambaixador és defensar els interessos de l’estat que representa, però diplomàticament, sense ofendre. En canvi, Morenés, empresari armamentista, portava una intervenció escrita de sis folis, redactada abans d’escoltar Torra i que va llegir íntegrament. Per tant, el missatge havia estat decidit prèviament, digués què digués el president de la Generalitat. El de Torra no arribava a dos folis.
El vessant positiu de l’incident de Morenés és que ha contribuït a internacionalitzar el conflicte català i ara els convidats a la gala de l’Smithsonian ja saben que hi ha presos polítics a Catalunya. Entre els assistents hi havia tres congressistes, un de demòcrata i dos de republicans, a més de nombroses autoritats locals. És una constant de la diplomàcia espanyola anar pel món negant el conflicte, però negant-lo n’admeten l’existència. Quan prohibeixen presentacions de llibres, quan pressionen jutges, quan es queixen a governs internacionalitzen el cas català.
Cada vegada que l’ambaixada espanyola d’un país que visita el president de la Generalitat malda per interferir, boicotar o reduir la seva agenda, fan gran el problema, perquè gairebé sempre augmenten la curiositat i fins i tot la simpatia envers la situació Catalunya. L’hostilitat contra la política exterior catalana és compartida per ambaixadors designats pel PP o pel PSOE. La prova és que, tot i tractar-se d’un ambaixador ex-ministre del PP, el govern de Pedro Sánchez ha fet pinya i ha donat suport a Morenés. Ara potser no el destituiran perquè no diguin que és una nova ‘cessió’ als independentistes.
Això que ha passat a Washington és paradigmàtic de la manera de fer de la diplomàcia espanyola. Tal com ja va avançar dilluns VilaWeb, les pressions contra la presència de Catalunya com a cultura convidada de l’Smithsonian Folklife Festival van començar fa temps, però es van intensificar després de l’aplicació de l’article 155. La delegada cultural de l’ambaixada va aconseguir una reunió de tres bandes amb el Departament d’Estat i l’Smithsonian Foundation per mirar de ‘reconduir’ la invitació. La proposta era de presentar la cultura catalana com una expressió més de la cultura espanyola, però no se’n va sortir. L’única cosa que va aconseguir fou que l’ambaixador espanyol parlés durant la cerimònia, al costat del president d’Armènia, l’altra cultura convidada, i del de Catalunya. Una cosa protocol·làriament estranya. Després l’ambaixada va continuar pressionant i mirà de pactar que no es parlés de ‘política’ i acordar el contingut de les intervencions, cosa de la qual –com s’ha pogut comprovar– la Generalitat no n’ha fet cabal.
La política exterior de la Generalitat és una de les coses que més molesta el govern espanyol, perquè trenca el relat sobre la situació de Catalunya. Per això el 155 es va acarnissar en el Departament d’Afers Exteriors i tancà totes les oficines a l’exterior que ara el conseller Ernest Maragall tornarà a obrir. De fet, algunes no han tancat mai, com la de Washington, amb l’excusa que també hi havia la seu d’Acció i de l’Institut Ramon Llull. El president Torra la va visitar ahir i hi va fer una conferència de premsa. Qualsevol intent d’aïllar Catalunya del món és ridícul, en ple segle XXI. La política exterior i el govern a l’exili són dos altaveus que no poden aturar per molts ambaixadors maleducats que hi col·loquin.
MÉS QÜESTIONS
Puig desvincula el cas Alqueria d’un possible cas de corrupció del PSPV. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha dit molt convençut que no hi ha corrupció en el cas Alqueria, sinó uns altres ‘tipus de situacions’, tot i que no ha concretat quines. El cas ha implicat la detenció del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez i de cinc persones més, que ja han sortit en llibertat. Són acusats de prevaricació i malversació de fons públics. El cap del Consell ha explicat la decisió de destituir-lo com a president de la Diputació i com a portaveu de l’executiva del PSPV, però no s’ha pronunciat sobre la batllia d’Ontinyent que, ara com ara, Rodríguez manté. Puig ha expressat ‘respecte’ per la justícia i ha dit que calia ser ‘extremadament prudents’ en aquest cas, perquè la informació encara és escassa. Aquesta prudència l’ha justificada dient que el País Valencià viu ‘en un estat de xoc’ després d’anys ‘terribles’ de corrupció del Partit Popular. Malgrat la prudència, considera que el PSPV ja ha assumit responsabilitats amb la destitució de Rodríguez, que considera que és una ‘mesura preventiva’ per a exemplificar la seva acció política i ha pronosticat enigmàticament que ‘aviat se sabrà la veritat’.
Recorren contra l’arxivament de la querella del cas Pastor. Els impulsors de la querella contra cinc ex-ministres del govern espanyol i l’empresari Florentino Pérez per presumptes irregularitats en el projecte del magatzem de gas Castor, davant les costes de Vinaròs (Baix Maestrat), han presentat un recurs d’apel·lació contra l’arxivament del cas per part de la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela. Segons que ha informat la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització, entitat que va presentar la querella, consideren que els fets demostren ‘una interacció entre poder polític i poder econòmic que ha donat com a resultat un deute de 1.350.730.000 euros més interessos per a la ciutadania i una empresa beneficiada amb sumes importantíssimes sense concurs públic’. Per la Xarxa, aquests fets haurien de comportar l’obertura d’una investigació d’ofici per part de la fiscalia anticorrupció perquè es va permetre una infraestructura ‘inútil’ i generadora d’un deute important, sense atorgar cap responsabilitat ni a la constructora ni als responsables polítics que van autoritzar la construcció.
Armengol acusa Montoro de l’endarreriment del descompte del 75%. Francina Armengol està convençuda que l’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro va redactar la llei del pressupost d’una manera que impedeix la tramitació immediata de l’aplicació del descompte del 75% per als residents illencs que viatgin a la península. La intenció de Montoro, segons la presidenta, era allargar-ne l’aplicació efectiva, cosa que demostra la seva ‘manca de lleialtat institucional’. Amb tot, Armengol ha explicat que ja ha parlat amb el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, per exigir-li més celeritat en la gestió de la tramitació del descompte en el transport aeri i marítim i que ell li ha garantit la ‘voluntat de solucionar el problema’, tot i que ahir va dir que veia difícil que entrés en funcionament enguany. Una possible solució, segons la presidenta, seria que aquest descompte s’inclogués dins el règim especial balear i no depengués de l’aprovació anual del pressupost.
Podem perd el tercer diputat al Parlament de les Illes Balears. El diputat Salvador Aguilera ha anunciat que deixava el grup parlamentari de Podem i que passaria al grup mixt, amb la qual cosa el partit queda amb set representants al parlament després d’haver començat la legislatura amb deu. Aguilera, elegit a les eleccions de 2015 per la circumscripció d’Eivissa, abandona Podem després d’un llarg ‘període d’anàlisi’ a causa de la ‘desconnexió amb la realitat’ del partit dels cercles. El nou diputat del grup mixt ha retret al seu ex-partit els incompliments del govern dels compromisos per a resoldre els problemes de l’habitatge a Eivissa i de la construcció d’infrastructures educatives. Aquesta és la tercera baixa de Podem aquesta legislatura, després de les que hi hagué arran de l’expedient –que es va acabar en expulsió– de les diputades Xelo Hortes i Montse Seijas, que també continuen com a diputades del grup mixt.
El govern andorrà confia a tancar la polèmica sobre el tabac amb la UE. El govern preveu tancar la qüestió del tabac demà amb la visita dels caps negociadors de la Unió Europea. L’executiu no confirma ni desmenteix que l’acord pugui tenir clàusules de salvaguarda en cas que Andorra incompleixi els compromisos pel que fa a la lluita anticontraban, però el cap de govern, Antoni Martí s’ha mostrat optimista i ha augurat bones notícies. Els caps negociadors de la UE, Thomas Mayr Harting i Claude Maerten, visitaran per segona vegada Andorra i s’entrevistaran amb el cap de govern. Després es reuniran amb la delegació andorrana que negocia a Brussel·les. L’objectiu és tancar el capítol de la lliure circulació de mercaderies, que vol dir deixar resolta la qüestió del contraban del tabac. Una de les solucions podria ser que la UE accedís a establir una moratòria de trenta anys pel contraban del tabac, però el govern no ho ha volgut confirmar.
LA XIFRA
485.000 euros és el que ha costat tancar les delegacions catalanes a l’exterior per l’aplicació de l’article 155.
TAL DIA COM AVUI
El 28 de juny de 1969 col·lectius de gais i la policia de Nova York s’enfronten durant dies, en els anomenats ‘aldarulls de Stonewall’, un conflicte que va marcar un abans i un després en el moviment LGTBI. Per això avui es fa Dia Internacional de l’Orgull Homosexual.
