Morella s’engalana pel Sexenni

Morella reviu emocions úniques cada sis anys d’ençà de fa més de tres segles. Les Festes Sexennals, o el Sexenni de Morella, són una festa solemne i divertida que destaca per la plasticitat i pel fet de tenir un caràcter tradicional d’excepció. Els veïns, que l’han conservat amb esforç i implicació, s’apleguen cada sis anys per preparar i celebrar la gran festa, nou dies curulls d’actes solemnes i lúdics.

Des del 18 d’agost i fins dilluns, s’han programat actuacions d’orquestres de ball, disco-mòbils, concerts, espectacles de teatre, animacions de carrer, mascletades, les actuacions del grup La Raíz i de la colla castellera els Xics de Granollers, etc. Un programa extens que embolcalla i complementa una de les tradicions més riques del país.

És un esdeveniment únic que no deixa indiferent ningú. Els carrers s’engalanen d’aroma d’espígol, de colors i motius ornamentals. Els músics, els dansaires i tota la ciutat ixen al carrer per donar gràcies a la Mare de Déu de Vallivana, que l’any 1672 va aturar la pesta que assolava la població. La primera celebració, però, va ser l’any 1678 i només s’ha interromput per la guerra de Successió i per la invasió napoleònica.

La festa és municipal-gremial i segueix un esquema bàsic que s’ha mantingut en el curs dels segles: romeria i trasllat, processó i novenari d’acció de gràcies. S’hi succeeixen desfilades amb danses, música i quadres figuratius que representen els antics gremis de la ciutat. Tres-centes persones hi participen cada dia.

Els gremis, una organització festiva
El model organitzatiu procedeix de l’edat mitjana. Tot el poble es divideix en gremis i estaments d’ençà del segon Sexenni, l’any 1684. Amb els anys, però, n’han desaparegut uns quants i se n’han creats de nous. Representen els sectors socials i econòmics de la ciutat.

L’ajuntament i el clergat es fan càrrec del primer dia del novenari, el gremi de la Gent Gran del segon, el tercer correspon al gremi de Llauradors i Ramaders, el quart a la colònia Morellano-Catalana, el cinquè a la colònia de Morellans Absents, el sisè al gremi de Professions, Indústria i Transports, el setè al gremi de Comerç i Turisme, el vuitè al gremi d’Arts i Oficis i el novè al gremi de la Joventut.

Cadascun disposa d’uns representants o ‘alets’ per a representar el poble i els masos, que redacten la llista de socis, recapten diners, organitzen el seu dia del novenari i prepararen les danses i els quadres figuratius. A més, hi ha la junta de festes, que supervisa tota l’activitat gremial.

Els actes tradicionals
El programa inclou actes arrelats a la festa, com ara l’Entrada de les Colònies, les Rogatives, la processó general, els retaules diaris i el Rosari de les Torxes, una processó amb ciris, fanals, torxes i cants.

La festa comença amb l’Entrada de les Colònies, un acte per a rebre els morellans que viuen fora de la ciutat. L’endemà a migdia, hi ha la Plantada dels Carrers per a decorar-los, i es fa la Rogativa, que recorre vint-i-quatre quilòmetres per a recollir la Mare de Déu al seu santuari, a Vallivana, i portar-la l’endemà a la ciutat, on és rebuda amb tots els honors després de fer la Publicació Solemne del Sexenni.

L’endemà comença el novenari d’acció de gràcies amb un patró festiu que es repeteix diàriament. Comencen amb una diana a càrrec dels Gaiters de Morella, se celebra una missa cantada i solemne a la Basílica Arxiprestal, es fa el Retaule processional de tradició barroca i acaben amb activitats lúdiques.

Aquest primer dia del novenari, que enguany va ser diumenge 19 d’agost, té lloc la processó general o Solemne Processó pels carrers de la volta general, a dos quarts de set de la vesprada. S’organitza, pel cap baix, del segle XVIII ençà i és un dels actes més representatius i participatius, amb cinc-centes persones implicades i milers més que observen i s’afegeixen a la comitiva quan passa la banda de música, que tanca l’acte.

L’enceten els dolçainers (coneguts a la comarca per ‘gaiters’) i els gegants i cabuts, i l’acaben la presidència eclesiàstica, la cambrera de la Mare de Déu, les autoritats i la banda de música. Però entremig hi desfilen tots els elements gremials i estamentals de la ciutat amb les seues imatges, danses i quadres figuratius, a més de figures locals, l’Àguila, els patrons de la ciutat, les autoritats civils, personatges bíblics o la Mare de Déu de Vallivana, que resta damunt d’una peanya que porten vint-i-quatre morellans.

La majoria d’aquests elements també apareixen al Retaule, una desfilada de lluïment que es fa cada dia del novenari a les dotze del migdia. És una versió reduïda de la processó general, i cada jornada l’organitza i la protagonitza un gremi diferent, que té potestat per a afegir-hi els elements que convinga. Així doncs, durant la setmana, hi participaran, entre més, la Rondalla de Morella, les danses, el Carro Triomfant, el Quadre d’Heroïnes bíbliques, les Miraverges i, com a convidats, la colla castellera els Xics de Granollers.

Morella engalanada
Morella es converteix, durant uns dies, en una mostra immensa d’artesania popular, el recorregut festiu esdevé un gran entapissat de mil colors on hi ha ornamentacions variades, de terra fins a les façanes. Les confeccionen els veïns durant l’any amb hores i hores de feina, amb dies i dies d’anar ‘a les flors’, com diuen els morellans. És un procés lent i constant, es fa completament en secret i comença amb l’elecció d’un disseny, preparant els materials i fent el muntatge dels bastiments. Posen catifes roges i entapissen sanefes amb més de 3.000 quilòmetres de tires de paper de seda.

A més de tot això, als carrers es col·loquen elements que han esdevingut autèntics símbols de la festa.

Hi ha dos escenaris a metre i mig d’alçària que simulen una sala conventual i representen la devoció popular. Són els anomenats ‘conventets’, on se situen xiquets que fan de monges i frares per a cantar versets sobre Morella i la seua patrona.

També hi ha els volantins, Pablo, Gertrudis i Cleopatra, tres ninots menuts situats en una barra que s’enlaira entre dos balcons i que accionen els veïns; ballen i fan acrobàcies per reverir la marededéu i els retaules al seu pas.

S’hi destaca, també, una taula girada cap per avall on es veu una cassola d’arròs, pa i vi. No se’n sap l’origen, però es conserva com una de les restes dels elements jocosos que es feien servir al segle XVIII. I una taronja que s’obri en quatre gallons i n’ix un xiquet vestit de Sant Miquel per a saludar i recitar una poesia mariana a la marededéu.

Les músiques i els instruments
El Sexenni compta amb un entramat sonor ric i divers. Podem sentir-hi una rondalla de corda polsada amb veus que toca balls com la ‘Jota’ i la ‘Corronquina’; la banda participa en les despertades, retaules, processons, desfilades i processons i acompanya el rosari solemne; i hi ha grups de veus que fan polifonia litúrgica, processons d’anada i tornada de la rogativa de Vallivana, lletanies, misteris, avemaries del rosari, antífones, himnes de la Mare de Déu i els responsos de difunts.

Perquè la música vocal hi té un paper important. A les misses cantades d’enguany, hi participaran diverses corals, que interpretaran les misses de Charles Gounod i Léo Delibes i el ‘Rèquiem’ del prestigiós organista Ricardo Miravet, fill predilecte de la ciutat, que va restaurar l’orgue de la basílica arxiprestal l’any 1995.

Però si hi ha un so o una formació musical representativa del Sexenni és, segurament, el gaiter: la gaita i el tabal, dos o més intèrprets que participen en gairebé tots els actes. Fan cercaviles, dianes, eixides de missa, retaules, processons, pujades i baixades de la vila, i totes les danses amb les melodies i ritmes corresponents.

La gaita, coneguda com a dolçaina o xirimita en altres indrets del país, és arrelada a les comarques del Baix Maestrat amb una particularitat: és un xic més llarga que no la dolçaina més comuna, que es va estandarditzar a partir dels anys seixanta i setanta gràcies al prestigiós dolçainer Joan Blasco. Aquesta ‘dolçaina llarga’ ha acabat rebent el nom de ‘dolçaina morellana’, tot i que, amb tota probabilitat, es feia servir a tot el territori. Hi devia ajudar, segurament, el fet que a la comarca hi treballava un dels pocs artesans que en feien, Casimiro Ripollés, que hi incrustava detalls de torneria perquè fossen més vistoses i atractives.

Les danses
Les danses tenen un paper fonamental. N’hi ha que s’han deixat de fer i n’hi ha que s’han incorporat o recuperat amb el pas del temps.

La Dansa dels Torneros representa la ciutat. La formen nou joves de disset anys o divuit, en fila índia, encapçalats per l’àngel que va vestit fosc. Desfilen marcant el pas amb una vareta i fan salts i malabars espectaculars a manera de ball gimnàstic, tot tirant-la enlaire i fent-la giravoltar entre els colzes, els turmells i el coll.

La Dansa de les Arts i Oficis la ballen vuit xiquets amb un arc que, alhora, fan una pantomima dels oficis diversos que representen: sabater, cadirer, teixidor, impremter, fuster, sastre i obrer.

En la Dansa dels Teixidors, inclosa en el gremi de les Arts i Oficis, hi participen vuit xiquets que toquen les castanyoles. Duen una cinta a la mà que va lligada a un pal anomenat barrero, que vesteixen fent-hi trenes i caragols.

La Dansa dels Llauradors és del gremi dels Agricultors i Ramaders. De coreografia doble, la fan nou xiquets vestits de llauradors amb barrets triangulars i nou xiquetes vestides de llauradores amb mantó de Manila. Al mig, hi ha un xiquet amb un aladre a l’esquena que fa la relació davant la marededéu, a la porta de la Confraria.

La dansa Gitanetes és adscrita al gremi de la Joventut i és una de les més antigues de la ciutat. Vuit xiquetes vestides amb faldons, mantó de Manila i davantal curt ballen amb les castanyetes al voltant d’un pal on, encreuant unes cintes, fan una trena de colors. Només hi participa un home, que sosté el pal.

La Corronquina es va recuperar per al 52è Sexenni. És del gremi de la Gent Gran. Joves vestits de morellans dansen acompanyats de la Rondalla, amb guitarres, bandúrries, llaüts i un grup de cantadors.

La manera de sonar: un tresor excepcional
El valor d’aquest repertori va molt més enllà de les tonades que han restat fixades en l’imaginari sonor del Sexenni, perquè, quan és interpretat, esdevé un clar exemple de mediterraneïtat, d’una manera d’expressar-se musicalment que no segueix els cànons de la música acadèmica.

Jordi Reig és doctor en etnomusicologia i ha estudiat les particularitats de la música tradicional valenciana. A més, custodia la Fonoteca de Materials de la Generalitat Valenciana, un autèntic mapa sonor del País Valencià i un dels arxius més importants de la Mediterrània: ‘Algunes particularitats importants de la música valenciana són molt vives a Morella. Els ritmes i les melodies hi són molt especials, encara que, com a altres llocs, es note que han estat sofert un fort procés d’absorció per part de la música culta, que ha intentat regularitzar-les. Aquella zona del Baix Maestrat i dels Ports és un reducte de resistència.’

Aquesta àrea geogràfica conserva una manera de fer música que ha estat bandejada per la tradició acadèmica. Els ritmes que sonen en les danses són molt estesos a la Mediterrània i no tenen res a veure amb els dos ritmes estandarditzats per la música clàssica i comercial d’Occident, que hom podria identificar amb el vals o el del rock, per exemple. Els ritmes morellans s’engloben en els anomenats ritmes trencats o ritmes Aksak –que significa ‘coix’ en turc.

Jordi Reig va analitzar les músiques del Sexenni per a la seua tesi doctoral i explica: ‘Quan les vaig sentir per primera vegada em van semblar antigues, feréstegues i esbojarrades. Semblava que els músics no sabessen tocar, perquè ho feien amb afinacions i ritmes estranys per a la meua orella educada a l’acadèmia. Era tot molt estrany. Però quan vaig començar a analitzar-les, vaig veure que això, justament, era un autèntic tresor, que no era cap equivocació del dolçainer, sinó que eren així perquè les músiques són diferents, els instruments són d’una altra manera i els músics sonen, també, d’una altra manera. Han aconseguit de mantenir-ho en estat salvatge, per dir-ho d’alguna manera, perquè Morella sempre ha estat –i està– pràcticament aïllada; de fet, fa la sensació que els intèrprets no s’han barrejat gaire amb la manera de tocar d’altres dolçainers i músics.’

Noves publicacions
Enguany, s’ha presentat un llibre que reprodueix els texts explicatius sobre el Sexenni que hi ha en un manuscrit de l’any 1702. El dibuixant i dissenyador Jesús Huguet i el músic i investigador morellà Julià Pastor han fet el còmic divulgatiu El Sexenni de Morella, que il·lustra la tradició i la singularitat de les festes.

Una ciutat amb molt d’encant
La capital dels Ports és coneguda per l’entorn natural, pels teixits artesanals, per l’arquitectura dels carrers, per les torres bessones del segle XIV, les muralles, l’aqüeducte i la història. Però compta també amb patrimonis immaterials de gran valor, com la processó del Corpus Christi, que es remunta a l’any 1358, i les Festes Sexennals, úniques al País Valencià.

Visitar Morella aquests dies és una oportunitat excepcional per a sentir bategar la tradició, la força de la cultura associativa i la vigència d’unes músiques i unes danses que mostren amb orgull la seua identitat.