S’ha mort Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach i degana de les lletres catalanes

Teresa Juvé i Acero s’ha mort a 104 anys, a conseqüència de les complicacions de salut derivades d’un trencament de fèmur. Amb ella desapareix no tan sols una protagonista de l’exili i la resistència, sinó també l’escriptora degana de les lletres catalanes. La desaparició de Juvé s’escau quaranta-vuit anys després de la desaparició prematura del seu marit i company de vida, el polític i pedagog Josep Pallach.

Filla de català i madrilenya d’origen castellà i asturià, Teresa Juvé va néixer a Madrid l’any 1921 i s’havia format a la prestigiosa i progressista Institución Libre de Enseñanza, fundada al marge de l’estat i de l’Església per Francisco Giner de los Ríos i altres intel·lectuals vinculats al krausisme. El pare, Ramon Juvé, un mestre anarquista i antic solista de l’Orfeó Català, patí la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, cosa que portà la família a instal·lar-se a Catalunya i que desvetllà la primera consciència de la futura escriptora.

A Barcelona, Juvé acabà els estudis en una altra institució de prestigi, l’Institut Escola Ausiàs March, on tingué professors joves cridats a deixar petja en els seus deixebles, com el tutor del curs, Jaume Vicens Vives, o la professora de literatura catalana i castellana, Carme Serrallonga. Militant de les Joventuts Socialistes d’ençà del 1934, com tants joves de la seva generació, havia vist truncada la joventut per la guerra i l’exili familiar. Una experiència que acabà convertint en material literari en una novel·la, La charca de la ciudad, que presentarà al premi Nadal l’any 1963, sense sort.

Exili i resistència

Estudiant a la Universitat de Tolosa, l’assassinat d’un company jueu l’esperonà a ingressar a la Resistència francesa, i esdevingué un enllaç de l’estat major de les Forces Franceses de l’Interior (FFI). Nathalie Juvet, el seu nom de guerra a la Resistència, acabà la Segona Guerra Mundial amb el grau de capità. Llicenciada en Lletres, s’especialitzà en literatura occitana, i dedicà la seva tesi doctoral, defensada el 1976, al poeta Pèire Godolin, que havia descobert en una vella edició que li havia regalat el pare.

Teresa Juvé i Josep Pallach es van conèixer un dia d’estiu de 1948, quan el jove dirigent del Moviment Socialista de Catalunya, que ja comptava amb la llegenda d’haver-se escapolit de la presó de Salt, va arribar a Cotlliure per passar-hi l’estiu. Va ser un amor a primera vista i es van casar l’octubre d’aquell mateix any. Del matrimoni en nasqué una  filla, Antònia Pallach Juvé, professora com els pares i autora del volum Rossinyol que vas a França, en què fa memòria de les vides dels seus progenitors a l’exili. Professora d’espanyol en uns quants centres educatius francesos, compartí un llarg exili amb el seu marit, cada vegada més implicat en la política catalana.

Una carrera literària de maduresa

Retornats tots dos a final dels seixanta, la mort del seu marit l’11 de gener de 1977, quan era cridat a ser un dels protagonistes destacats de la Transició a Catalunya, va ser un cop dur. De llavors ençà, Juvé ha viscut aquests quaranta-vuit anys següents a pocs metres del cementiri on reposa Pallach, sense tornar a posar els peus al petit cementiri d’Esclanyà des del dia del seu enterrament, on serà enterrada. A la seva relació amb l’amor de la seva vida, hi va dedicar el volum Tu ets jo. Flaixos per al meu blog.

Juvé ha estat molt més que la vídua de Pallach. A setanta-sis anys, va reprendre amb força la carrera literària, en català, que havia anat desgranant amb compte-gotes, i inaugurà la sèrie del portaveu Jaume Planagumà, un funcionari de la cort de Felip II que investiga com el millor dels detectius crims esdevinguts a la Corona d’Aragó, acompanyat del jutge Juanola, el seu fidel ajudant. El darrer lliurament de les aventures d’aquest singular investigador, Morts al peu del Reial Alcàsser, va ser publicat per Meteora, editorial que ha editat bona part de la producció de Juvé, i que va arribar quan l’autora ja havia passat els cent anys, motiu pel qual se li va dedicar un any commemoratiu.